El 20 de novembre passat va fer 40 anys de la mort del general Franco. El seu règim, nascut d’un cop d’estat militar que va derivar en guerra civil, havia durat, aproximadament, uns altres 40 anys. Iniciada amb una brutal política d’extermini de les forces democràtiques, obreristes i regionalistes, la «llarga nit» del franquisme, dolorosament perllongada tant per la cruel repressió que dificultava el sorgiment de l’oposició a l’interior com per la guerra freda que en permetia l’hipòcrita reconeixement a l’exterior, va fer que l’Estat espanyol no es pogués incorporar plenament a l’Europa democràtica fins al seu ingrés a la Comunitat Europea l’any 1986, cinquanta anys després d’iniciada la guerra civil. Un retard respecte al benestar i a la democràcia europees del qual, malgrat la convergència produïda en aquests últims trenta anys, no ens hem recuperat encara plenament.

A propòsit de la commemoració del 70è aniversari de l'alliberament del camp d'extermini de Mauthausen, Rosa Toran, de l'Amical de Mauthausen, escriu sobre la reparació pendent pels republicans deportats. [+]

La cantautora Teresa Rebull (Sabadell, 1919-Ceret, 2015) ha mort precisament el 14 d’abril, aniversari de la proclamació de la Segona República, l’any 1931. Era un símbol de l’escena musical catalana i de la Nova Cançó, i també un referent de la lluita antifranquista i d’esquerres que la va dur a la presió i l'exili. [+]

El número d’abril de L’Avenç arriba amb l’estrena d’una nova sèrie literària, “Onze germans”, de l’escriptor, traductor i músic barceloní Martí Sales (1979) que es va donar a conèixer el 2005 amb el poemari Huckleberry Finn (premi Vila de Lloseta de poesia). També ha publicat Dies feliços a la presó (Empúries, 2007), Ara és el moment (Amsterdam, 2012) i, recentment, Principi d’incertesa (Males Herbes, 2015). Ha traduït autors com John Fante, Kurt Vonnegut o Harold Pinter; ha cantat amb grups com Els Surfing Sirles, ha dirigit el Festival de Barcelona de Poesia (2010-2012) i escriu també a Time Out. [+]

L’escriptor Julià Guillamon (Barcelona, 1962) ha iniciat des del mes de gener un sèrie de relats que anirà publicant mensualment a L’Avenç durant tot el 2015. El relat de Guillamon vol ser un mirall d’allò que fou la seva infància al barri de la Plata del Poblenou de Barcelona.

Records de la darrera carlinada és la narració de la tercera guerra carlina (1872-1876) on l’olotí Marian Vayreda exposa els diversos episodis que va viure a la guerra. El text que presentem és un estudi de Margarida Casacuberta, i forma part d’una sèrie d’articles que s'escriviren durant l’any Vayreda (2003) i que constitueixen el llibre Marian Vayreda i Vila (1853 – 1903) La recerca d’una veu pròpia.

TV3 estrena el dimarts 9 de setembre el documental sobre la història de l’himne nacional de Catalunya que han coproduït Clack, el Grup Enderrock i L’Avenç, junt amb Televisió de Catalunya i La Xarxa de Comunicació Local.

Susanna Portell relata les seves impressions després de retrobar-se amb Isabel Banal, l'artista catalana que va dissenyar la portada del número 400 de "L'Avenç". Admiració i nostàlgia impregnen les paraules de la historiadora.

El català de la Manxa narra la història d’un Quixot modern, un obrer català revolucionari que, a causa de la seva participació activa en els fets de la Setmana Tràgica, es veu obligat a desterrar-se i troba refugi en terres de la Manxa.

Intervenció del director de L'Avenç, Josep M. Muńoz, durant l'acte de celebració de la publicació de L'Avenç número 400 al Born Centre Cultural (Barcelona, 2 d'abril de 2014)