Tinc basarda del futur

No entenc res de política nacional i molt menys un cop s'han fet dues eleccions, i estem a punt de les terceres, per formar govern a l'Estat espanyol, que té un govern en funcions d'un partit líder en personatges catedràtics en corrupció, però que sorprenentment el 26J va créixer en vots, i a Catalunya més que en altres autonomies. De política internacional encara en sóc més analfabet, però sí que em varen ensenyar que aquest planeta anomenat Terra estava compost per cinc continents: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania; no sé si tot seria igual si cadascú s'hagués cuidat de casa seva, però sí que tinc el convenciment que quan es va esvalotar l'eixam amb la caça d'Osama Bin Laden (que de ben segur era la reina de l'eixam), les abelles es varen escampar per tot arreu del món amb la consigna de venjança; per haver intentat esclafar tot l'eixam, ara tenim les abelles rere el clatell i no sabem ni qui són; per més vigilància que posem sempre serem l'objectiu a batre per l'eixam que no vàrem saber esclafar.

Tenim mala peça al teler perquè el radicalisme addicte a una cultura que retalla els drets dels humans, i ningú sap qui porta la veu cantant, però que té poder d'abastament econòmic i d'armament, fa molt més difícil trobar una solució per entre tots aconseguir viure en pau i amb respecte per a cadascuna de les cultures que volen imperar en aquest món, i no tan sols al nostre continent.

Saber si fou primer l'ou o la gallina és l'exemple que podríem posar a l'hora de cercar culpables per esbrinar els principis del conflicte. Res justifica la violència terrorista, ni cap mena de violència ni maltractament, però malauradament estem al segle XXI amb les mateixes fams de poder que els primers pobladors del planeta.

Quan el diner i la cultura s'enfronten malament rai, però quan s'ajunten encara és pitjor, amb el lamentable resultat que sempre en surt perjudicat el més feble, que no crec necessari indicar qui és.
Però compte, que això tot just comença: el mar Mediterrani convertit en cementiri de gent de pau que marxava de la fam i de la guerra i que de ben segur que després del tracte donat als seus familiars i amics pels diferents països europeus, algun dia ens passarà factura amb interessos. Deixem el temps per testimoni, tot i que em voldria equivocar.