El cop d'Estat continuat

El cop d'Estat que va donar Nicolás Maduro contra l'Assemblea Nacional, anul·lant les seves competències i la immunitat parlamentària dels seus 165 diputats el passat dimecres 29 de març, a través de les sentències escandaloses del Tribunal Suprem de Justícia, que tres dies després van ser revocades, va mostrar la pitjor cara del règim dictatorial.

Es tracta de la repressió brutal que la Guàrdia Nacional i la Policia Nacional Bolivariana i les bandes armades anomenades "col·lectius chavistes" han carregat contra els manifestants que marxen pacíficament per demanar eleccions ja.

El parlament veneçolà, controlat majoritàriament per l'oposició, va decidir protestar al carrer fins que Nicolás Maduro, a qui qualifiquen de dictador, restitueixi l'ordre constitucional trencat la setmana passada, convoqui eleccions, alliberi els presos polítics i obriu el canal humanitari per distribuir menjar i aliments.

L'Assemblea Nacional sosté que les seves competències van ser desposseïdes per la Sala Constitucional del Tribunal Suprem de Justícia la setmana passada a través de les sentències 155 i 156, que van ser qualificades per la chavista fiscal general, Luisa Ortega Díaz com una ruptura del fil constitucional.

Tot i l'esmena que va tornar parcialment les funcions parlamentàries i la immunitat, els diputats consideren que no val la aclaridora perquè una sentència emesa pel Suprem Tribunal no pot ser modificada, de manera que el cas no pot quedar impune sense sancionar els set magistrats que van cometre aquest error.

Però aquest error de despullar i desconèixer l'autonomia parlamentària li sortirà car als magistrats perquè l'Assemblea va decidir iniciar el procés de la seva remoció. La sala constitucional ha emès més de 50 sentències contra el parlament pel que consideren que s'ha produït un cop d'Estat continuat en aquests 15 mesos de legislatura opositora.

Per aquest dijous l'opositora Mesa de la Unitat Democràtica va convocar una nova marxa en la principal autopista de Caracas Francisco Fajardo a l'altura d'Altamira que promet ser multitudinària. Van a recollir signatures per demanar la destitució dels 7 magistrats colpistes.

Maduro està acorralat per la pressió dels opositors, les organitzacions multilaterals internacionals i el pagament del deute extern. Aquest mes d'abril haurà de pagar més de 2.000 milions de dòlars en deute i compta amb la negociació de la petroliera russa Rosneft i Petrolis de Veneçuela, però l'Assemblea ja va advertir que sense la seva autorització prèvia el Govern no pot signar contractes amb empreses estrangeres. I si ho fa seran nuls i írritos.

Els cossos de seguretat han intentat aturar l'onada de protestes amb més repressió però s'han trobat amb uns manifestants indignats i enardits que volen lluitar al carrer i donar la vida per la democràcia fins a aconseguir el canvi de govern.

La repressió ha estat bestial. Mai hem vist que els diputats encapçalessin les marxes i van sortir tan colpejats, ferits i asfixiats com aquesta vegada. La llista de les víctimes és llarga però esmentem només alguns casos que han donat l'exemple de dignitat i valentia. La periodista Elyangélica González va ser colpejada i arrossegada pel terra per 10 uniformats a la mateixa porta del Suprem Tribunal.

El jove diputat Joan Requesens va ser ferit a la cara i li van haver de posar 56 sutures al front. El diputat José Guerra es va desmaiar pels gasos lacrimògens i pebre. A Juan Guaidó li van fracturar el braç dret. El tenor veneçolà Victor López, guanyador del Premi Pavarotti, també va ser ferit al cap.