Cada matí hi ha persones que voldrien estar envoltades d'amor, ambient net, entorn emocional sa i una sèrie d'actituds derivades llunyanes a la mentida, l'enveja o les calúmnies. A canvi d'això t'envolta 1 escarafalls fent recomptes del que robatori l'ex-governador Moreira, la culpabilitat del seu germà en la mort del fill, la presumpta col·lisió amb criminals als quals els renta diners i totes les implicacions que com va dominar es vindrien sobre Mèxic i els seus gairebé 120 milions de persones si de veritat es prova que part d'aquests recursos van anar a campanyes polítiques.
Però si voltegem a altres punts cardinals, trobem a governadors, presidents municipals, empresaris ressentits, cures ambiciosos i pseudo guies espirituals que fan de "seu ramat" una font constant de guanys. I sortint de les fronteres les coses no estan millor: la responsable del Fons Monetari Internacional està sota sospita des que era funcionària a França; 1 precandidat a la presidència dels Estats Units, difon idees d'odi; els amants dels diners combinat amb la sang defensen la indústria armamentista.
Tot d'una ens arriba una mena de glopada d'oxigen, quan sabem d'organitzacions que salven nens migrants de la crueltat dels campaments i altres que busquen la forma d'alimentar-per evitar que morin de fam, encara que després descobreixis que eren pederastes o traficants de persones i ve a la meva ment el cant d'un antic rei: "El neci ha dit en el seu cor: No hi ha Déu. S'han corromput, han comès fets abominables; no hi ha qui faci el bé "Quina diferència podem trobar entre la humanitat civilitzada del segle XXI després de Crist i el que van escriure d'aquest personatge Mateu i Marc fa vint segles? En què ha evolucionat "el cor i els pensaments de l'home? Tenim avui el mateix percentatge d'homicidis, adulteris, fornicacions, robatoris, falsos testimonis i calúmnies?
Els documents que guien el comportament de la feligresia en les tres religions monoteistes de major rellevància en l'actualitat -cristianisme, judaisme i islamisme- relaten que després d'haver creat l'ésser humà Déu va buscar els justos i no va trobar ni un i, com ho corroboraremos en uns quants dies, hi haurà manifestacions col·lectives d'acceptació del pecat i la imperfecció -sobretot si es té en compte el perfil polític del pontífex catòlic que haurà de visitar-nos; però si estiguéssim en la possibilitat de conèixer l'entranya de cada individu, trobaríem milions de rèpliques com la del fariseu i el publicà, quan el primer donava gràcies a Déu per ser tan bo, just i lliure de culpa, en tant que el segon amb penediment sol·licitava de Déu la justificació.
En l'exercici litigiós és comú trobar germans capaços de difamar a l'altre per una herència; parents plens d'enveja disposats a corrompre nebots; personatges irresponsables que viuen com rics però no paguen la renda ni la lletra del cotxe. Institucions de crèdit, el "sistema li carrega interès per 88 pesos de saldo tot i que Vostè sigui un client de més mitja centúria que mes amb mes paga els seus deute per avançat. On queda ja no diguem l'humanisme sinó el simple sentit comú quan a una jove obrera el sistema de tributació li fixa una càrrec milionari derivat de la suplantació de la seva identitat? Quan s'ha actuat en contra de líders d'ambulants i els seus còmplices en el sector públic? Contra tot programa per evitar l'obesitat, són les parades de menjar als carrers, fora de les escoles ia la sortida dels hospitals A quin grau està la complicitat que des del cap de la ciutat fins l'inspector de carrer semblen cecs?
Per descomptat no exagerem una culpabilitat en bona mesura implantada, els xafarders addictes a l'escàndol existien ja des de fa vint segles. Assenyalar a una senyora de l'espectacle, més que una sospita judicial és un zape de l'empresa que li ha encimbellat per intentar sortir-se del Huacal; i aquí valdria el que Jesús de Natzaret va dir als acusadors de la adultera: "el que estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra".
El meu avi, revolucionari zapatista, em repetia quan jo estudiava la llicenciatura en dret, "no et faltarà feina perquè tots són uns inútils, es desvien, no vas a trobar ni tan sols un de bo" I sí, com dic jo "això és el món no el paradís "motiu pel qual a falta d'una mena d'àngel que mai petit, el que procediria és perdonar i això de cap manera és sinònim d'impunitat; tu pots perdonar al teu ex-cònjuge en nom de la bona relació envers el teu fill i potser fins perdons al familiar proper que et va causar -a tu o al teu vástago- un dany majúscul, tot i que per prudència prefereixis no estar a prop d'aquesta persona que potser tramposament estaria disposada a enviar-te a la presó un cap de setmana o tancar-te en una sanatori de per vida.
Més enllà de l'aplicació del càstig que imposa la regla jurídica, perdonar és una decisió personal de no guardar rancor en contra de qui t'ha danyat i si bé això no et fa completament net de culpa, si et permet experimentar, l'amor, la misericòrdia i fins a la gràcia -divina si tens aquesta fe o l'univers- si estàs immers en aquest rescat dels ritus i mitologies simples de societats antigues.
Escriu el teu comentari