Borràs serà investigada pel TSJC per la compra d'urnes després de rebutjar el seu recurs

Consideren que tots aquests fets no són aïllats.

Meritxell Borràs, consellera de Governació de la Generalitat, i Francesc Esteve, exsecretari general del departament, seran investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver dictat un acord marc per a la compra d'urnes.

La sala civil i penal del TSJC ha rebutjat el recurs de súplica presentat per les defenses. Aquestes al·legaven que la Fiscalia feia un ús preventiu del dret penal. La interlocutòria del TSJC manté el procediment obert pels suposats delictes de desobediència, malversació de cabals públics i prevaricació continuada.

Considera que l'acord marc per a la compra d'urnes és una resolució administrativa "que pogués estar orientada a infringir el mandat del Tribunal Constitucional i que, a més, pogués tenir repercussions en el patrimoni dels administrats" i constaten que el procés de licitació per a la adquisició d'urnes va continuar en el temps i es va mantenir fins al 9 de juny, quan es va anunciar el referèndum.

ARGUMENTS DEL TSJC

El Tribunal creu que el fet que la Generalitat no disposi d'urnes i de la seva eventual necessitat per a tot tipus de consultes "en res desdiu la realitat objectiva que el Tribunal Constitucional va suspendre la disposició addicional 40 de la Llei de Pressupostos referida a despeses vinculades al referèndum ".

Recorden que es va advertir específicament als membres del Govern del seu deure de paralitzar o impedir qualsevol acte d'organització del referèndum.

"Hi ha indicis que poguéssim assistir a fets concatenats, ja que l'inici dels tràmits necessaris per a l'adquisició d'urnes coincideix en el temps amb la promulgació de la Llei 4/2017, la disposició addicional 40 preveu específicament l'habilitació de partides per fer front al procés referendari ", argumenta.

FETS NO AÏLLATS

Consideren que tots aquests fets no són aïllats i han de ser investigats com a presumptament constitutius d'il·lícit penal, així com si resulten atribuïbles als que figuren com querellats".

La defensa de Borràs va acusar la Fiscalia d'haver-se querellat contra ella "amb finalitats clarament intimidatòries".

"No pretén aclarir i castigar actes ja comesos, sinó conductes que encara haurien de realitzar-se", afirmaven els lletrats i al·legaven que no se li pot investigar per unes urnes que ni s'han comprat.