Aquesta pàgina informativa forma part de la campanya que duu a terme la Plataforma per la Llengua, per demanar l’ús del català en els serveis que les empreses ofereixen en l’àmbit lingüístic català. Per accedir a la pàgina web de l’empresa, aneu a www.aspirina.com
Elements a tenir en compte en el consum responsable en català i per a una pràctica lingüística no discriminatòria per part de l’empresa:
Etiquetatge / atenció oral / rètols i cartells / documents d’oferta de serveis / serveis electrònics / factures comunicacions i notificacions escrites
Propòsit del web: la Plataforma per la Llengua està disposada a cedir GRATUÏTAMENT aquest domini a l’empresa, en el moment que hagi assolit els nivells de normalització lingüística adients. >>text sencer
Malauradament hi ha encara multinacionals que, contra els drets del consumidor reconeguts legalment, i fins i tot en alguns casos contra els propis codis de conducta, no utilitzen el català en l’etiquetatge dels seus productes. Aquest fet situa el català en un cas únic i excepcional a la Unió Europea i en països democràtics, ja que aquestes multinacionals sí que etiqueten per a llengües amb menys parlants i per a comunitats lingüístiques molt més petites que la catalana. Així, aquestes multinacionals etiqueten els seus productes en les diverses llengües de països com Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o el Canadà. Per exemple, gaudeixen de productes etiquetats adequadament en la pròpia llengua comunitats lingüístiques com la sueca a Finlàndia (293.000 parlants) o l’alemanya a Bèlgica (100.000 parlants). En canvi, aquestes multinacionals no etiqueten en català per a 9 milions de catalanoparlants.
Llegeix el report virtual “20 anys per l'etiquetatge en català”, un report que constata que grans marques, com Coca-Cola, sempre respecten totes les llengües europees de les dimensions de la catalana. El català és l'únic cas en què no ho fan.
Les administracions també marginen el català en la legislació. Hi ha prop de 161 lleis o disposicions legals d’aplicació a Catalunya que obliguen a etiquetar en castellà i només dues que obliguen a etiquetar en català, tot i que la Generalitat de Catalunya només les aplica parcialment.
Tot i que la majoria de grans empreses estan en condicions d’atendre en català en els seus establiments, algunes multinacionals no fan l’atenció telefònica al client en català. Això vol dir que no ens entenen en català quan ens hi adrecem. Aquest és el cas, per exemple, d’algunes companyies telefòniques. Algunes grans empreses també acostumen a no atendre en català en l’atenció electrònica al client. En cap cas ens poden exigir o demanar un canvi d’idioma si el servei que ofereixen s’adreça a Catalunya. Si ens trobem en aquesta situació, podem fer una denúncia oficial, ja que representa una infracció de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya.
Alguns grans establiments comercials incompleixen la Llei 1/1998 de Política Lingüística perquè no ofereixen els rètols i cartells dels seus establiments, almenys en català. Algunes grans empreses inclouen el català de forma parcial, però segueixen sense oferir molta informació adreçada al client en català.
Algunes empreses no disposen dels catàlegs de productes almenys en català, infringint la Llei 1/1998 de Política Lingüística i la Llei 22/2010 Codi de consum de Catalunya. La majoria de grans superfícies comercials i supermercats ja tenen els seus catàlegs en català, però hi ha excepcions. D’altres empreses utilitzen el català només parcialment i també tenen catàlegs il·legals.
Algunes grans empreses no tenen en compte el català en les seves web i serveis electrònics, tot i que aquestes multinacionals sí que utilitzen llengües amb menys parlants que el català i per a comunitats lingüístiques molt més petites que la catalana. Per exemple, normalment les web de multinacionals a Suïssa tenen la opció idiomàtica en alemany, francès i italià; a Bèlgica en francès i neerlandès, al Canadà en anglès i francès, etc. El català és l’única llengua de les seves característiques que no és tinguda en compte per part d’aquestes multinacionals.
Factures, comunicacions i notificacions escrites
Les persones consumidores, en les seves relacions de consum, tenen dret a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.
Bayer Hispania, S.L.
Condicions generals
Totes i cadascuna de les planes web localitzables sota el domini aspirina.cat i els seus respectius subdominis i subdirectoris, així com el seu contingut, són propietat de La Plataforma per la Llengua, amb domicili social al carrer Sant Honorat, 7, principal 1a, 08002 Barcelona, amb NIF número G-60417631, constituïda per temps indefinit i inscrita al registre d'associacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 14.606.
El següent recull de legislació lingüística, fa referència a l’ús del català per part de les empreses en l’atenció oral, la retolació fixa dels establiments, els documents d’ofertes de serveis, les factures i altra informació dirigida al client. També als drets lingüístics dels consumidors, inclòs el de rebre la informació dels productes en català.
No hi ha cap llengua pròpia a Europa amb tants parlants com el català, tant desprotegida legalment.
Per exemple, en l’etiquetatge, llengües com el castellà compten amb prop de 200 disposicions legals que en garanteixen l’ús, mentre que el català només compta amb dues disposicions legals.
Pàgina on es recull la legislació lingüística a Catalunya: Normativa legal sobre la llengua Catalunya
LLEI 1/1998 DE 7 DE GENER, DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Article 31: Les empreses de servei públic
Article 32: L'atenció al públic
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Les Denominacions d’Origen i de Qualitat. Segons l’article 34.2 de la Llei de Política Lingüística, tots els productes catalans amb denominació d’origen, denominació comarcal, denominació de qualitat o productes artesanals que es distribueixen en l’àmbit territorial de Catalunya, han d’estar etiquetats necessàriament, com a mínim, en català. Bona part d’aquests productes estan contemplats en la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària, i en el Decret 285/2006, de 4 de juliol, pel qual es desenvolupa la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària. La Llei 14/2003 versa sobre tots els productes amb denominacions de qualitat exceptuant els vins i caves, tal com es descriu en el punt a) sobre l’objecte de la Llei
LLEI 22/2010 DE 20 DE JULIOL, DEL CODI DE CONSUM DE CATALUNYA
Capítol VIII.
Drets lingüístics
ARTICLE 128-1. DRETS LINGÜÍSTICS DE LES PERSONES CONSUMIDORES
ARTICLE 211-5.
REQUISITS LINGÜÍSTICS
La Declaració Universal de drets lingüístics del 1996 també inclou el dret d’una comunitat lingüística a rebre la informació sobre l’ús i consum dels productes en la llengua pròpia, en el propi territori, en el següent article:
“En el territori de la pròpia comunitat lingüística, tothom té dret a gaudir en la seva llengua d'una informació completa, tant oral com escrita, sobre els productes i serveis que proposen els establiments comercials ubicats en el territori, com ara les instruccions d'ús, les etiquetes, els llistats d'ingredients, la publicitat, les garanties i altres.”
Cal recordar que la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya garanteix el dret del consumidor a rebre la informació dels productes en català. Així doncs, aquestes multinacionals vulneren aquest dret.
Vegeu el document: Report sobre l’obligació d’etiquetar en castellà els productes distribuïts a Catalunya
Vegeu l’estudi de la Plataforma per la Llengua El català en els catàlegs dels grans establiments comercials i supermercats, a Catalunya (2007), on també s’analitza la retolació, i el resum amb actualitzacions del 2008.
Vegeu els reports de la Plataforma per la Llengua sobre El català en els catàlegs dels grans establiments comercials i supermercats, a Catalunya (2007) i les actualitzacions del 2008.
Aquesta mateixa infracció també es produeix en les cartes i menús de bars i restaurants, si no són almenys en català.
Aquests dèficits són difícils d’explicar, a causa de la gran vitalitat del català a Internet respecte altres llengües i comunitats, tal com evidencien molts indicadors (nombre de webs i blogs per parlant, nombre absolut de webs i blogs en català, domini.cat, etc.). Moltes grans empreses com Microsoft i Google ja ofereixen els seus serveis i productes en català. El mercat català és sensible als usos lingüístics en els serveis electrònics i en fa un ús més gran que molts altres mercats europeus.
Les persones consumidores tenen dret a rebre en català:
Cal informar-se en cada cas de la legislació específica. Per a això es pot recórrer a les Oficines de Garanties Lingüístiques.
Av. Baix Llobregat, 3-5
08970 Sant Joan Despí
https://www.bayer.es/SSL/contacto.php
L'accés al lloc web i la utilització dels seus continguts i serveis, s'ha d'efectuar d'acord amb la legislació vigent en matèria de marques, noms comercials, patents, propietat intel·lectual i industrial, i serveis de la informació, així com qualsevulla legislació concordant aplicable.
Vegeu el document aquí.
CAPÍTOL V - L'activitat socioeconòmica
Cinquena: Garanties de compliment
Aquesta Llei no estableix sancions per als ciutadans. Tanmateix:
b) L'incompliment dels preceptes dels articles 15, 30, 31 i 32.3 imputable a les empreses i les entitats concernides es considera una negativa injustificada a satisfer les demandes de les persones usuàries i consumidores, a la qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que estableix la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris.
Article 50 de la Declaració Universal de drets lingüístics. 1996