Level playing field: les regles del joc de l'ecosistema digital

En a penes 20 anys hem vist com Internet s'ha introduït en les nostres vides inundant tots els aspectes, tant personals com socials i econòmics, de manera que poc queda ja pugui ser completament aliè al món digital. El desenvolupament tecnològic i la liberalització del sector de les telecomunicacions han permès que nous agents, en principi externs, hagin desenvolupat serveis al marge del control i gestió dels operadors tradicionals de la infraestructura de xarxa aprofitant aquesta connectivitat global. Parlem de gegants com Google o Facebook, però també, per exemple, de petites empreses que desenvolupen aplicacions per a mòbils. Els nous actors i els tradicionals conviuen en l'ecosistema digital, interaccionant entre si i competint en la prestació de serveis finals als usuaris.

Molt sovint els serveis que presten les empreses nouvingudes compleixen les mateixes funcions i satisfan les mateixes necessitats de comunicació que els serveis que proporcionen les operadores tradicionals. El problema és que uns i altres estan sotmesos a una normativa diferent pel fet de ser prestats amb solucions tecnològicament diferents. Això implica que els usuaris estaran subjectes a diferents graus de protecció dels seus drets com a consumidors en funció de qui sigui l'agent que els presta un servei digital. Per exemple, el mateix consumidor envia missatges via WhatsApp i via SMS, però els seus drets no són els mateixos en un cas i en un altre, atès que determinades obligacions legals, com la transparència o la qualitat del servei, només s'exigeixen als operadors de telecomunicacions i no a altres prestadors de serveis de missatgeria.

Aquesta regulació asimètrica, que implica que els serveis nous en l'ecosistema d'Internet escapen a la normativa existent en el sector, té el seu origen en el fet que aquest segueix regint-se per una legislació desenvolupada quan Internet començava a caminar i encara es parlava de serveis de comunicacions (telefonia fixa i mòbil, l'accés a la banda ampla i els serveis de televisió) i serveis de la societat de la informació (tot el que no encaixés en la primera classificació).

Avui dia la separació entre els diferents serveis ja no està tan clara com en aquell moment: hi ha nombrosos serveis de comunicacions prestats a través d'Internet que no involucren el transport de senyals, de manera que no són considerats serveis de comunicacions electròniques, però que resulten, però, plenament substitutius dels serveis prestats tradicionalment pels operadors de telecomunicació, com els serveis de veu.

El concepte de 'Level playing field', objecte d'una recent publicació de Fundación Telefónica , fa al·lusió a la necessitat d'establir unes regles del joc justes en l'ecosistema digital per donar una protecció satisfactòria als usuaris i un tracte equànime als agents del sector, en un escenari completament nou i en constant canvi.