Sitges 2017

«La pell freda», una història aterridora sobre «la por a l'entesa amb el contrari»

"Vaig treballar durant cinc anys fins que vaig trobar la fórmula per portar el llibre a la pantalla", explica el director de l'adaptació, el francès Xavier Gens, en aquesta entrevista amb NacióDigital

Aura Garrido: «Els humans sempre ens relacionem des de la desconfiança»

, Sitges | 12/10/2017 a les 16:57h
Especial: Sitges 2017 - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
Arxivat a: Cultura, entrevista, entrevista cultura, La pell freda, Albert Sánchez Piñol, Sitges, Festival de cinema de Sitges, Xavier Gens, Aura Garrido, Sitges 2017
Xavier Gens, director de «La pell freda» | Esteve Plantada
N'hi ha moltes en concurs, però La pell freda (Cold skin) és una de les pel·lícules que més expectatives ha generat en la programació del Festival de cinema de Sitges 2017. Motius no en falten: és el llibre més traduït de la història de la literatura catalana –es pot llegir en 37 llengües–, generador d'un impacte molt contundent en la comunitat lectora, i un best-seller de camí lent i petjada fonda entre els lectors. Després de rumors i notícies diverses, per fi arriba l'esperada adaptació del llibre que va convertir Albert Sánchez Piñol en un nou clàssic.
 
Comandada per Xavier Gens, un dels nous talents del cinema de gènere francès, la pel·lícula és un vell somni del propi realitzador, tal com explica a NacióDigital. "Vaig llegir la novel·la l'any 2009, i vaig quedar completament enamorat. Era fascinant, en tots els sentits". De seguida, va creure que l'havia de portar a la pantalla, tant sí com no. "Els productors del film havien vist The Divide i Frontière[s] i això els va portar a desitjar que fos jo qui entomés el projecte. Vaig treballar durant cinc anys fins que vaig trobar la fórmula adequada per portar el llibre a la pantalla".
 
Publicada originalment en català l'any 2002, set anys després arribava a les mans de Gens. "Va ser molt curiós, vaig conèixer l'existència de La pell freda gràcies a la crítica. Buscava un llibre de tema fantàstic que em pogués entusiasmar i em va semblar que la història era molt emocionant". I ho va ser tant que, un cop acabada la lectura, s'acabaria convertint en un dels seus projectes de futur. El proper pas era parlar amb l'autor, saber-ne més. "Quan vaig conèixer l'Albert Sánchez Piñol, jo volia entendre el procés creatiu que havia seguit per escriure la novel·la. I em va confessar el seu desig de ser com Darwin, descobrir una nova espècie i presentar la seva teoria de l'evolució, que apareix de manera subtil al film".
 

Xavier Gens confessa que volia adoptar en tot moment "un enfocament naturalista i hiperrealista". Potser per això ha fet una adaptació molt fidel a la trama, amb especial cura pel que fa a paisatges i a nivell visual, en una composició de lloc, d'atmosfera i d'escenografia molt particular i ben orquestrada. "Vam fer una recerca molt exhaustiva per trobar el lloc adient, que semblava Islàndia. Però necessitàvem un lloc càlid per rodar, perquè l'Aura Garrido [qui interpreta Aneris], durant el rodatge anava pràcticament despullada, per molt maquillatge que portés. I això va fer que optéssim per Lanzarote", explica.
 
Dos mons en col·lisió amb una oportunitat per a la pau
 
En aquest sentit, i malgrat que és cert que l'adaptació és molt fidel a la trama, hi ha una part obviada per una comentada el·lipsi: l'absència de sexe entre Aneris i Friend, un factor de gran importància per entendre l'aproximació i la voluntat de pau que pateix el protagonista. "La intenció és clara: volia mostrar dues persones molt diferents. D'una banda, en Friend, un erudit, una persona cultivada, l'intel·lectual. D'altra banda, en Gruner, que es belluga per instints primaris: menjar, dormir, fornicar, matar. I això té un contrapès evident en la relació que els estableixen amb Aneris. Un, amb brutalitat, i l'altre, amb delicadesa. No mostro com fan l'amor, perquè penso que l'escena destruiria el romanticisme de la pel·lícula".
 
Al capdavall, el gran tema és precisament aquest: com s'entenen –i no s'entenen– dos mons enfrontats, incomprensibles l'un als ulls de l'altre. I com poden haver-hi solucions que la insensatesa de l'home acabarà destruint. "La pel·lícula vol plantejar això, l'acceptació que fem dels altres, i la por a l'entesa amb el contrari". Una paràbola sobre la deshumanització de l'enemic, sobre el conflicte bèl·lic, i sobre les qüestions morals que el mouen. "En Friend passa, a poc a poc, de la por a l'acceptació de l'altre, sobretot gràcies a la humanitat que descobreix en Aneris. La pell freda parla d'aquesta possibilitat d'entesa".
 

Xavier Gens i Aura Garrido, al Festival de cinema de Sitges Foto: Sitges 2017

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont parla amb Turull i Junqueras mentre Arrimadas se'ls mira | Adrià Costa
01/01/1970
Creixen les veus que aconsellen Puigdemont evitar els subterfugis i, a l'espera dels detalls que es negocien, pot assumir la validesa de l'1-O en una "resposta política" al requeriment | PDECat i ERC volen sumar la CUP a la negociació i implicar-la mentre Junqueras se suma a la petició per aixecar la suspensió a la declaració d'independència
Xavier Gens, director de «La pell freda» | Esteve Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
"Vaig treballar durant cinc anys fins que vaig trobar la fórmula per portar el llibre a la pantalla", explica el director de l'adaptació, el francès Xavier Gens, en aquesta entrevista amb NacióDigital
El Molino, al Paral·lel | Toni Vall
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«Voldria haver-hi passejat en les seves èpoques esplendoroses, quan s’hi respirava una llibertat que el país no posseïa. Perquè aquesta avinguda ha sigut lliure sense demanar permís a ningú»
El detectiu Harry Hole arriba al cinema amb l'adaptació d'«El ninot de neu»
01/01/1970
La cartellera també compta amb "Fe de etarras", "Operació Cacauet 2" i el nou film del director de "The Artist", que presenta un biopic de Jean-Luc Godard
Carles Puigdemont durant el ple del Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 38 comentaris
01/01/1970
Rajoy, Sánchez i Rivera avalen el requeriment al president català per encetar la via de l'article 155 i es neguen a buscar un mediador internacional | Puigdemont ofereix "diàleg sense condicions prèvies" i que es formi un equip negociador Estat-Generalitat que triï un interlocutor extern
L'actriu Aura Garrido, una de les protagonistes de «La pell freda» | Sitges 2017
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
L'actriu interpreta el personatge d'Aneris a l'adaptació al cinema de "La pell freda", que es projecta aquests dies al Festival de cinema de Sitges
Carles Puigdemont i Anna Gabriel, durant el ple del Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
La negociació dels termes de la declaració, consensuada fins dimarts al matí, s'altera just abans del ple, i genera incomoditat a la CUP i el sobiranisme civil | Els canvis d'última hora en el discurs del president obren un període incert i provoquen escenes d'improvisació, com la signatura del text de la independència al Parlament
Mariano Rajoy en una compareixença a la Moncloa. | Sergi Cámara
Pep Martí | 5 comentaris
01/01/1970
El govern espanyol analitzarà avui com colpeja Catalunya just en vigílies d'una Festa de la Hispanitat que es presenta sorollosa a Madrid
El document | NacióDigital
01/01/1970
El text, que Puigdemont ha deixat en suspens per obrir un període de negociació i mediació, apel·la a l'obertura del procés constituent
Expectació medàtica seguint el discurs de Carles Puigdemont | Adrià Costa
Ferran Casas | 4 comentaris
01/01/1970
El president espera que el món econòmic i la comunitat internacional valorin la “suspensió” de la declaració d'independència mentre ell intenta mantenir la unitat interna
Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball | Foment
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
La Cambra i el Cercle es reuneixen enmig de la "desolació", mentre que Foment creu que havia d'haver estat més dur contra el procés
Enric Millo entrevistat a «Els Matins» | TV3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No deixava preguntar, anava a la seva, deixava anar el seu discurs suposadament preocupat per la situació creada i Heredia se'n feia creus del que estava escoltant, de les justificacions, mitges veritats i relativitzacions que sortien de la boca del polític»
El ple del Parlament, en una foto d'arxiu | Parlament
01/01/1970
La demanda, a la qual ha tingut accés NacióDigital, denuncia la vulneració del dret a la llibertat d’expressió i a la participació política