De la idea grupal a l'entitat referencial

'L'esport de la vela ha de ser la raó de ser'. Amb aquesta filosofia tan concisa es va constituir l'any 1943 el Club de Vela Blanes, una entitat que ja havia realitzat activitats a finals dels anys trenta del segle passat però que no va ser fins a principis dels quaranta quan es va establir jurídicament.
La seva existència es justifica com molts altres naixements de projectes: un petit grup d'amics, anomenat CAU, va voler compartir la seva passió pel mar i la navegació, una iniciativa que va comptar amb impulsors com en Josep Maria i Ferran Pinto, en Paco Coll, en Joan Vieta, en Rafael Bataller i en Josep Maria Grau.

Ells van ser els iniciadors d'una idea que es va centrar, des de l'inici i fins a la meitat del segle passat, en la flota 160 de la classe Snipe, en el caràcter social de les anomenades 'excursions del CAU' i en la creació del local social i les passarel•les. Va ser una etapa fructífera, aquella, uns anys amb molts esforços liderats per la figura de René Bourlon.

I tot treball intens i a consciència, a la llarga, genera uns fruits inherents. Aquests van arribar a partir de la segona meitat del segle passat, època liderada per presidents com Ramón Doll i Xavier Oms, encarregats d'encapçalar un projecte que es va engalanar amb esdeveniments referencials i amb el sorgiment de grans regatistes sorgits de les classes Optimist, Moth Europa i Snipe. Més endavant agafarien les regnes Josep Arxer i Simón Schwarts, coneguts entre altres coses per impulsar el Trofeu Príncep de Girona i per remodelar les instal•lacions, respectivament.

Tots ells van ser parts cabdals per assegurar el bon present de l'entitat, però també per forjar un futur que s'entreveia creixent i amb una escola de vela que avançava a pas ferm des de la seva homologació l'any 1992. Va ser en aquest context quan Amadeu Nualart va rellevar els seus homòlegs al capdavant del club. Ho va fer amb una munió d'idees al cap que ha anat duent a terme durant els anys i fins ara: des de l'aflorament d'una secció de pesca o del primer Institut de Vela de Catalunya –IES Serrallarga-, fins a la consolidació de l'organigrama esportiu, la creació del Premi Es Niell de recerca històrica o el treball compartit amb l'ajuntament blanenc per apropar la vela als centres escolars.

Un futur optimista
Ubicat al cantó de llevant de la badia de Blanes, el club mira de reüll a un futur que li somriu amb optimisme. Tot plegat ha progressat molt i a un ritme trepidant, però l'entitat encara manté aquella essència inicial que el CAU va saber impregnar ara fa unes quantes dècades enrere. En aquest sentit, de ben segur que aquell grup d'amics entusiastes del món marítim observarien amb delit la prosperitat del club, que afronta el seu futur més immediat amb unes noves instal·lacions que no només es convertiran en l'orgull dels socis i blanencs, sinó també de l'esport nàutic en general.

Aquesta capacitat infraestructural, a més, caminarà en consonància amb un volum d'activitats que ja és ara prou àmplia a dia d'avui. I és que més enllà de les iniciatives merament nàutiques, el CVB també és conegut per altres valors afegits, com ara un complet centre de Fitness&Spa que personalitza el servei a cadascun dels seus usuaris o un lloguer d'amarres cada vegada més conegut per la seva ubicació de postal.