Per què la factura del telèfon sempre puja, encara que la companyia prometi un preu ‘per sempre’? És un misteri, però el digital El Español ha desvelat un dels possibles motius: Telefónica va pagar 1,4 milions d’euros a Iñaki Urdangarin només el 2010 per la feina de representar la companyia als Estats Units i l’Amèrica Llatina. El marit de Cristina de Borbó va ostentar el càrrec durant quatre anys, així que la quantitat total que podria haver arriba als 5,6 milions.
Tenia experiència Urdangarin en el sector de les telecomunicacions?
Urdangarin, la infanta i els seus fills van mudar-se a Nova York quan van sortir a la llum les primeres investigacions judicials del Palma Arena. Allà Telefónica el va nomenar conseller i president de la Comissió d’Assumptes Públics de la companyia a Llatinoamèrica i els Estats Units. Una decisió sorprenent, tenint en compte la nul·la experiència o formació que tenia en el món de les telecomunicacions. Mesos després, els rumors sobre les activitats irregulars del cunyat de l’actual Rei començaven a aparèixer, però Telefónica el va aguantar fins el 2012.
Se'ls mereixia, els 1,4 milions?
De moment no ha transcendit la quantitat total que es va embutxacar. Ell va dir al jutge Castro que els seus ingressos pujaven a uns 350.000 euros a l’any però segons els documents que El Español publica avui, va mentir perquè en només un any va guanyar 1,4 milions. Merescuts? Se suposa que havia de fer lobby i obrir portes de la companyia al continent americà, però les iniciatives impulsades per ell a Telefónica van ser escasses i fallides.
Qui hi havia darrere de la seva contractació?
I per què el van contractar i mantenir durant anys? La Casa Reial volia que el gendre de Juan Carlos tingués una feina fixa i deixés de ser intermediari per a diversos empresaris entre les administracions, cosa que havia estat fent a l’Institut Nóos, tal com ha explicat la pròpia companyia de telecomunicacions. Això demostra que el monarca ja feia temps que era conscient dels negocis tèrbols d’Urdangarin, però els va voler aturar quan va veure que podien arribar a la justícia.
Arnaldo Otegi ja és lliure. L’històric líder aberzale ha sortit de la presó de Logronyo avui a quarts de nou del matí amb i ja ha tingut el primer bany de masses amb centenars de persones esperant-lo al centre penitenciari. Un Otegi somrient i amb un pin d'una estelada a l'abric ja ha tingut temps per dir les seves primeres paraules, en què ha remarcat que el van empresonar “per fer una aposta per la pau”, i que aquest camí s’ha de fer fins al final. La declaració d’intencions apunta a la possibilitat alta que el polític d'Elgoibar forci Euskadi a engegar una revolució independentista a partir d’ara. La primera prova de foc seran les eleccions que se celebraran la tardor d’enguany.
Presència d'Anna Gabriel, David Fernàndez, Lluís Llach i Santiago Vidal
“Com a independentistes ens van posar a la presó, i com a independentistes sortim”, ha assegurat Otegi, que també ha deixat clar que la gran expectació que s’ha viscut a la seva sortida del centre penitenciari demostra que “avui surt un pres polític d’una presó espanyola”. De fet, eren centenars les persones que, amb moltes banderes basques, l’han rebut. Entre elles, diverses cares conegudes catalanes, com les d’Anna Gabriel, David Fernàndez, Lluís Llach o Santiago Vidal.
Arribarà Otegi a ser lehendakari aquest mateix any?
Otegi ha sortit de la presó després de sis anys i mig, en els quals ETA ha anunciat el cessament definitiu de l’activitat armada i l’esquerra abertzale ha anat més unida que mai amb Bildu. Els dos fets han situat els independentistes amb 21 diputats que, juntament amb el procés català, han arrossegat els últims mesos el PNB a demanar el dret a decidir. Així va començar tot a Catalunya, quan CiU es va presentar als comicis de 2012 amb l’autodeterminació al programa. Aquest any pot ser el de l’eclosió definitiva de l’independentisme basc, però tot dependrà també de la possibilitat que Otegi pugui presentar-se a les eleccions d’aquesta tardor per intentar ser lehendakari. De moment, està a l'aire si l'inhabilitació que té a sobre farà efecte.
No és casual que la parella d’Albano Dante i sòcia seva a la revista Café amb Llet, Marta Sibina fos designada a dit per anar segona a les llistes d’En Comú Podem a les eleccions espanyoles del 20D. Va ser una jugada més del projecte polític cada cop més messiànic d’Ada Colau. Va ser una jugada perfecte per obtenir la confiança d’Albano Dante Fachin per dinamitar el projecte polític de Podemos a Catalunya. L’ambició d’Ada Colau no s’atura, el seu més estricte nucli de confiança liderat pel seu company, Adrià Alemany, lidera amb ma de ferro el projecte de confluència de les esquerres, un cop liquidada Iniciativa, fins i tot EUiA, la propera peça a capturar és l’organització de Podemos a Catalunya.
Catalunya en Comú, el partit de Colau per aconseguir l’hegemonia populista a Catalunya
Un cop debilitats tant ICV com EUiA, resta aconseguir-ho amb Podemos a Catalunya, aquest és l’objectiu marcat per Ada Colau com a pas necessari per aconseguir l’hegemonia del populisme d’esquerres a Catalunya. Recordem que tant sols fa uns dies moviments interns van treure competències a la regidora d’ICV, Janet Sanz, parella del futur coordinador d’Iniciativa, David Cid, una mostra clara de la duresa amb que Ada Colau exerceix el poder.
Albano Dante i Marta Sibina, la parella perfecte per debilitar Podemos a Catalunya
Promocionar un personatge com Albano Dante com a líder de Podemos és una jugada mestre per fer possible el control absolut de les forces populistes a Catalunya. Albano Dante és un personatge peculiar, ambiciós i sense cap mena d’escrúpol, amb un estil, encara que més “violent”, semblant a les formes d’Ada Colau. Un lideratge mediàtic fet a base d’un populisme que és contradiu permanentment.
L’entorn de Pablo Iglesias preocupat per les formes i l’ambició d’Ada Colau
Fonts de Podemos no entenen com sense tenir lligat un govern estable a l’Ajuntament de Barcelona es dediqui a fer política a les espanyes i a obtenir un desmesurat control del poder polític. La guerra ha esclatat entre Podemos i Ada Colau i des de Madrid es busca la manera d’evitar que Albano Dante lideri Podemos a Catalunya, avantsala del control de l’organització per part de Colau.
Carles Puigdemont va fent feina mentre a Espanya segueix la picabaralla entre partits pel debat d’investidura. Sense fer gaire soroll, amb certa discreció i sobretot amb pas ferm i movent a cada moment les fitxes adequades, Catalunya es va posicionant al món tot preparant el moment de la desconnexió efectiva.
El president de la Generalitat de Cataluny, Carles Puigdemont, ha mantingut una trobada amb el president de l’ALDE, el grup de liberals europeus on s’engloba CDC –i també Ciudadanos-, Hans van Baalen, que ha refermat el seu compromís a favor del dret a decidir català, tal i com va fer en un acte on se li va concedir el premi Trias Fargas, el 2003: "Hauria de ser responsabilitat dels catalans decidir si volen estar dins o fora de la Corona espanyola. És qüestió de democràcia".
LE president de la formació a nivell parlamentari europeu s’ha compromès a treballar de manera certament discreta en favor de la causa del dret a decidir català. La trobada, que s’ha celebrat al Palau de la Generalitat de Catalunya ha comptat també amb la presència del conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva; la vicepresidenta de l'ALDE Party i portaveu de CDC, Marta Pascal; el també convergent i president del grup liberal a l'Assemblea del Consell d'Europa, Jordi Xuclà; el secretari general de l'aliança, Jacob Moroza-Rasmussen, i l'assessora política Laura Laussade.
El mal pas dels presidenciables espanyol discorre contra rellotge a dues grans circumstàncies que poden canviar l’esdevenir d’aquest Estat tacat per la corrupció sistèmica i la incertesa creixent del desgovern: el procés català i ara l’excarceració d’Arnaldo Otegi que coincidirà demà amb la primera sessió de debat d’investidura, i divendres amb el dia abans de la benvinguda popular al dirigent basc al Velòdrom d’Anoeta, un acte que es preveu multitudinari.
El president del Congrés, Patxi López, ha anunciat justament fa uns minuts que la segona votació del debat d’investidura de Pedro Sánchez se celebrarà complint estrictament amb la Constitució: 48 hores després de la primera. Així si demà a les quatre té la paraula el candidat Sánchez, i dimecres es produeix la votació, divendres se celebrarà la segona on el candidat del PSOE només necessitaria la majoria simple per ser proclamat president d’Espanya, la qual cosa segueix tenint igualment complicada.
Aquesta circumstància coincideix amb el temps amb l’excarceració d’Arnaldo Otegi, el dirigent basc que ha estat clau per a la fi del terrorisme d’ETA, i que va ser empresonat per por a què la via política guanyés adeptes. L’esquerra abertzale ha guanyat igualment aquests adeptes des del moment què s’ha empresonat Otegi i cada vegada més gent el compara amb Nelson Mandela, el dirigent sud-africà, que va estar dècades empresonat i que a la seva sortida va ser escollit president d’un govern valent que va acabar amb l’apartheid. Dissabte 5 es preveu un gran acte al Velòdrom d’Anoeta de benvinguda a l’encara pres polític, que demà surt de la presó i que serà el gran protagonista d’un acte multitudinari que el PP ha intentat impugnar, també per por.
Les paraules filtrades d’Iceta, tot un fail comunicatiu
“Yo quiero que sepáis que en Cataluña, esto ha tenido una lectura un poco distinta del resto de España, por el orígen de Ciudadanos como fuerza política muy basada en un anticatalanismo, en un antinacionalismo casi primario”. Aquestes han estat les paraules textuals que sense voler-ho se’ls han escapat als socialistes espanyols. Miquel Iceta deixa evidència la baixada de pantalons de la seva federació en aquest pacte amb Ciudadanos. El militant del PSC que ha participat en el procés consultiu del PSOE d’aquest cap de setmana ha comprat els arguments que s’han venut per a Espanya, sense tenir en compte si hi havia propostes per a Catalunya, o si aquest acord plantejava una resolució al conflicte plantejat entre Catalunya i Espanya, més enllà de les polítiques conegudes del PP. A banda d’això, cal recordar que no és la primera filtració que es produeix en una sessió a porta tancada del comitè federal del PSOE. L’anterior cop però, la filtració va ser més interessada ja que va sortir d’un dels assistents a la reunió.
Núria Parlón, contra el pacte
Les paraules de Miquel Iceta, que han passat –de moment- com una anècdota, a la llum pública, demostren els interessos electorals que hi ha darrera d’un pacte poc creïble que molt probablement serà el preludi d’una nova convocatòria electoral on cada partit mira d’aconseguir la millor posició de sortida possible. No tothom al PSC s’empassa els gripaus. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón fa temps va dir que “PP i C’s són el mateix”. La setmana passada, després de la rúbrica de l’acord entre socialistes i ciudadanos, va refermar-se amb la mateixa opinió, en resposta a una interacció a les xarxes: “Sí, continuo pensant el mateix”.
El PSOE ha fet públic aquest matí una sèrie de documents a la desesperada per intentar convèncer Podemos i En Comú Podem perquè com a mínim s’abstinguin en les votacions per la investidura de Pedro Sánchez d’aquesta setmana. En general no aporta i novetats ni contradiccions respecte a l’acord amb Ciudadanos. L’únic que aporta, especialment per convèncer En Comú, és un argument familiar: “Respectar l’Estatut de Catalunya”.
"Complirem els compromisos pressupostaris de l’Estat recollits a l’Estatut de Catalunya”
Més de dotze anys després del cèlebre ‘Apoyaré’ de José Luis Rodríguez Zapatero, Pedro Sánchez l’emula afegint en el document personalitzat que ha tramès a En Comú que compliran “els compromisos pressupostaris de l’Estat recollits a l’Estatut de Catalunya”. És a dir, la disposició addicional tercera que l’últim govern de ZP –així com el de Rajoy- va rebutjar complir.
L'error de picatge revelador
Els socialistes també prometen “el respecte competencial a les previsió [sic] de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. L'error de picatge denota la manca de revisió del text i les presses, que fan difícil pensar que el PSOE cregui en les pròpies promeses d'última hora. A més, tenint en compte que és un 'revival' de l''Apoyaré', la credibilitat és encara menor. A banda, en els documents enviats a Podemos i els aliats catalans, valencians i gallecs no hi ha ni rastre d’estat federal ni de pla per donar alguna sortida als independentistes.
La CUP està irritada amb Catalunya Sí Que es Pot. Els anticapitalistes expliquen que han buscat constantment des del 27S teixir complicitats amb la coalició ICV-Podemos en diversos temes però no només ha estat impossible fins ara, sinó que han detectat una “estratègia d’atac” contra la formació d’Anna Gabriel. La queixa ha arribat en forma de carta a tots els diputats de CSQEP que han fet pública una estona després.
Hortènsia Grau, la gota que va fer vessar el vas
La CUP creu que els atacs de les últimes setmanes en seu parlamentària responen a “l’objectiu de fer ‘evidenciar contradiccions’ en la nostra organització política”. En concret, es mostren especialment ofesos per una intervenció de la diputada Hortènsia Grau (ICV) la setmana passada als periodistes carregant contra els cupaires al voltant del tema de les privatitzacions de l’aigua, en la qual tenen la mateixa opinió: “Va posar en evidència les misèries de la vella esquerra d’aquest país i va reconfortar als grans poderosos que ens volen enfrontats i dividits”.
Conformació d'una alternativa d'esquerres?
La formació antisistema proposa “treballar colze a colze en la construcció d’alternatives en la resposta que ens cal donar al procés que viu el país, i sobretot de dics de contenció del capitalisme salvatge que castiga el nostre país”. En qualsevol cas, les tensions entre les dues formacions demostren que una repetició d'eleccions i l'intent de creació d'un bloc d'esquerres tenia tots els números de resultar fallit.
Els habitants del municipi de Jafre a Girona, de poc més de 400 habitants, els ha començat a pujar la mosca al nas per culpa d'un parell de veïns del poble que, per més inri, pràcticament no hi viuen. Són l'Albert Boadella i la seva dona, Dolors Caminal. Primer va ser l'aferrissada lluita de Caminal per evitar que l'estelada onegés al campanar del poble i ara han estat tres xiprers que han estat talats i llançats a la propietat de Boadella amb el missatge: "No podem impedir que visquis aquí, però l'espai públic és nostre. Aquí van els teus arbres".
Cap queixa ni carta va fer Dolors Caminal quan el provocador del seu marit es va posar una estelada al cul. El dramaturg va voler fer notar la seva oposició a la cadena humana de l'Onze de Setembre del 2013 fotografiant-se amb una estelada amb un forat just a l'estrella per on hi ensenyava el seu blanc i aplanat cul. Quina seria la seva reacció si, per exemple, Toni Albà fes el mateix amb una estanquera? Muntar en còlera segur. De fet, Boadella ja va demostrar la seva manca d'escrúpols, fair play i sentit de l'humor quan va criticar sense haver vist l'obra Ubuadella.
Per què aquest odi cap a Catalunya de Boadella?