A Can PSC: 'I dos ous durs!!

La nova, flamant i nombrosa executiva del PSC té un toc de pel·lícula dels germans Marx. Els seus multitudinàries reunions em porten a la memòria l'entranyable escena de 'Una nit a l'òpera' en què, en un abarrotat cabina, s'acumulen el aldarull i les estretors. El film, estrenat el 1935, ens explica una història que reflecteix -amb un sarcasme inigualable- una societat amb profundes desigualtats socials que observa, impotent, l'avanç imparable dels moviments feixistes, autoritaris i populistes.

Han passat diverses dècades però el nostre present tampoc està exempt de dramatisme i de situacions surrealistes. Tant en el polític, com en el social, emergeixen situacions preocupants. En la pel·lícula, abans esmentada, Groucho sol·licita al cambrer una llarga llista de viandes i, quan conclou, se sent una veu a l'altre costat de la porta que crida: I també dos ous durs !. Instants després sona la botzina de Harpo i , el del poblat bigoti, interpreta i diu que en lloc de dos van a ser tres ... i així podríem seguir fins a l'infinit.

Doncs bé, entre les estretors del abarrotat cabina de l'executiva socialista, hi ha sempre algú que pretén afegir un ou dur a la 'comanda' sense preocupar-se per les existències ni la disponibilitat del cuiner. No sé si ho fa per mimetisme amb els emergents, per distingir-se o per fer currículum de cara al futur. no ho sé, ni m'interessa. És tan gran l'ego, el càlcul i l'afany de protagonisme d'alguns personatges que sospito que, arribat el dia, no dubtessin a practicar la tesi marxista que diu: 'Aquests són els meus principis, si no els agraden en tinc d'altres'. I, tan tranquils, ens els vendran com a fruit dels nous temps i de la eternament demandada renovació. Encara que, amics, tots sabem que el jugador que es desmarca no sempre encerta a marcar gol i, fins i tot, pot quedar en clar fora de joc .