El 20 de novembre passat va fer 40 anys de la mort del general Franco. El seu règim, nascut d’un cop d’estat militar que va derivar en guerra civil, havia durat, aproximadament, uns altres 40 anys. Iniciada amb una brutal política d’extermini de les forces democràtiques, obreristes i regionalistes, la «llarga nit» del franquisme, dolorosament perllongada tant per la cruel repressió que dificultava el sorgiment de l’oposició a l’interior com per la guerra freda que en permetia l’hipòcrita reconeixement a l’exterior, va fer que l’Estat espanyol no es pogués incorporar plenament a l’Europa democràtica fins al seu ingrés a la Comunitat Europea l’any 1986, cinquanta anys després d’iniciada la guerra civil. Un retard respecte al benestar i a la democràcia europees del qual, malgrat la convergència produïda en aquests últims trenta anys, no ens hem recuperat encara plenament.