CERCA:
Espais Naturals al terme municipal de MontblancEl territori del terme municipal de Montblanc està format per tres zones ben diferenciades: la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est del terme, la unitat de les muntanyes de Prades al límit oest i sud-oest, i els terrenys baixos de la conca del riu Francolí que es troben situats en una franja central que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme. El terme municipal, que té una superfície de 9.214 ha, està format en un 80 % aproximadament per sòl erm i forestal, un 15 % per sòl agrícola i la resta per sòl urbà. Aquestes proporcions ens indiquen la importància que els espais naturals tenen en el conjunt del terme municipal. El sòl agrícola es troba situat principalment en terrenys de poca altitud prop del riu Francolí i Anguera. Les àrees forestals es situen en terrenys d'altitud més elevada en les zones de les muntanyes de Prades i la serra de Miramar. Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), protegides per la legislació catalana pel seu alt valor natural.
El terme municipal de Montblanc és el municipi que té més extensió (3.525,47 ha) de la zona PEIN de les muntanyes de Prades formada per 18 municipis que pertanyen a 5 comarques diferents (la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues). Les muntanyes de Prades és un massís muntanyós que pertany a la Serralada Prelitoral Catalana format per un extens conjunt de serres, altiplans i barrancs on el seu punt més alt es troba situat al tossal de la Baltasana (1.201 m) en el terme municipal de Prades. Es tracta d'una zona amb una elevada diversitat biològica on hi trobem ecosistemes únics a Catalunya, i espècies que tenen aquí el seu límit de distribució o que en són endèmiques. El terme municipal de Montblanc es troba situat a la zona nord-est d'aquest massís. En ell hi trobem barrancs imponents com el de la Vall, el de la Baridana o el de la Pasquala, altiplans com els Plans de St. Joan, punts culminants com els Cogullons o la Mola de la Roquerola i dos nuclis de població: Rojals i el Pinetell.
En aquesta zona trobem comunitats vegetals d'alt interès com les teixedes, amb peus més o menys aïllats de teix (Taxus baccata), espècie protegida a Catalunya, prop de la mola de la Roquerola. També trobem la comunitat d'alzinar litoral en zones com l'obac de la Vall, comunitats arbustives com les brolles d'eriçó a la zona dels plans de St. Joan, vegetació rupícola, i espècies interessants de ribera al barranc de la Vall. Respecte a la fauna, a la zona s'hi superposen espècies mediterrànies amb elements medioeuropeus. Hi destaquem la presència d'espècies rupícoles d'ornitofauna com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falco pelegrí (Falco peregrinus), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i el duc (Bubo bubo) que viuen en zones com els obacs de la Vall o la mola de la Roquerola. Respecte als rèptils trobem espècies com la serp blanca (Elaphe scalaris), l'escurçó ibèric (Vipera latasti), i la serp d'aigua ( Natrix natrix). Espècies interessants d'amfibis que hi habiten són la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Algunes espècies de mamífers que podem trobar-hi són el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles) i nombroses espècies de rats penats, totes elles protegides per la legislació. També és important destacar les espècies d'invertebrats cavernícoles, la majoria d'elles endèmiques, que habiten en les nombroses coves i avencs del terme.
Respecte al patrimoni arquitectònic i arqueològic, hem de destacar que en la zona de les muntanyes de Prades que correspon al terme de Montblanc es situen 11 conjunts de pintures rupestres d'estil naturalista i esquemàtic declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO; conjunts de gravats rupestres; jaciments paleolítics, neolítics i de l'edat de bronze; pous de gel com els que es situen al barranc de la Pasquala; ermites de muntanya com la de Sant Joan; antics molins fariners i paperers; i masos de muntanya.
Per la zona passa un sender de Gran Recorregut, el GR 171, que ens permet conèixer una bona part del patrimoni natural de la zona. El sender, que es pot agafar a la població de Montblanc, recorre tot el barranc de la Vall, passa per la pedania de Rojals, pel llogarret del Cogullons on existeix un refugi de muntanya propietat del Club Excursionista de Montblanc, i es dirigeix fins la població de Prades passant per la taula dels Quatre Batlles i la Mola d'Estat.
La Serra de Miramar és una relleu calcari diferenciat que pertany a la Serralada Prelitoral Catalana d'uns 30 km de longitud que segueix la direcció NE-SW, situada entre els rius Francolí i Gaià. Hi destaquem el tossal Gros (862 m), tossal diferenciat de la serra que conté una zona PEIN degut a que el seu paisatge vegetal constitueix una mostra típica de les comunitats secundàries i permanents del país de l'alzinar litoral, com els garrigars, les màquies i les brolles. També presenta una elevada diversitat faunística caracteritzada per l'ornitofauna i per la presència d'alguns rèptils de gran interès com la bívia (Chalcides bedriagai). La zona PEIN, que té 177,71 ha de superfície, es troba repartida entre els municipis de Figuerola del Camp, Montblanc i Barberà de la Conca.
En aquesta zona hi trobem altres indrets d'interès a part del tossal Gros. Un d'ells és la visita a la zona on es situava l'antic poble de Prenafeta amb les ruïnes del castell i les restes d'una petita església del segle XIII que encara està en peu. Al peu de la serra i al costat de la carretera N-240 també hi trobem la pedania de Lilla.
L'ermita de Sant Joan és un dels llocs més pintorescs de tota la Conca de Barberà. Es troba a les primeres estribacions de la serra de Prades, al terme municipal de Montblanc. Quan sortiu de Montblanc, en direcció a ponent, atureu-vos un moment i mireu cap al sud, cap a la serra de Prades. L'ermita és allà, just al davant vostre, una mica abans d'arribar al cim, al mateix lloc on ha estat durant els darrers sis-cents anys. Potser no us serà fàcil de veure-la; els xiprers que té al davant la protegeixen de mirades massa curioses.
Com arribar-hi
La ruta per pujar a Sant Joan, que cal fer a peu, dura una hora escassa.Hi han dues rutes, La de la Solana i la del Gorrines:
- Per pujar-hi pel camí de La Solana ( l'antic Caní de Sant Joan ) cal sortir des de la part alta de Montblanc, al costat del Santuari de la Serra, i passar per sota de l'aqüeducte. Als 15 minuts de camí, es deixa a la dreta el camí de la Tossa per arribar al peu de la muntanya. En travessar el torrent de la Mala Ànima o de les Bruixes, el camí es torna més estret i, de sobte, comença a pujar, costerut i bastant dolent, amb algunes giragonses. Després d'un quart llarg de pujada s'arriba al Pla de les Ginesteres; des d'aquí, i amb una mica més d'esforç, abastarem l'ermita.
- Per pujar-hi pel camí del Bosc d'en Gorrines cal agafar un camí de carro al costat de la zona poliesportiva i arribar fins al Pla del Mas d'en Gorrines, allí un indicador us senyalarà les dues vies; El bosc d'en Gorrines i el camí del Tàrraga, tots dos camins us portaran fins a l'Ermita per la zona obaga de la muntanya.
El mirador
És una roca de saldó, vermella, que a la vegada fa de paret i sostre de l'ermita. Des d'allà s'albira tota la Conca i una bona part dels seus pobles, les serres que l'envolten i, en dies clars, Montserrat i fins i tot els Pirineus. Aquesta roca és coneguda com Roca de la Foguerada, ja que, antigament, la nit de Sant Joan, s'hi encenia una foguera que era el senyal per encendre les altres fogueres de la Conca. Des de que va començar la reconstrucció de l'Ermita al Mirador hi ha una Senyera, símbol d'identitat del nostre poble. Aquesta Senyera es canvia dues vegades l'any: Per Nadal i per Sant Joan.
Història
No sabem ben bé quan es va construir l'ermita; hi ha qui diu que va ser fundada el 1412 o 1414 per Na Elionor d'Urgell, però també es diu que ja existia i que ella la va reconstruir sota la invocació de Sant Joan Baptista. En qualsevol cas, sembla cert que Na Elionor, filla de Dom Pere, Comte d'Urgell, hi va fer penitència ben a prop d'allà, a la Cova de Nialó (nom que prové de la corrupció de Na Elionor), durant setze anys, fins que morí, víctima de la pesta, el 28 de maig del 1430, als 52 anys d'edat. Durant els segles posteriors, la devoció montblanquina per Sant Joan anà creixent i a l'ermita hi anaren fent vida diverses generacions d'ermitans fins a la Guerra Civil del 1936. Com era d'esperar, el juliol d'aquell any el retaule d'alabastre fou mutilat, la campana esbocinada i l'ermita, saquejada, restà en el més gran abandonament.
Després de la guerra, una colla de joves recolliren el retaule, taparen la teulada, desenrunaren les dependències, feren tornar a rajar l'aigua a la cisterna i construïren una nova ara i pilar a l'altar de la capella. Això no obstant, el temps, inexorable, va anar malmetent l'ermita, i, fa uns pocs anys, li quedava poc per no ser més que un munt de runes.
El 1993, un grup de montblanquins, ara coneguts com Els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, van proposar-se tornar a l'ermita una bona part, si no tot, del seu antic esplendor. Tots els dissabtes, aquests homes hi pugen i, poc a poc, l'ermita està començant a ser el que era; se n'han reconstruït les escales, se n'ha tornat a tapar el sostre, se n'han adobant els murs., s'ha fet el foc a terra, una cuina, s'ha portat l'aigua a la font... de manera que l'Ermita de Sant Joan torna a ser un orgull per als montblanquins.
La Festa
Cada any, el dia de 24 de Juny, diada de Sant Joan Baptista, es celebra una gran Festa a l'Ermita. Ja de bon matí, a les set molts montblanquins s'apleguen a la capella per assistir a la missa matinal, que es celebra en record de la que es feia temps enrera quan sortia el sol.
Després tota l'Ermita s'anima perquè comencen a arribar molta gent que disfruta d'un bon esmorzar ofert pels Ermitans.
Una sèrie de manifestacions popular, Ball de bastons, gegants etc... acaben d'arrodonir la festa.
A 2km de Montblanc podeu gaudir d'un entorn agradable a l'ermita de Sant Josep, un espai natural molt visitat, lloc de celebració d'aplecs i de reunió de campistes.
Actuament està dividit en tres sectors: la zona de l'ermita, la zona de l'aula de natura i la zona d'acampada.
ZONA DE L'ERMITA
En aquesta zona hi ha:
14 taules amb una capacitat total per a 140-150 persones
13 barbacoes
2 barbacoes grans
Punts d'aigua per a la neteja d'instruments de cuina
Fonts d'aigua potable
2 serveis per a l'ús dels usuaris
Bar-Restaurant
Terrassa amb 10 taules
ZONA DE L'AULA DE NATURA
En aquesta zona hi ha:
8 taules sota cobert amb una capacitat per a 80 persones
2 serveis amb dutxa per a l'ús dels campistes
Camps de futbol
2 barbacoes
2 punts d'aigua
Aula de natura
ZONA D'ACAMPADA
En la zona d'acampada hi trobem dos sectors:
SECTOR AULA DE NATURA
Zona d'acampada amb una superfície de 1665 m2
SECTOR MUNTANYA
6 zones d'acampada amb una superfície total de 2615 m2
Zona recreativa infantil
Fonts d'aigua potable
Des del bar-restaurant de l'ermita podeu ser atesos en diferents idiomes sobre qualsevol tema relacionat amb les rutes turístiques de l'entorn i l'ús de les instal·lacions.
La persona usuària de les instal·lacions tindrà dret a l'ús de les instal·lacions de l'àrea de Sant Josep previ pagament de les tarifes establertes per l'Ajuntament. També estarà obligat a respectar l'entorn i mantenir-lo en prefectes condicions i, a més, haurà de comunicar als responsables de l'àrea de l'ermita de qualsevol incidència i/o anomalia que pogués ocasionar-se en el transcurs de l'estada.
La persona usuària o les associacions hauran d'efectuar les reserves amb la suficient antelació, especialment en el cas de visites de grups grans i actes que es puguin efectuar a l'ermita.
