Creure el que convé

Creure el que convé o allò que s'acomoda als desitjos, sembla ser una tendència ancestral de la humanitat, segons el que va declarar de diverses maneres Juli Cèsar. En el llibre cristià dels fets, es relata les manipulacions d'un "mag" amb molts seguidors, les fal·làcies captivaven i tot als més doctes i es de destacar la convicció milions d'espanyols quan el "generalísimo" els arengava: " Crearem una Espanya fraternal, una Espanya laboriosa i treballadora on els paràsits no trobin acomodament; una Espanya sense cadenes ni tiranies judaiques, una nació sense marxisme ni comunisme destructors, un Estat per al poble, no un poble per l'Estat".

Em sorprèn com la idea de "No és la meva ambició això d'estar en guerra, però sí que ho és crear un nou estat nacional i social de la més alta cultura" conjuminat a la convicció "Davant Déu i el món, el més fort té el dret de fer prevaler la seva voluntat "persisteixi en aspirants al poder a gairebé un segle d'haver estat expressades per Adolfo Hitler. Serà que hi ha condicions similars a aquest 2016 i el que va fer a joves alemanys en la primera meitat del segle XX, considerar que era aquest líder en particular el qual els portaria a un món millor?

En l'àmbit d'una activitat tan antiga com la practicada a Creta, es valora poc el fet o comentat "a toro passat" avui, són milers les fulles escrites sobre un home al qual el Dr. Henry Murray, diagnòstic com a malalt d'histèria, neurosi, esquizofrènia i paranoia[1]. Quines serien les característiques psiquiàtriques de personatges com el senyor Trump o el pressent Maduro que els fan empàtics amb grans masses que els escolten i segueixen?

El segon president del Consell de Ministres de l'URSS, reconegut com un altre dels dictadors rellevants del segle XX, a més de considerar que "la gratitud és una malaltia que pateixen els gossos" estava convençut que "La nostra és una causa justa. L'enemic ha de ser derrotat. La victòria serà nostra ". La qual cosa empatava amb una idea adoptada avui per milions de persones del segle XXI "Déu no és injust, sinó que en realitat no existeix. Hem estat enganyats. Si Déu existís, hauria fet el món més just .... "I els jueus, tan vilipendiats i perseguits per uns i altres poc parlen del veritable odi que sentien pels samaritans, per mitjà del qual Jesús de Natzaret, els va deixar més d'una lliçó de com estimar, perdonar i fins i tot ajudar a l'altre encara que no sigui del nostre origen, color, pensament o condició [2].

L'anhel ari-germànic de constituir-se en poder mundial no va morir amb Hitler, després d'haver criticat les seves tàctiques de manipulació -de masses i individual en l'anomenat rentat cerebral- gairebé no hi ha agència de publicitat del segle XXI que ignori els mètodes que llavors es utilitzaven per aquest dictador i tot el seu equip de treball que el mateix difonia una idea en favor dels grups socials ja que "Hi ha milions d'orfes, invàlids i vídues entre nosaltres. 'També ells tenen drets! Per l'Alemanya d'avui cap ha mort ni ha quedat esguerrat, orfe o vídua. Tenim el deute amb aquests milions de construir una nova Alemanya! "Que inhibia la procreació lliure per a" procurar que només engendrin fills els individus sans, perquè el fet que persones malaltes o incapaços posin fills al món és una desgràcia, en tant que l'abstenir-se de fer-ho és un acte altament honrós ". Perquè segons va dir el líder soviètic proposat dues vegades al premi Nobel de la pau" què millor sort que governar a homes que no pensen ".

Serà l'existència d'un gen pervers el que fa que líders d'ara creen fermament en idees com: "... Cada un dels grans moments d'aquest món deu el seu grandesa a grans oradors i no a grans escriptors"? Com és que han persistit temes expressats per Mussolini - " La propensió a l'imperialisme és una de les forces elementals de la naturalesa humana, el mateix que l'ambició de poder. Unes vegades es tracta de l'imperialisme del dòlar; d'altres, d'un imperialisme religiós o d'un imperialisme artístic. Però és sempre un signe de la força vital de l'home. Mentre un viu és imperialista; quan ha mort, ja no ho és ..."- adoptades en una campanya republicana per masses en un alt percentatge sense ofici ni benefici?

"Sentir-se orgullós del teu poble quan no hagis de avergonyir de cap de les seves classes socials". "L'Estat ha de declarar al nen com el tresor més preuat del poble. Si el poble percep que el govern treballa per al benefici dels nens, suportarà gairebé qualsevol restricció a la llibertat i qualsevol tipus de privació". "Aquell que es guanyi a la joventut, es guanya el futur". Frases meravelloses, retòrica de discurs de qualsevol campanya, bones intencions de grups que anhelen un món millor però al cap ia l'verbs embastats per personatges que al final dels seus dies van perjudicar més que beneficiar als nens els joves i les classes socials.

La Unió Europea està en crisi després d'haver adoptat un sistema expansionista, amb la idea que comprant països trencats tindria mes força; avui ni ha pogut rescatar-los i no sap com alliberar-se dels problemes que li han generat. Els Estats Units d'Amèrica està també en dificultats, ja que el que se suposava era la seva força moral, s'ha perdut en doblecs de conducta i absència de visió social. Amèrica llatina es debat, entre la decadència de "les esquerres" -sofocadas per un exercici de poder fal·laç, mentider, corrupte i dispendioso- després d'haver abandonat els seus ideals socials [3] i el món en el seu conjunt la recerca creure en alguna cosa o algú que li convingui ara que pel que sembla ja no hi ha molt més que vendre.

[1] L'anàlisi que va rebre múltiples crítiques per no considerar factors genètics i per haver estat realitzat a distància, va ser sol·licitat com una eina per ajudar els aliats a guanyar la Segona Guerra Mundial i en l'es suggeria una personalitat bipolar poc tolerant a les bromes la qual cosa detonava en Hitler un fort comportament criminal, tot i que tenia "gran confiança en si mateix i era altament perseverant davant la derrota".

[2] Llibre dels fets capítol 8 i capítol 4 de l'Evangeli de Joan de La Bíblia Nou Testament.

[3] A Mèxic i molts països d'a regió es va perdre l'hegemonia ideològica no només per la disminució dels nivells de prosperitat, sinó que ha afectat la credibilitat per l'absència de congruència i coherència entre els diversos factors de poder institucional i de facto.