Interior suggereix als ajuntaments la col·locació de pilons en zones concorregudes

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha demanat aquest dissabte als ajuntaments que valorin, conjuntament amb les juntes locals de seguretat, la col·locació de pilons o de grans testos en llocs concorreguts.

Així ho ha recomanat el titular d'Interior durant la roda de premsa posterior a la reunió de la taula d'avaluació de l'alerta terrorista, el nivell s'ha mantingut en 4, però amb reforços en diversos aspectes.

En ser preguntat si durant la trobada es va plantejar la necessitat de col·locar aquest tipus de barreres per impedir que els terroristes tornin a envair zones de vianants com han fet en l'atemptat de Barcelona, Zoido no ha volgut precisar si l'havien tractat.

Però sí que ha aprofitat per recordar que hi va haver "algunes recomanacions" per part de la policia nacional a través de les Direccions superiors de Policia perquè els ajuntaments col·locaran aquest tipus d'obstacles.

L'ofici de la Comissaria General de Seguretat va ser remès el passat 20 de desembre als caps superiors urgint la convocatòria de les Juntes Locals de Seguretat o les Comissions de Coordinació per abordar les "mesures de protecció física que impedeixin atacs similars" als portats a terme amb camions de gran tonatge a Niça o a Berlín.

Aquest ofici, al qual ha tingut accés Europa Press, deia: "La protecció d'aquests espais públics s'hauria de dur a terme pels ajuntaments mitjançant la instal·lació provisional de grans testos o pilons en els accessos per dificultar o impedir l'entrada de vehicles, permetent únicament l'accés controlat dels que estiguin degudament autoritzats".

Concretament, es demanava extremar la vigilància en "dies tan assenyalats" com Nadal, Cap d'Any i la tarda nit del 5 de gener, durant el transcurs de les cavalcades de Reis Mags.

No obstant això, els Mossos d'Esquadra van advertir que l'àmbit de la seguretat ciutadana i la prevenció era una competència de la Conselleria d'Interior i la Generalitat fixada a l'Estatut i que exerceixen els Mossos, en el marc del Programa operatiu específic antiterrorista que es s'aplica des de 2015, quan es van produir els primers atemptats a França.

ELS MOSSOS VÀREN REBUTJAR UNA MESURA SISTEMÀTICA

En aquell moment, el portaveu de la policia catalana, Xavier Porcuna, ha demanat "tranquil·litat" perquè segons ha dit no tenia "cap informació operativa, tàctica o d'intel·ligència estratègica que indiqui que a Catalunya hi hagi cap amenaça concreta cap a un punt de la geografia ni 1 punt d'interès o possible objectiu".

Per això, ha rebutjat que estigués estudiant col·locar elements físics en els accessos a espais molt concorreguts com ha fet França "de manera sistemàtica", encara que va admetre que sí s'analitzarien determinats espais a protegir amb diferents mesures, tot i que no va voler concretar els llocs amb més risc.

POLÈMICA A BARCELONA

Aquest rebuig inicial a la col·locació de barreres ha aixecat la polèmica arran dels atemptats a Catalunya i ahir mateix, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, recordava que "les mesures de seguretat antiterrorista les determinen els responsables d'Interior", i que l'Ajuntament col·labora i aplica aquestes instruccions, també si es tracta de col·locar pilons.

"Per deixar les coses clares. Mai l'Ajuntament de Barcelona s'ha negat a posar pilons. Sempre que se li ha requerit, ho ha fet", ha afirmat en diversos apunts al Twitter recollits per Europa Press després de l'atemptat d'aquest dijous a La Rambla .

Pisarello va realitzar aquestes afirmacions després de les crítiques que han apuntat que l'atemptat s'hauria evitat si s'haguessin col·locat pilons, i va afegir: "Reiterem el nostre agraïment i plena confiança en la professionalitat dels Mossos i la resta de cossos de seguretat".