Iceta, els seus amics i la criada respondona

El PSC ha de fer una àmplia i profunda reflexió sobre el que és, el que no és, quin és el seu espai electoral i qui són els seus votants. No pot continuar en aquesta situació d'indefinició, de mitges tintes, de callar quan hauria de parlar i de parlar quan no toca. Aquest complex que tenen d'incomodar, de molestar, de no dir el que els seus votants esperen, és desesperant i descoratjador.

El "sí però no" és cosa d'adolescents i el PSC, crec jo, que amb els anys que porta, aquest aspecte hauria d'haver superat, tot i que hi ha qui afirma que l'edat, no sempre és signe de maduresa. Però no hi ha més temps per seguir per aquest camí. Ha arribat l'hora d'assumir la realitat perquè els somnis són per a la nit.

Iceta és un bon polític, té el cap molt ben moblat, però no està liderant bé als socialistes, no és líder de tots els sociates. Cuida molt als seus amics i passa de la resta. Alguns d'ells són veritables ineptes que se saben vendre molt bé. Un d'ells, Enric Casas, responsable de la comunicació del PSC, membre de l'executiva que quan es va fer càrrec d'ella estava com uns "guineus", l'havia portat fins llavors Antoni Poveda els coneixements en la matèria havia estat la de la seva etapa com a corresponsal. Després ja es va ficar en política i aquí segueix.

En aquests anys que porta Cases al capdavant de la comunicació, la situació no ha millorat gens ni mica perquè s'envolta de "fidels" i no de gent preparada i amb coneixements en la matèria. I no ho dic jo, sinó que en aquest últim Consell Nacional li han donat pals sense contemplació, sense embuts i sense por. Sí, sense por a les represàlies. Doncs, ja era hora! Als jacobins que els passin a la Fundació Campalans.

La trajectòria de Miquel Iceta, entre núvols i clars, entre "sí però no", entre "amb aquests no perquè em posen etiquetes" i "amb aquells menys", més la seva incapacitat per remoure el partit, fer neteja i baixar a l'altura dels ciutadans, no només per ballar, han aixecat les alarmes i en el pròxim congrés --ja sabem com funciona-- pot haver sorpreses i canvis.

Les aigües del PSC no estan tranquil·les, però si alguns tenen la temptació de conformar-se amb els resultats, és que han perdut encara més el cap i la seva realitat no té res a veure amb la de la ciutadania.

Deia el volgut professor Tierno Galván que "el poder és com un explosiu: o es maneja amb cura o esclata". No ho oblidis, Iceta.