L'advocada de l'Estat assegura que Urdangarin i Torres "sabien el que feien i volien"

Dolors Ripoll, advocada de l'Estat que representa l'Agència Tributària en el cas Nóos, ha manifestat, en l'exposició del seu informe final, que Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres "sabien el que feien i volien". Això passava per defraudar Hisenda a través de l'entramat empresarial que van ordir entorn de l'Institut Nóos.

La lletrada, que ha fet ús de la paraula després de les prop de quatre hores d'intervenció del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, ha cenyit el seu discurs als delictes fiscals en què haurien incorregut els dos exsocis, i ha desvinculat la Infanta Cristina de la presumpta defraudació que hauria comès el seu marit a través d'Aizoon, empresa de la qual el matrimoni és propietari.

De fet, Ripoll s'ha referit en aquest sentit al perit aportat a la causa pel sindicat Mans Netes --ja el interrogatori finalment va renunciar a l'acte del judici--, sobre qui ha asseverat que "no es pot considerar perit" i, si el seu informe en instrucció ha estat admès, el que ha estat acceptat "és una simple opinió personal d'algú que no s'identifica".

"No es coneix el seu currículum ia més incorre en contradiccions", ha recriminat l'advocada de l'Estat. Durant la seva intervenció, l'advocada ha incidit que la condició de soci no converteix, per si sola, al soci en responsable dels delictes comesos per l'administrador de l'entitat, com en aquest cas Urdangarin.

En la seva compareixença davant el jutge José Castro, aquest perit, qui es va definir en el seu moment com un "mercenari tant tributari-mercantil com econòmic", ha manifestat, en al·lusió al paper de la Infanta a Aizoon, que l'exduquesa no era "un soci que posseeix el 0,00001 per cent del capital i que no pinta res" i que, com a propietària a mitges d'aquesta empresa al costat del seu marit, podria haver demanat que es regularitzés la situació tributària de la mateixa ja que tenia" la capacitat de dir això".

En relació amb les societats d'Urdangarin i Torres, Ripoll ha recordat les paraules de qui va ser assessor de Nóos, Luis Tejeiro, assenyalant que la finalitat de la facturació creuada en la qual van incórrer les empreses de l'entramat dirigides pels dos exsocis passava per "treure els diners de Nóos" que prèviament aquest havia obtingut de les administracions públiques.

També ha apuntat a la "intercanviabilitat" dels treballadors de cadascuna d'aquestes entitats, que "pensaven que treballaven per Nóos i que, en veure la nòmina, veien que treballaven per a una o altra societat".