CDC ha estat la peça fonamental per a la reconstrucció nacional del país i per crear les mínimes infraestructures d'Estat de què encara gaudim. Per això és important que aquest partit plural i divers -de vegades penso que no és un partit sinó un moviment- s'adapti als nous temps i a la nova politica. I per a aconseguir-ho cal cirurgia fina, que permeti extirpar maneres de fer, actituds, presidencialismes, xitxarel·los i sobretot, elimini de soca-rel la pedagogia de la corrupció que fa més de trenta anys vaig denunciar sense que ningú em fes cas.

Ara, doncs, cal fer neteja a fons, i si pot ser que les noves generacions, sorgides en gran part de l'escola de patriotes de la JNC i del món municipal, es facin càrrec de la direcció del partit"

Ara, doncs, cal fer neteja a fons, i si pot ser que les noves generacions, sorgides en gran part de l'escola de patriotes de la JNC i del món municipal, es facin càrrec de la direcció del partit, mantenint la pluralitat de sumar nacionalistes purs, democratacristians, liberals, socialdemòcrates i també algun que altre element més dretà que ha acompanyat el projecte convergent durant tots aquests anys sense embrutar-se amb la corrupció.

Però en ple segle XXI i amb la revolució democràtica, social i nacional en què està immers el nostre poble també cal canviar algunes maneres de fer. El dit per designar càrrecs i la cúpula del partit ja no serveix. Ni liders supercarismàtics que es creuen que tenen la veritat o el projecte. Ara toca una direcció nova, jove, pragmàtica, però a la vegada ferma, que porti el país no solament a la seva reconstrucció nacional, sinó a assolir l'eina que és l'Estat, amb el qual puguem tenir la normalitat lingüística, cultural, social i nacional que necessitem per subsistir com a poble.

L'acceptació de l'actual president, Carles Puigdemont, per part del partit, de la societat civil i de la resta de la societat és senyal d'un aire nou per als nous temps. I hauria de fer reflexionar l'expresident Artur Mas del perquè d'aquesta sensació nova amb el seu pas al costat.

Estic esperançat perquè he vist que part de la crosta de CDC ha sabut anar-se'n a casa i nous quadres generacionals procedents, principalment, de la JNC i del món municipal configuren un estol de persones noves, sense les xacres i les maneres de fer del passat"

Aquests dies a la premsa es parla molt de Jordi Turull, Germà Gordó i del sector afí a qui hauria d'haver estat el candidat a dirigir la nova CDC, Josep Rull. Crec que no es tracta de noms, sinó de projectes. Quin sector serà capaç d'adonar-se'n del que ha passat a CDC en els últims anys i, sense actituds miserables, ho afrontarà? Quina part de l'herència de Jordi Pujol seran capaços d'assumir? Entendran la nova situació del país i que, insistim un cop més, ja no s'hi val el dit? Voldran portar CDC a la nova política? Seran capaços d'entendre la revolució social i nacional de les classes mitjanes? Aquests i molts altres interrogants són importants per al futur de CDC.I també cal preguntar-se quin sentit tindrà CDC si Catalunya assoleix la seva independència nacional. Caldrà aglutinar diverses forces polítiques socialdemòcrates, liberals, etc. a imatge del que ja han fet intel·ligentment els democratacristans sobiranistes amb Demòcrates de Catalunya per normalitzar el país en la seva estructura política?

I finalment, estic esperançat perquè he vist que part de la crosta de CDC ha sabut -espero- anar-se'n a casa. I nous quadres generacionals procedents, principalment, de la JNC i del món municipal configuren un estol de persones noves, sense les xacres i les maneres de fer del passat. Si CDC és capaç de fer una gran catarsi, estic segur que juntament amb ERC i una CUP que necessita retrobar-se, més l'entorn d'Iniciativa i Ada Colau, portaran aquest país a consolidar la gran revolució social, democràtica i nacional que es va posar en marxa després de la maldestre sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.