La Unió Europea (UE) ha corregut a situar-se al costat del govern espanyol arran de la convocatòria del referèndum català. El el president del Parlament Europeu, el popular Antonio Tajani, ha asseverat que "actuar contra la Constitució d'un Estat membre suposa anar "en contra del marc legal de la UE", mentre que el portaveu en cap de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha assegurat que "un territori que surt d'un dels estats membres signataris del tractat d'adhesió ha de reintroduir una petició d'adhesió com a candidat, i tots els procediments se li apliquen", donant per fet que una Catalunya independent quedaria inicialment fora de la UE.

Malgrat tot, la Generalitat replica sovint que, si la independència pren cos finalment, les institucions internacionals, i amb elles les comunitàries, actuaran de forma pragmàtica, com han fet en casos interiors. El repartiment del deute espanyol, la presència d'empreses europees en territori català o la necessitat de controlar les duanes catalanes són raons de pes que sostenen aquesta posició. Ara bé, també n'hi ha un altre de més directe, i és que Catalunya és un aportador net de recursos a la UE.

I aquesta és una realitat certificada pel mateix Ministeri d'Hisenda espanyol. I és que les balances fiscals que encarrega el departament de Cristóbal Montoro a l'economista Ángel de la Fuente detallen tant els fluxos de recursos que també es poden consultar aquells que van i tornen (o no) a Brussel·les. De fet, la darrera edició d'aquest informe, feta pública aquesta setmana i relativa al 2014, assenyala que el dèficit fiscal amb la UE creix, igual que ho fa respecte a l'Estat. En concret, Catalunya va aportar aquell any a Brussel·les 1.699 milions més dels que va rebre'n o, el que és el mateix, a cada català li va costar 229,6 euros ser europeu. Una quantitat que duplica l'aportada per cada francès (107,9 euros) i que supera la de cada alemany (190,9 euros). Tan sols els holandesos i els suecs aporten més que els catalans a la UE.
 
De fet, aquests 1.699 milions que va aportar Catalunya li van molt bé a Brussel·les per cobrir els 1.543,2 milions que va rebre de més Lituània o quasi els 1.824,3 que van anar a Bulgària. A més, és una quantitat que ha anat creixent els darrers anys, segons les mateixes balances fiscals del Ministeri d'Hisenda. De fet, gairebé duplica els 859,4 milions del 2012 -una xifra inferior a la del 2011- i supera clarament els 1.412 milions del 2013.
 
En una línia similar al dèficit fiscal que té cada territori amb l'Estat, Catalunya és el segon que més en pateix respecte la UE, tan sols superat per Madrid (on va ser de 2.091,4 milions el 2014, malgrat que cal tenir en compte tots els efectes de la capitalitat, que distorsionen aquestes xifres). En una quantitat força inferior que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears són també territoris que aporten més a Brussel·les del que reben, el tercer i quart que més ho fan, respectivament. Per contra, on la proporció és inversa és sobretot a Andalusia, seguida de Castella-la Manxa, Extremadura i Castella i Lleó.
 
Amb aquestes xifres, perden raó alguns arguments com els que asseguren que la pagesia perdria les ajudes europees, en cas que Catalunya s'independitzés i quedés fora de la UE. I és que la República catalana podria cobrir de sobres per si sola aquests fons per ajudar el sector primari propi, i encara sobrarien 1.699,3 milions. De fet, les balances de De la Fuente també revelen que, dels 6.679,3 milions en ajudes a l'agricultura i la ramaderia que va rebre l'Estat el 2014, tan sols 356,5 milions van arribar a Catalunya, un 5,3% del total. En canvi, Andalusia va acaparar un 29,5% del total.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)