Catalunya esta vivint un moment històric i així ho ha entès el president Artur Mas. La gran mobilització ciutadana de l’11 de Setembre l’ha empès a convidar tots els catalans a manifestar-se a les urnes el proper 25 de novembre per exercir el seu dret a l’autodeterminació. L’objectiu és ambiciós ja que es tracta de garantir que el país pugui continuar essent i pugui seguir prosperant en el futur com no ho ha fet durant els darrers trenta anys.

Després del cop de porta que el govern de Mariano Rajoy var donar la setmana passada a la proposta de Pacte Fiscal que el Parlament havia aprovat, s’obria una nova etapa. Des de CiU ni podíem obviar la manifestació de la Diada ni tornar a emprendre el frustrant al temps que inútil camí de dur el Pacte Fiscal a les Corts, quan ja d’entrada sabíem que les aspiracions dels catalans no serien escoltades. Tot plegat, significa l’inici d’una nova etapa en la qual els ciutadans de Catalunya hauran de decidir quins camins cal emprendre en el futur. Davant d’un moment excepcional com el que vivim, calen decisions excepcionals i per això el president Mas ha decidit convocar eleccions al Parlament per al proper dia 25 de novembre. Demostra que ha entès i ha recollit el missatge de la societat catalana. I ara toca traslladar la veu del carrer a les urnes.

Aquesta no es una posició ni irresponsable ni arrauxada. Volem obrir un procés que permeti mesurar la nostra força com a país, sense dividir-lo ni cercar enemics interiors o exteriors. Ens legitima una història mil·lenària, una democràcia i unes institucions de les més antigues d’Europa, una identitat forjada al llarg dels segles i una llengua pròpia i sobretot una persistent voluntat de ser. És una decisió meditada i conseqüent. No en va el president Mas s’ha compromès amb els ciutadans a assumir personalment l’èxit o el fracàs d’aquest procés que ara tot just comença. El 25 de novembre els catalans tenim la paraula.

Article publicat a e-notícies,

Share and Enjoy

Ningú no pot ignorar que la situació a Catalunya l’endemà de la massiva manifestació de l’11 de Setembre no és la mateixa que la que hi havia el dia abans. El clam d’una part important del poble de Catalunya es va expressar amb contundència i cap polític del nostre país no ho pot menystenir. Però el que tampoc no es pot fer és obviar que un govern té l’obligació de treballar cada dia sense trair el seu compromís amb la societat donant compliment al seu programa electoral.

És per aquesta raó que l’objectiu de CiU és lluitar per assolir el Pacte Fiscal com a eina que posi fi a l’abús fiscal que pateix Catalunya des de fa més de trenta anys. Tenim el mandat expressat no a través d’una manifestació, sinó de les eleccions, tant al Parlament com a Corts Generals. I d’altra banda, sabem, segons vàries enquestes, que un 75% dels catalans està a favor del Pacte Fiscal. Plantegem el Pacte Fiscal perquè és el nostre compromís electoral i perquè aquesta demanda està avalada per la immensa majoria dels catalans. És en aquest sentit que cal refermar que la proposta de CiU no comporta cap perill de ruptura de la cohesió social. Al contrari, són els que neguen la possibilitat del Pacte Fiscal els que fan perillar la cohesió social.

Aquesta setmana hi ha la reunió entre els presidents Mas i Rajoy per abordar el Pacte Fiscal. Després d’aquesta decisiva reunió veurem si la resposta permet assolir l’objectiu que CiU s’ha fixat, la sobirania fiscal per al nostre país, o si es tanca la porta a les nostres demandes. Si es donés aquest cas òbviament hauríem de prendre decisions.

Mentrestant hem de donar el màxim suport al president de la Generalitat que en nom de Catalunya ha de defensar aquesta proposta. Tant de bo aquesta trobada serveixi per desmentir l’opinió pública catalana que, de forma generalitzada, creu que el Pacte Fiscal no tirarà endavant. Aquest és el repte!

Share and Enjoy

En temps d’incertesa la societat reclama fermesa en les actuacions dels seus governants i, sobretot, saber quina és la situació real, sense demagògia, triomfalisme o missatges apocalíptics. Senzillament, vol la veritat. Res més lluny del que ha passat amb motiu del rescat de la banca. El govern del PP ha desaprofitat l’ocasió per dir les coses pel seu nom i fugir d’eufemismes i no ha aconseguit sinó augmentar la desconfiança de la societat i dels mercats.

El que Rajoy anomena crèdit tou és un rescat en tota regla a una part de la banca espanyola, i cal dir-ho sense embuts. No pas a tota la banca, també cal precisar-ho. El rescat era necessari per salvar part del sistema financer espanyol, però el que no té sentit és l’exercici de triomfalisme que ha fet el president Rajoy perquè la desconfiança ha generat descrèdit.

Però tampoc no es pot fer com el PSOE que vol fer creure que el rescat de la banca suposa una intervenció global de l’economia espanyola, i això no és veritat. Una hipotètica intervenció comportaria condicions molt dures com ara retallades de pensions i salaris de funcionaris o una reforma laboral encara més severa a més d’un estricte control.

El govern de l’Estat ha de fixar ara un rumb d’actuació clar i impulsar reformes estructurals, que no només són necessàries sinó que han esdevingut inajornables. Cal reformar urgentment el sistema financer, suprimir instàncies administratives atribuint més protagonisme a les comunitats autònomes per avançar cap a la finestreta única, emprendre la reforma de la funció pública i la del sector energètic, entre d’altres. I sobretot, no es pot oblidar que cal estimular les entitats bancàries beneficiàries dels ajuts europees perquè facin arribar el crèdit a les pimes, als autònoms i a les famílies, altrament no hi haurà recuperació econòmica.

La situació d’emergència de l’economia espanyola fa imprescindible un pacte d’Estat. Des de CiU ho reclamem des de l’anterior legislatura, però ni el PSOE, primer ni el PP s’han donat per al•ludits. Fora bo que reconsideressin la seva posició si no volen que la situació es deteriori encara més, i que oblidessin els tacticismes partidistes que no ajuden els ciutadans.

I Europa, per la seva banda, hauria d’assumir que cal fer compatible l’austeritat amb el creixement econòmic. I també que a mitjà termini convé reformar les institucions europees per avançar cap a una unió no només monetària, sinó fiscal, que permeti que el Banc Central Europeu pugui actuar com la Reserva Federal dels EUA o el Banc d’Anglaterra, emetent més moneda si és necessària. Només així la crisi haurà estat una oportunitat per avançar i per consolidar el projecte europeu en el qual durant tants anys ens hem emmirallat.

Article publicat a e-notícies.

Share and Enjoy

Des del dia que CiU va arribar al govern, la seva voluntat ha estat estendre la mà a tothom en vistes a assolir amplis consensos en els punts cabdals per al nostre país perquè estem convençuts que, com més suports tinguin les iniciatives del Parlament, més força tindrà el Govern per dur-les endavant. El pacte fiscal n’és un clar exemple. Per a CiU portar endavant el pacte fiscal en aquesta legislatura és un compromís electoral, però també que aquesta iniciativa s’entengui no només com una proposta de partit, sinó com un projecte de país. Per això, insistim a dialogar reunir-nos amb les altres forces polítiques catalanes per aconseguir un acord concret que permeti al govern de la Generalitat negociar amb més força a Madrid.

Una mostra d’aquesta voluntat de diàleg i de compromís es va veure la setmana passada en la cimera de tots els partits per buscar els punts d’entesa entorn el pacte fiscal. I un altre exemple l’hem tingut aquesta mateixa setmana en la reunió entre el secretari general de CiU, Josep A. Duran i Lleida, i el primer secretari del PSC, Pere Navarro. Una reunió que va posar de manifest que hi ha punts en comú i que va servir per començar a concretar el document de proposta de pacte fiscal que els socialistes van presentar a la cimera anterior.

A CiU continuem apostant pel diàleg amb tothom i busquem el consens el més ampli possible, però també volem deixar clar també que el consens s’ha de concretar i s’ha de basar en qüestions molt. De res no serviria un acord ampli però ple d’indefinicions. Tot allò que és interpretable perquè no ha quedat prou concretat, és susceptible de patir una lectura a la baixa per part del govern central, amb independència del seu color polític. Sabem per experiència que la lectura que se’n fa sempre acaba resultant perjudicial per als interessos dels ciutadans de Catalunya, i no volem que això torni a passar.

Per això, reiterem que el consens que volem assolir s’ha de basar sobre propostes concretes i específiques i no sobre vaguetats o indefinicions que després perjudiquen la posició del govern català a l’hora de negociar amb el govern de l’Estat. No serà fàcil, però l’acord és imprescindible per bastir una solució definitiva que posi fi a l’abús fiscal que Catalunya pateix des de fa més de tres dècades. Ara és moment i està en les nostres mans.

Article publicat a e-noticies.

Share and Enjoy

Aquesta setmana Josep A. Duran i Lleida i Pere Navarro, primer secretari del PSC, s’han reunit per analitzar la situació econòmica i social derivada de la crisi. Ambdós dirigents es van mostrar d’acord en la necessitat d’un nou model de finançament per a Catalunya que d’una vegada acabi amb la injustícia fiscal que pateixen tots els catalans. La via no és altra que el pacte fiscal. Ahir a la sessió de control, el president de la Generalitat, Artur Mas, ho va tornar a manifestar: el pacte fiscal ha de suposar un canvi de model i no pot ser simplement una evolució de l’actual sistema de finançament.

Hi ha qui vol veure en aquesta proposta una eina de confrontació. Ans el contrari. Tal com venim dient des del primer dia que CiU va arribar al govern de la Generalitat, estenem la ma a tothom que vulgui sumar en els temes cabdals del país. Òbviament, el pacte fiscal n’és un d’ells.

De la reunió entre Duran i Navarro es desprèn que en allò que és essencial, les posicions de CiU i dels socialistes no estan tan allunyades. Les dues formacions entenen imprescindible dotar Catalunya d’un finançament just i també que sigui la pròpia administració catalana la que gestioni els impostos dels catalans. No es tracta de trencar res, sinó d’acabar amb l’esperit pervers del ‘café para todos’ -que no hi era a la voluntat inicial de la Constitució ja que distingia clarament les comunitats històriques-, i que ens ha deixat insatisfets a tots. Aquesta generalització del model ha acabat ofegant Catalunya, ha impedit el seu progrés i el seu creixement a causa d’un saldo a les balances fiscals clarament desfavorable per a Catalunya.

Efectivament, hi continua havent diferències substancials entre CiU i el PSC. Una de les més importants és la de l’Agencia Tributaria. Però només dialogant i negociant, podrem arribar a un acord que mobilitzi la majoria de les forces polítiques catalanes per a l’obtenció d’un bé comú per al país que prescindeixi de tacticismes partidistes. CiU vol aconseguir el pacte fiscal des del consens i amb el suport de la majoria de les forces polítiques catalanes. Tant de bo siguem capaços d’assolir un acord unitari per anar a Madrid a defensar-lo tots a una. Persistirem, doncs, en aconseguir el màxim consens, sense aigualir l’esperit del pacte fiscal. No tindria sentit embarcar-nos en un projecte d’aquesta magnitud per obtenir un resultat similar al d’avui.

La societat catalana reclama dels seus polítics una solució definitiva al finançament de Catalunya. Encara que no sigui la solució a tots els mals, el pacte fiscal permetrà engegar politiques de creixement, avui impossibles. Dialogarem i escoltarem tothom per intentar que tothom senti seva aquesta reivindicació. Catalunya ho necessita i els polítics hem d’estar a l’altura de les circumstàncies.

Article publicat a e-noticies.

Share and Enjoy

En menos de una semana Unió Democràtica de Catalunya celebrarà su 25 congreso nacional en el que debatirá la ponencia Catalunya: centralitat, humanisme i justícia social. A través de ella el partido tratará de dar respuesta a los desafíos planteados actualmente. Y el mayor desafío que tenemos hoy es cómo hacer frente y cómo dejar atrás la profundísima crisis económica que nos asola. Nuestra apuesta es la cooperación, que se extiende a numerosos ámbitos y que se opone claramente a la idea de división en la que muchos se encuentran instalados.

Discrepamos de los que creen que la sociedad catalana se divide entre los partidarios y los contrarios a la independencia. Apostamos por buscar un espacio en común, un terreno central, basado en lo que históricamente nos ha definido como nación: nuestra lengua, nuestra la cultura y nuestro derecho. Son ámbitos para los cuales aspiramos a una plena soberanía en base a un acuerdo cooperativo como el que supone la confederación. Idéntico argumento se deduce de nuestra apuesta de naturaleza federal por el pacto fiscal. Se trata de un proyecto inspirado en el concierto económico, es decir, pasa por el establecimiento de una relación bilateral con el resto del Estado que otorgue a Cataluña la plena capacidad normativa y el control sobre la Agencia Tributaria, así como el establecimiento de unos límites razonables a la solidaridad, que en ningún caso supongan un límite a nuestra competitividad.

Así pues, la nuestra es una apuesta confederal en los ámbitos de la cultura, la lengua y el derecho, y federal en fiscalidad. Está basada en la idea de la cooperación. Aspira a sumar y no a restar. Al fin y al cabo, como partido nacionalista, queremos generar consensos que permitan el progreso nacional de Catalunya, nuestra razón de ser.

Discrepamos también de los que en la situación actual tratan de reabrir el viejo debate entre derechas e izquierdas. Tanto desde un punto de vista económico como político, apostamos claramente por la centralidad, que va más allá de un ejercicio táctico de equidistancia. En el plano económico pasa por abrazar los postulados de la economía social de mercado mientras que en el político aspira al perfeccionamiento de los mecanismos de democracia parlamentaria.

Aspiramos a una sociedad cohesionada tanto desde la perspectiva nacional como desde los puntos de vista político y socioeconómico. Y esa cohesión sólo puede ser fruto de la cooperación, de la suma de voluntades y nunca de la división. En Unió creemos en Catalunya como nación cohesionada y no como una sociedad dividida. Defendemos, pues, la centralidad y la cooperación. En el plano nacional, se expresan a través de una apuesta confederal que supere el estéril debate independentismo-sumisión y que enfatice la idea de nación y de cohesión. En el ámbito internacional se traduce en una apuesta por un amplio acuerdo a nivel europeo para salir de la crisis, no sólo a través de políticas de austeridad, sino también por medio de políticas de crecimiento. Somos nacionalistas de inspiración personalista y situamos a la persona en el centro de la vida política. Por ello, nunca vamos a renunciar a la justicia social, ya que únicamente a través de la austeridad no será posible alcanzarla.

Como todo organismo vivo, Unió ha cambiado en sus más de 80 años de vida, pero este ha sido y seguirá siendo el ADN de nuestra formación. Hemos apostado y seguiremos apostando por la centralidad y por la cooperación.

Article publicat a El Mundo.

Share and Enjoy

De maneres de fer polítiques, n’hi ha moltes i evidentment tampoc no és el mateix ser al govern que a l’oposició. L’oposició ha de fiscalitzar la tasca de govern i proposar alternatives a les decisions governamentals. Una cosa és proposar alternatives i una altra ben diferent fer propostes del tot inviables, un comportament no només demagògic, sinó clarament irresponsable només amb voluntat tàctica. No tot s’hi val i, en temps veritablement complexos com els que estem vivint aquestes actituds per part d’alguns dels seus representants són el que menys convé a la societat.

Malauradament, precisament això és el que es va veure en el darrer ple del Parlament. Cal dir-ho clar i ras: és una irresponsabilitat demanar que es destinin 1.447 milions d’euros més a la despesa pública i no proposar d’on s’han de treure. Aquesta és la constatació que hi ha grups de l’oposició que tenen com a únic objectiu posar pals a les rodes i que es dediquen més a dificultar la tasca del govern que no pas a fer propostes realistes i constructives.

Si els grups polítics que van votar a favor d’aquesta resolució d’incrementar la despesa pública creuen que la seva proposta és factible, que ho demostrin. Només cal que diguin de quina manera es pot finançar. Altra cosa és un brindis al sol. Amb l’endeutament que arrosseguem és d’una gran irresponsabilitat i immaduresa generar falses expectatives perquè les propostes de l’oposició són, ara per ara irrealitzables. El que sí que es complirà, en canvi, és la ronda de contactes que avui inicia el president de la Generalitat per apropar posicions al voltant del pacte fiscal. Tot allò que és possible fer, el govern ho fa, i ho fa amb celeritat.

En aquests moments tan difícils, aquest hauria ser l’objectiu compartit de tots els partits polítics catalans: treballar conjuntament per arribar a acords que permetin assolir un finançament just per al nostre país. Si ho aconseguim, podrem disposar de més recursos, i llavors sí que serà el moment de veure com i de quina manera es distribueixen. Però mentre això no arribi posar el carro davant els bous com ha fet l’oposició no porta enlloc. Això no és es el que Catalunya avui necessita.

Article publicat a e-notícies.

Share and Enjoy

En aquests moments de grans dificultats econòmiques i també socials, els ciutadans esperen dels seus dirigents polítics solucions als problemes i que tinguin una visió clara de les passes a emprendre per a la recuperació. Malauradament, el darrer ple al Parlament de la setmana passada dedicat als ajustos per a la reactivació econòmica els deu haver causat una profunda perplexitat quan no irritació en veure l’ús partidista que se n’ha fet de la crisi. Lluny d’aportar solucions realistes, l’oposició només va ser capaç de demanar més depesa.

A la vista del que va passar, sembla que alguns encara no han entès que ens trobem en una situació econòmica molt greu i que no hi ha prou diners per a desenvolupar noves politiques. Ans bé el contrari. Acomplir amb les exigències de la UE només pot fer-se mitjançant ajustos pressupostaris com els que el govern de la Generalitat està duent a terme. Per això a Unió Democràtica ens va decebre i ens indignar especialment l’actitud del PPC que demana més despesa a Catalunya mentre a Madrid aproven ajustos, ens obliguen a retallar més i no compleixen amb els compromisos de finançament amb el nostre país.

Els pressupostos presentats pel govern del PP agredeixen tots els catalans ja que no contemplar ni el deute ni els compromisos adquirits amb Catalunya i, a més, ens neguen inversions vitals per a l’economia del nostre país i del conjunt de l’Estat, mentre que manté d’altres que com a mínim tenen una més que dubtosa rendibilitat. S’està fent palès que la voluntat del govern de Rajoy és la de recentralitzar l’Estat i de revisar el model autonòmic, com ha manifestat més d’un dirigent del PP i no serem nosaltres els que ens hi oposarem. Sempre hem estat contraris ’café para todos’ i hem defensat l’especificitat de les comunitats històriques (Catalunya, País Basc i Galícia) de la resta. El resultat d’aquella homogeneïtzació ha estat pervers i al final l’Estat de les autonomies no acaba de satisfer ningú. A les artificials, els sobren competències, i les naturals, en volem més.

Tot plegat obliga a pensar en Catalunya i no en interessos partidistes i tacticismes i a anar a Madrid tots plegats per demanar el que ens pertoca començant per un nou sistema de finançament. Per aquest motiu, demanem a tots els partits catalans que estiguin a l’alçada de les circumstàncies. Aquest és el repte que tenim i l’acció que la societat catalana espera dels seus polítics.

Article publicat a Catalunya Press.

Share and Enjoy

El govern del PP està aprofitant la crisi econòmica per retallar competències a les autonomies. Altra vegada aposten pel cafè per a tothom, sense distincions, amb la finalitat d’aigualir les aspiracions tant de Catalunya com del País Basc. Des de CiU podem admetre que s’hagin cansat d’aquest model i que es replantegin l’Estat de les autonomies, però el que no acceptarem és que afecti els que tenen voluntat d’autogovern expressada majoritàriament a les urnes des de fa dècades.

Paga la pena recordar que la majoria de les autonomies que es van crear són una realitat artificial, sense cap tradició fins al punt que es van haver d’inventar himnes i banderes. A Catalunya, en canvi ens sentim plenament identificats amb una realitat mil·lenària. Així mentre a uns els va caure l’autonomia com una pluja que no esperaven -com va reconèixer públicament el propi José Bono- d’altres la reivindicàvem conjuntament amb la llibertat i l’amnistia. Tot plegat ha suposat una insatisfacció per a tothom. La solució per alguns és ben fàcil com des de CiU apuntem des de ja fa molts anys. Si a Esperanza Aguirre o a algú altre no li agrada l’Estat de les autonomies, que retorni competències de la seva comunitat, però que deixi tranquils a la resta.

Tanmateix aquest debat i aquesta possibilitat no han de ser obstacle ni excusa perquè l’Estat compleixi les seves obligacions envers Catalunya tal com Catalunya respecte Espanya. De moment, l’Estat no ho està fent, com queda ben palès en el projecte de pressupostos generals que reflecteixen el maltractament financer que patim a Catalunya i que cal modificar. Per això, apostem amb fermesa pel pacte fiscal, el qual no només no suposa una amenaça a l’estabilitat sinó que representa la reactivació econòmica, el manteniment de l’estat del benestar i de la cohesió social. Per tot plegat és indignant veure com el govern de l’Estat ens demana més sacrificis als catalans dels que ells mateixos en fan i que, amb l’excusa de l’economia, vulguin retallar l’autonomia.

Si el PP vol ser efectivament un partit seriós i rigorós ha de demostrar-ho amb fets, però ara per ara l’únic que demostra és que incompleix com ho van fer els seus predecessors. La situació no ha canviat, governi el PSOE o governi el PP. Tots dos partits incompleixen sistemàticament amb Catalunya, però des de CiU no ens resignem: mantenim com a objectiu el pacte fiscal i persistirem fins a aconseguir-lo.

Share and Enjoy