Autopistes a l'infern

Imatge d'arxiu de la inauguració de les últimes radials que ara es van a rescatar

El capitalisme d'amiguets és el que preval a Espanya, on els tripijocs i les inversions públiques de dubtosa rendibilitat econòmica estan a l'ordre del dia. Es realitzen obres en què intervenen empreses privades, que es queden la gestió i els beneficis si n'hi ha, però si hi ha pèrdues reverteixen a l'Estat, que ha de rescatar la indecència de gestió política. És el clar exemple del liberalisme de l'escola de Chicago.

Ara, per si no hagués estat suficient amb les caixes d'estalvi, cal rescatar un conjunt d'autopistes per les quals no passa ni un cotxe; cinc mil milions, res, xavalla per a un país que porta tropecientos retallades en partides socials, i en les que se'ns recomana fer més, així com apujar impostos i rebaixar salaris. Algú va fer un estudi sobre la viabilitat de les mateixes? No. Imagino que sí que es va fer sobre la mamandurria que anava a donar a les empreses adjudicatàries.

El PP, responsable del desgavell dóna la callada per resposta; Esperanza Aguirre que era presidenta de la Comunitat de Madrid per aquells temps no parla, ha d'estar comptant encara els metres de carrer tancats de la Gran Via. És clar que aquí també tenim culpa dels periodistes, que anomenem disposats a la líder perquè critiqui Carmena , però que ara som incapaços d'apropar un micro.

Però no només el PP és responsable, l'esquerra que fa? Ah! perduda en el debat bizantí del no-res. El PSOE que corre com un pollastre sense cap, sense líder, sense projecte i sense ordre ni concert, ara critica, ara vota a favor i com l'holandès errant navega sense rumb fix a l'espera de trobar port o enfonsar-se definitivament.

Podem immers en la baralla del duo Pimpinela Iglesias-Errejón, parlant del diví i humà per Twitter, cartes i vídeos, tot molt bonic i edulcorat, però amb menys profunditat que un bassal al desert del Gobi. Marejant la perdiu.

I a Catalunya els amics de la CUP, tan revolucionaris i antisistema ells, creuen que estan assaltant la Bastilla per trencar fotos del rei i el que de veritat fan és la pantomima, sinó el ridícul, quan després d'aprovar uns pressupostos on les partides socials ni estan ni se les esperen.

Així amb l'esquerra als llimbs, les autopistes van al cel per a uns pocs privilegiats, i a l'infern per a la majoria de la població.