Catalunya té una de les llistes d'espera en dependència més altes d'Espanya

La Llei per a l'Autonomia Personal i l'Atenció a la Dependència complirà 10 anys aquest 14 de desembre amb 1.212.048 persones a Espanya amb dret reconegut oficialment a rebre alguna prestació o servei per la seva situació de dependència i 856.452 que de facto, ho estan percebent .

D'aquesta manera, hi ha 355.596 persones dependents per als que no s'ha materialitzat el dret, una llista d'espera que es manté així al voltant d'un terç del total de beneficiaris reconeguts.

Es tracta de l'estadística de l'IMSERSO actualitzada a 30 d'octubre de 2016, l'última disponible. Mostra que el grup de dependents reconeguts més nombrós a Espanya és el de Grau II, és a dir, persones amb una dependència severa, que sumen 455.131 ciutadans, el 29,99% de quants figuren en el sistema.

Al costat d'ells, consten 363.910 persones amb gran dependència (el 23,98%), de les quals 72.446 són a la situació més urgent en no poder valer-se en absolut per si mateixos. Altres 393.007 han estat diagnosticades amb dret a rebre un ajut per la seva situació de dependència moderada, el 25,9% del total de beneficiaris del Sistema.

Aquestes persones (Grau I) han estat les últimes en incorporar-se al Sistema de Dependència. Segons el calendari de la llei van haver de fer-ho en l'any 2012, però, el Govern de Mariano Rajoy va posposar aquest moment com a mesura d'austeritat i no va ser fins a juliol de 2015 quan van començar a veure reconegut el seu dret a una prestació o servei.

És precisament a aquesta incorporació tardana a la qual l'IMSERSO atribueix el gruix de la llista d'espera, ja que els moderats són el 65% del total de dependents que estaven esperant al tancament del mes d'octubre, quan sis de cada deu moderats amb dret reconegut no estaven encara rebent cap tipus de servei. Durant aquest mes, es van incorporar 18.486 persones i d'elles, 11.109 eren d'aquest Grau I.

Amb tot, sumen 123.136 les que tenint un considerable nivell de dependència (severa i gran) no reben l'ajuda que els correspon. Segons les dades de l'IMSERSO, la llista d'aquestes persones s'ha reduït un 59,75% des de 2011, quan eren 305.941 els grans dependents i dependents severs que estaven esperant.

Per a la Coordinadora Estatal de Plataformes de Dependència, la raó rau en les defuncions: afirma que en aquests cinc últims anys han mort més de 125.000 persones que encara no havien rebut l'ajuda tenint aquest dret reconegut. Només en el que va d'any, el 26% de les persones que han causat baixa en el sistema no havien començat a rebre la prestació, segons les dades oficials.

CATALUNYA, AL CAPDAVANT EN ESPERA PER OBTENIR UNA AJUDA

Destaca el cas de la llista d'espera, amb una mitjana nacional del 29,3%. A les Canàries, el 46,9 per cent de les persones que tenien dret a un ajut per dependència l'estaven encara esperant al tancament del mes d'octubre, percentatge que arriba al 42 a Catalunya, al 39,4 per cent a Aragó, al 36 , 7 per cent a Castella-la Manxa i al 35% a Andalusia enfront del 25% de dependents que estan esperant la prestació en País Basc, el 15% que ho fan a Madrid o el 0,5 per cent a Castella i Lleó, per exemple.

Un estudi de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials a partir de les dades del Sistema de Dependència tancats el 30 de juny d'aquest any, va concloure que mentre Castella i Lleó, amb el seu ritme actual, triga 0,1 anys en atendre una persona en situació de dependència, Canàries i Catalunya superaran els 10 mentre la mitjana nacional estaria en 4,3, els necessaris, segons aquesta organització, per poder netejar aquesta llista d'espera.

No només hi ha diferències un cop dins el sistema a l'hora de rebre o no la prestació reconeguda, també n'hi ha per aconseguir aquest primer pas. Per exemple, a La Rioja s'ha avaluat i emès dictamen sobre el 70% dels que han sollicitat la prestació per dependència, mentre que a Múrcia han vist ja al 90,47% dels sollicitants.

Pel que fa a la creació d'ocupació, l'IMSERSO xifra en 382.473 les persones que estaven al tancament d'octubre afiliades a la Seguretat Social com a professionals dels serveis socials, 16.747 més que en les mateixes dates de l'any anterior i 44.353 més que al tancament de 2011. Pel que fa als cuidadors no professionals, als quals es va deixar de sufragar la cotització a la seguretat social en l'any 2012, s'expliquen 9.904 a tot l'Estat i la majoria són dones.

DONA I MAJOR DE 80 ANYS

Pel que fa al perfil per edat dels beneficiaris que sí que reben l'ajuda, el 17,72% tenen una edat compresa entre els 65 i 79 anys, 1 54,46% tenen 80 o més anys i gairebé set de cada deu, són dones . Reben de mitjana 1,23 prestacions per persona, ja que algunes són combinables, com la teleassistència i l'ajuda a domicili.

En l'actualitat, es proporcionen més d'un milió de prestacions a aquestes persones i la majoria són serveis. En concret, els Serveis representen el 66,06% del total de prestacions reconegudes, mentre les ajudes econòmiques per a cures en l'entorn familiar suposen el 33,94%.

No obstant això, la situació no és equilibrada en tot el territori nacional: a Balears, per exemple, es dóna un 70,8% d'ajuts econòmics en detriment de serveis com places en residències o centres de dia, mentre a Madrid ocorre el fenomen contrari , amb un 17,54% de prestacions econòmiques enfront d'un 82,46% de serveis prestats.

Precisament, els desequilibris territorials han estat des de l'entrada en vigor de la Llei de Dependència un dels seus principals trets ja que ni el ritme d'implantació ni el nivell de cobertura són homogenis en tot el país.