Veneçuela: el cinquè àmbit de l'esperança

Continuant l'anàlisi de la situació actual del país, vam assenyalar en un article anterior, quatre factors-àmbits dels quals podrien provenir esdeveniments generadors de canvi que fonamenti l'optimisme, enmig de la incertesa en què vivim.

Aquests factors eren:

L'econòmic: l'escases d'aliments, de medicines i de gairebé tot, unida a l'increment del cost de la vida, els ingressos familiars insuficients, la desesperació, i un eventual "default" provoquen la fallida econòmica.

El social: alimentat per la crisi econòmica i estimulat per la repressió, la inseguretat i el deteriorament de l'entramat de la societat, es provoca un esclat social.

El militar: el descontentament en el si de la Força Armada (per l'accés al poder o els negocis, o pel trencament de la institucionalitat), les seves contradiccions ideològiques internes, o amb els grups paramilitars armats, reforçats amb la presència dels contingents cubans en el seu si (ells actuen i la Força Armada càrrega amb les culpes), provoquen un intent colpista.

L'internacional: el suport de Rússia i la Xina minva per raons geopolítiques i s'enforteixen els governs detractors, la qual cosa podria generar una pressió d'alt nivell (Cuba mitjançant) per buscar una solució negociada.

Com que les coses estan evolucionant amb molta rapidesa, a aquesta anàlisi cal afegir ara, un cinquè factor o àmbit d'on podrien provenir elements transformadors. Es tracta de l'àmbit polític intern.

Diversos actors polítics, abans vinculats amb el "chavisme" han començat a prendre distància del règim del president Maduro. Ex-Ministres, l'Ex -Defensora del Poble i altres dirigents i militants molt actius han assenyalat el seu desacord amb la convocatòria a una Assemblea Nacional Constituent (ANC) i la forma antidemocràtica i anti constitucional en què s'està desenvolupant el procés.

Així mateix, se sumen les crítiques a la brutalitat de la repressió a les marxes populars (es diu que van 81 morts, entre ells 3 agents policials; 2967 detinguts, alguns sotmesos a tortures i maltractaments o passats a tribunals militars, segons els seus familiars i advocats; més de 3000 ferits, 80% civils, 20% policials).

Un cas emblemàtic d'aquests "distanciaments" és el de la fiscal general de la República. Les seves declaracions sobre la inconstitucionalitat de la convocatòria a l'ANC, sobre l'abús de la força de la Policia i la Guàrdia Nacional bolivarianes i sobre la violació dels Drets Humans a través de la tortura, els maltractaments i l'aplicació de la justícia militar a civils, han encès les alarmes al si del govern.

Recentment, La fiscal general va sol·licitar davant el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) una empara o un aclaridora sobre la Resolució que legalitza la violació de la Constitució vigent en la convocatòria a una ANC sense aprovació del poble per la via d'un Referèndum Consultiu.

Encara que sabem quina serà la resposta del TSJ (gairebé que podríem redactar-la nosaltres mateixos), l'important ara, és saber quin serà el pas següent de la fiscal general. Des del meu punt de vista només té dues opcions: a) quedar-se callada i desistir o, b) fer un pas endavant i sol·licitar judici contra el Ministre de la Defensa i el President de la República.

La primera opció és la de major probabilitat, però la segona és possible (cosa així es va fer en el passat per destituir el president Pérez). No obstant això, com vivim enmig de la incertesa podria haver una tercera o quarta opció que en aquest moment no puc imaginar.

Com veiem, l'àmbit polític intern s'ha convertit en una font d'esdeveniments que podrien accelerar el procés de canvi i, com vaig dir, fonamentar l'optimisme.

Sortirà el sol i veurem, una altra vegada.

(*) Dos articles anteriors: "Veneçuela: nau en rumb de col·lisió" i "Veneçuela: i ara què? han estat publicats en Catalunyapress.es