Comandada per Xavier Gens, un dels nous talents del cinema de gènere francès, la pel·lícula és un vell somni del propi realitzador, tal com explica a NacióDigital. "Vaig llegir la novel·la l'any 2009, i vaig quedar completament enamorat. Era fascinant, en tots els sentits". De seguida, va creure que l'havia de portar a la pantalla, tant sí com no. "Els productors del film havien vist The Divide i Frontière[s] i això els va portar a desitjar que fos jo qui entomés el projecte. Vaig treballar durant cinc anys fins que vaig trobar la fórmula adequada per portar el llibre a la pantalla".
Publicada originalment en català l'any 2002, set anys després arribava a les mans de Gens. "Va ser molt curiós, vaig conèixer l'existència de La pell freda gràcies a la crítica. Buscava un llibre de tema fantàstic que em pogués entusiasmar i em va semblar que la història era molt emocionant". I ho va ser tant que, un cop acabada la lectura, s'acabaria convertint en un dels seus projectes de futur. El proper pas era parlar amb l'autor, saber-ne més. "Quan vaig conèixer l'Albert Sánchez Piñol, jo volia entendre el procés creatiu que havia seguit per escriure la novel·la. I em va confessar el seu desig de ser com Darwin, descobrir una nova espècie i presentar la seva teoria de l'evolució, que apareix de manera subtil al film".
Xavier Gens confessa que volia adoptar en tot moment "un enfocament naturalista i hiperrealista". Potser per això ha fet una adaptació molt fidel a la trama, amb especial cura pel que fa a paisatges i a nivell visual, en una composició de lloc, d'atmosfera i d'escenografia molt particular i ben orquestrada. "Vam fer una recerca molt exhaustiva per trobar el lloc adient, que semblava Islàndia. Però necessitàvem un lloc càlid per rodar, perquè l'Aura Garrido [qui interpreta Aneris], durant el rodatge anava pràcticament despullada, per molt maquillatge que portés. I això va fer que optéssim per Lanzarote", explica.
Dos mons en col·lisió amb una oportunitat per a la pau
En aquest sentit, i malgrat que és cert que l'adaptació és molt fidel a la trama, hi ha una part obviada per una comentada el·lipsi: l'absència de sexe entre Aneris i Friend, un factor de gran importància per entendre l'aproximació i la voluntat de pau que pateix el protagonista. "La intenció és clara: volia mostrar dues persones molt diferents. D'una banda, en Friend, un erudit, una persona cultivada, l'intel·lectual. D'altra banda, en Gruner, que es belluga per instints primaris: menjar, dormir, fornicar, matar. I això té un contrapès evident en la relació que els estableixen amb Aneris. Un, amb brutalitat, i l'altre, amb delicadesa. No mostro com fan l'amor, perquè penso que l'escena destruiria el romanticisme de la pel·lícula".
Al capdavall, el gran tema és precisament aquest: com s'entenen –i no s'entenen– dos mons enfrontats, incomprensibles l'un als ulls de l'altre. I com poden haver-hi solucions que la insensatesa de l'home acabarà destruint. "La pel·lícula vol plantejar això, l'acceptació que fem dels altres, i la por a l'entesa amb el contrari". Una paràbola sobre la deshumanització de l'enemic, sobre el conflicte bèl·lic, i sobre les qüestions morals que el mouen. "En Friend passa, a poc a poc, de la por a l'acceptació de l'altre, sobretot gràcies a la humanitat que descobreix en Aneris. La pell freda parla d'aquesta possibilitat d'entesa".
Xavier Gens i Aura Garrido, al Festival de cinema de Sitges Foto: Sitges 2017
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
