Les matances de Brussel·les han ferit a la Unió Europea en la seva pròpia capital administrativa. No ens confonguem amb els símbols. El lloc físic on s'han produït els sinistres atemptats és la ciutat belga, però els condols s'han d'oferir a tots els europeus. O, si més no, a aquells que ens donem per al·ludits i pretenem preservar els nostres valors civilitzatoris. Malauradament, i com ja va succeir amb la "lectura" dels assassinats indiscriminats ocorreguts a París el passat mes de novembre, a Londres al juliol de 2005 oa Madrid en la infausta data de l'11 de març de 2004, es pretén de nou circumscriure les desgràcies als límits físics d'una ciutat o d'un país membre de la UE.
El cor d'Europa, Brussel·les, ha estat objectiu dels assassins del presumpte Estat Islàmic. Unes 30 persones mortes i més de dues-centes ferides ha estat el resultat de sengles atemptats del terrorisme. És la demostració de la vulnerabilitat de qualsevol ciutat europea, inclosa Brussel·les, el centre neuràlgic de la política europea.
Darrere d'evitar l'obsolescència institucional, en alguns països ha sorgit el debat sobre la permanència i la pèrdua de rellevància de la Cambra Alta.
Porto una hora escoltant, en bucle continu, el 'Capri c'est fini' que Flavià ha volgut utilitzar com a epitafi en el seu esquela. I tinc clar que vull acomiadar-me d'aquesta vall de llàgrimes seguint el seu exemple, de la manera més irreverent que em passi. Perquè és la millor manera d'abandonar aquest petit planeta miserable, sovint, i meravellós, a estones.
Els mitjans espanyols, caracteritzats per la mateixa premsa internacional com els menys independents d'Europa, tenen una gran capacitat per desviar el focus de l'atenció.
"El repugnant pot resultar atractiu de vegades. Aterridor, amenaçant, però també temptador. Com quan ens acostem a alguna cosa que fa pudor, però no podem deixar d'aspirar la pudor".
