La por dels socialistes catalans

(Foto: Mesa del Parlament de Catalunya // David Pérez, del PSC, el segon per la dreta)

El socialisme català ha anat perdent any rere any, legislatura rere legislatura, l'empenta amb què els seus fundadors van caminar el camí, gairebé sempre ple d'espines, que els va convertir, en companyia, indispensable i determinant dels seus socis espanyols, en un partit amb milions de vots i importants líders a Catalunya, on han pogut transformar els ajuntaments i fer política d'esquerres a les institucions on tenien algun representant o governaven directament.

Però això s'ha acabat. Al Carrer Nicaragua, no queda ningú comparable a Pasqual Maragall, o Ernest Lluch, o Pallach o al meu admirat Joan Raventós. Només sobreviuen els professionals de la política, que guarden amb insensata ferocitat les seves escasses butaques de poder a la recerca d'una jubilació daurada o d'un càrrec ben remunerat en llocs de segon nivell. El valor s'ha perdut i per ser així, s'evita el mullar-se en els temes més delicats, i la consigna és "amb la que està caient, mareta meva, que em quedi com estic".

L'últim signe d'aquesta por insuperable a ser socialista i comportar-se com a tal, ho vam tornar a tenir al Parlament català on, aquests dies, els membres de la taula estan contestant el Constitucional a requeriment de l'Alt Tribunal sobre la presumpta desobediència de la càmera per el greu assumpte de "la secessió unilateral" a la que va donar evident empara la presidenta, Carme Forcadell. Doncs bé, el representant del PSC i secretari segon de la taula, segons ha declarat a El País lliurarà un informe en el qual relatarà, tan sols, la seva actuació parlamentària i obviarà completament la cacicada comesa per la senyora Forcadell, a la qual els seus "amics polítics" volen convertir en l'heroïna del Procés, arrossegant els catalans a un enfrontament indesitjat de desgraciades conseqüències. I, mentre això fa el senyor David Pérez, seguint les instruccions de l'Executiva del PSC, el representant de Ciutadans i vicepresident segon de la citada Cambra, escriu al Constitucional que la seva Presidenta va cometre "frau de llei" i que literalment, als seus diversos requeriments que es complís el mandat del Constitucional, la Senyora Forcadell li va donar llargues i li va prendre el pèl. El valor i l'honradesa de Don José María Espejo-Saavedra no ofereixen cap mena de dubte i, els seus votants deuen, ara mateix, sentir-se legítimament orgullosos de la seva coherència política.

I ara jo li pregunto a Miquel Iceta, a qui considero un polític intel·ligent, i és el primer secretari del PSC. Senyor Iceta, i els votants socialistes creu vostè que a la vista de l'anterior també ho estaran?