Artur Mas, el congrés, 'criades replicaires' i 'morts'

A ningú se li escapa que CDC no es troba en els seus millors temps, en cap sentit; polític, econòmic, de credibilitat, i model de res. ¿Tots els membres del partit estan en dubte. No, hi ha gent molt honesta, vàlida i que està en política perquè s'ho creu.

Segurament seran bastants, però les persones que han dirigit el partit, en un percentatge molt important, no estan nets i han estat en l'etapa en la qual la màfia Pujol Ferrusola ha campat per la Catalunya del seu pare, el fill putatiu i successor nomenat a dit pel patriarca Pujol.

Artur Mas no ha estat al marge dels fets. ¿No s'ha assabentat de tot el que estava succeint al seu voltant? Molt pocs s'ho creuen, per això, és la persona menys indicada per dirigir aquest congrés i el futur del partit. El seu temps ha passat, ara ha de donar el pas enrere i deixar que altres cares noves diguin el que volen ser, i com aconseguir-ho.

Artur Mas va viure una etapa en què va perdre tota lògica política i fins al sentit comú que ha de tenir tot bon polític: es va creure el messies que venia a salvar el seu "poble", sense que ningú l'hi demanés i conduir-lo a la llibertat, la prosperitat, ia escoltar cançons de la Feliu, perquè fins ara, el país havia estat sota les botes del peu pla Mariano Rajoy.

Per això, quan la CUP el va baixar del núvol en què s'havia pujat, no entenia res, ia més com els antisistemes, aquests perroflautas com els anomenen alguns, ho anaven a despullar dels "drets" de governar Catalunya que l' mateix s'havia atorgat?

Des de llavors, és com una ànima en pena que segueix visitant els mitjans del règim i els amics "ben pagats" perquè el recolzin. Quina pena.

S'oblida també Mas que quan va muntar JxSi per salvar-se ell mateix de la crema, que no el partit, va deixar massa cadàvers pel camí. Però resulta que no estaven morts, sinó que estaven a l'ombra, sense soroll mediàtic, preparant la venjança contra el seu botxí al qual mai van perdonar.

La resposta està en aquest congrés, en què Mas se les prometia molt feliç, però les "criades" li han sortit replicaires i els morts no ho estaven. No aprenen aquests polítics que es creuen profetes i salvadors de la pàtria, quan la seva pàtria són ells mateixos.

Si de veritat es vol, si per una sola vegada pensa en el partit ia més no vol fer el ridícul, el més assenyat que pot fer Artur Mas és anar-se'n. El seu temps ha passat i la pesada motxilla que porta a l'esquena, malgrat les seves desmentits, és massa gran.

Artur Mas havia, per una vegada sola vegada a la vida, fer-li un favor al seu partit i anar-se'n a casa perquè la nova formació que surti --com diu Mafalda "Molt saludables els nous vents que bufen llàstima aquest maleït olor de naftalina "- no faci olor de això.