Què és misióndivina?

Imaginem-nos que sortim a córrer periòdicament i algú ens demana per què ho fem, perquè ens posem unes sabatilles i sortim a cansar-nos? I resulta que no sabem què contestar. Perquè no tenim clara la raó. No esperem guanyar diners, ni fer-nos famosos, ni el reconeixement dels altres, el fet de córrer no obeeix cap finalitat específica, no és un instrument per aconseguir un altre propòsit. Vist d'aquesta manera, és una expressió contracultural perquè no es mesura en termes de cost i benefici.
Si haguéssim de donar una resposta, la més propera a la realitat seria: "Per no tornar-nos bojos." Aquesta és la resposta que va donar aquell gran humanista i millor persona anomenat Oscar Cornago quan algú li va preguntar per què feia ioga cada matí.
Doncs misióndivina serveix per això, per a no tornar-nos bojos.
De la mateixa manera que quan sortim a córrer ens posem unes sabatilles i després ja veurem què ens trobem durant la ruta; la premissa de misióndivina és reunir un grup de persones per compartir coneixement al voltant de les pràctiques físiques i posar-se a treballar.

Què ha estat i què serà misióndivina?

De moment, està sent com sortir a córrer per la muntanya en una zona que no coneixes massa bé: vas tirant i a les interseccions prens decisions intuïtivament, però sense cap seguretat. I la suma d'aquestes decisions va construint el recorregut.

Breu història del futur / Autoficció és un nou projecte d´escriptura de Marta Galán Sala, autora de textos per a l´escena des de 1999. L’objecte d’aquesta residència a L’animal a l’esquena és realitzar una primera fase de recerca. Els materials que inspiren l´escriptura són la novel·la La Carretera de Cormac McCarthy, la pel·lícula El tiempo del Lobo de Michael Haneke i l´assaig Breve historia del Futuro de Jaques Attali. El text planteja un diàleg entre un pare i el seu fill adolescent en un territori devastat d´algun indret d´Europa i enmig d´un context de màxima alerta social, econòmica i humanitària. La residència permetrà a l´autora la concentració intensiva en l´escriptura i l’intercanvi del resultat amb l´equip de L´animal a l´esquena i amb el públic interessat en conèixer el projecte.

Durant cinc dies, les cinc coreògrafes i ballarines es troben per intercanviar les seves diferents aproximacions al moviment i la composició. Després de compartir el procés de creació de l’espectacle J.R.T. dirigit per Pedro G. Romero i estrenat en el festival de flamenco de Jerez, decideixen trobar-se para compartir les eines de treball de cada una, acceptant i contrastant les diferents visions i formacions.

A la trobada, també revisaran, des d’una nova perspectiva, el treball coreogràfic i interpretatiu realitzat en l’espectacle JRT que tindrà una nova presentació en la Bienal de Flamenco de Sevilla al setembre d’aquest any.