L'Ajuntament de Barcelona demana l'indult dels condemnats pel setge al Parlament

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposició presentada pel Govern municipal de BComú amb l'objectiu d'instar el Ministeri de Justícia a evitar el ingrés a la presó dels vuit condemnats pel setge al Parlament de 2011 a través de la concessió d'un indult. Aquesta proposta s'ha aprovat amb els vots de BComú, ERC i la CUP --19 vots--, l'abstenció de PSC --cuatro-- i el rebuig de CiU, Ciutadans i PP, amb 18.

La proposició, que ha modificat el seu redactat a petició d'ERC i la CUP, insta la Generalitat i el Parlament a realitzar les accions necessàries per evitar l'ingrés a la presó dels vuit afectats, que van ser condemnats a tres anys de presó pel Tribunal Suprem (TS) al març de 2015, després que l'Audiència Nacional (AN) els absolgués el 2014 i el recorreguessin la Fiscalia, la Generalitat i al Parlament.

La moció també expressa la "preocupació per la severitat i desproporció d'unes penes de tres anys de presó", ja que considera que no està provat que participessin en cap agressió física, i es posiciona a favor del dret de manifestació i expressió com a drets inalienables col·lectius.

En un ple al qual han assistit familiars d'afectats per la sentència, el tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha assegurat que el TS es va doblegar a pressions mediàtiques i institucionals i els va condemnar a tres anys de presó per cridar consignes i portar pancartes, i ha avisat: "Si això passés a Veneçuela, estaríem tots indignats".

El portaveu d'ERC, Jordi Coronas, ha dit que la pena és desproporcionada perquè no s'ha demostrat que els condemnats participessin en agressions, però ha criticat l'acció de 'Aturem el Parlament', que creu que es va basar en plantejaments perversos i condemnables: "No compartim l'acció perquè vulnera els drets democràtics, però també diem que la sentència de presó sense proves contundents pretén donar exemple, quan el que ha d'emetre és justícia".

Després de recordar que la CUP va ser present al setge i que ha presentat iniciatives similars en altres administracions, l'edil del partit Maria Rovira ha asseverat que "aquestes persones que primer van ser absoltes no han estat castigades pel que fan, sinó pel que són" --una cosa que ha dit que també ocorria en el franquisme-, i ha avisat que la sentència té contingut polític i la finalitat d'atemorir la població amb què pot anar a la presó si participa en manifestacions encara que no protagonitzin fets violents .

La socialista Montserrat Ballarín ha ressaltat que l'Ajuntament ha de confiar que els jutges desenvolupen correctament la seva tasca i ha assenyalat que, "des del respecte per la justícia, les penes són massa estrictes i desproporcionades en aquest cas", després del que ha criticat que Asens ha actuat més com a advocat que com a regidor en aquest assumpte, cosa que ell ha negat, tot i que segueix amb la mateixa vocació.

REBUIG DE CiU, Ciutadans i PP

El portaveu de CiU, Joaquim Forn, ha asseverat que la intenció dels participants en el cèrcol va ser impedir l'accés dels diputats al Parlament, i ha criticat que l'actitud de Asens durant la negociació sobre l'assumpte "no ha estat la més adequada per arribar a acords", perquè diu que ha estat poc honesta.

La líder de Ciutadans a l'Ajuntament, Carina Mejías, ha votat en contra perquè el seu partit "no està disposat a convertir l'Ajuntament en una institució de reinterpretació de sentències", ja que considera que la proposició representa una ingerència en la separació de poders, després del que ha acusat Asens d'usar el consistori com una eina al servei dels seus clients, amb els que ell ha assegurat que no té relació.

El president del grup municipal popular, Alberto Fernández, ha avisat que la proposició pretén avalar els 'escraches' també a les institucions, fins i tot quan són violents, i ha afegit: "La llibertat d'expressió de tots no pot ser confosa amb la intimidació d'uns".