Música i mitjans socials a la biblioteca pública

Vasos comunicants. Temporada 2, episodi 4

Vasos Comunicants és una sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al bloc de l'altre en el mateix moment.  El plaer de treballar compartint la mútua experiència musictecària i la passió per la música amb els nostres amics i col·legues de la Médiathèque du Grand Dole, Nicolas i Marc.   El capítol d'aquest mes és la continuació de les reflexions al voltant de la música social en el moment actual iniciades en l'episodi 3 d'aquesta sèrie.

Introducció al taller : "Música social : quines interaccions en l'època dels mitjans socials?" celebrat dins el congrès "Rencontres Nationales des Bibliothécaires Musicaux" organitzat per l'ACIM a Mérignac i Bordeaux, els dies 25 i 26 de març del  2013

Els nous mitjans de comunicació social afavoreixen avui la creació de continguts així com la interacció, la col · laboració i el comentari. Tothom comparteix la seva música a plataformes de streaming (Spotify, Deezer, YouTube) i les xarxes socials (Facebook, Twitter).

Els amants de la música cataloguen la seva discoteca en línia i es beneficien de les recomanacions d'altres membres (Metacritic, Rate Your Music). Els artistes i els músics interactuen directament amb els seus seguidors i descobreixen altres músics (Bandcamp, Soundcloud, Mupiz).

El taller es pren un temps per reflexionar sobre les noves pràctiques de la música en l'era dels mitjans socials. Si la música és una part important de les nostres identitats digitals, què n'és sobre el fet de compartir-la, intercanviar-la i del debat a les xarxes?
Afavoreixen aquestes eines la recomanació, la construcció d'una cultura musical?

I la biblioteca?  ...
Té la biblioteca els mitjans i la voluntat de participar en aquest moviment?
El bibliotecari musical ha de ser un administrador de comunitat per continuar amb la seva missió de barquer , de transmissor  de la música?


Gràcies a Antoine Cirou fundador de la website Mupiz, per la seva intervenció (presentació a Youtube), a Sophie Cornière per la co-animació del taller, i al conjunt dels participants.






1. Programa dels 'rencontres nationales des bibliothécaires musicaux'


2. Per aprofondir: Ecosytème numérique et médiation culturelle : des publics, un projet, des outils http://footnotes.fr/2013/03/ecosyteme-numerique-et-mediation-culturelle-des-publics-un-projet-des-outils/ et Animer les communautés en bibliothèque http://hortensi.us/2013/03/14/animer-les-communautes-en-bibliotheque/


3. La pàgina facebook de la Médiathèque musicale de Paris http://www.facebook.com/mediatheque.musicaledeparis?fref=ts


4. El compte Twitter de la Bibliothèque musicale Arlette Sweetman du Conservatoire de Rungis https://twitter.com/___BmAS___


5. La pàgina MySpace de la Médiathèque de la CDC du Pays d'Argentan http://www.myspace.com/mediathequeargentan


6. Zikarennes, el bloc dels bibliotecaris (de Rennes) http://blogs.leschampslibres.fr/zikarennes/


7. Tumblr Les Musicales, Médiathèque d'Yvetot http://lesmusicales.tumblr.com/


8. El Pinterest del blog Mediamus http://pinterest.com/mediamuslibrary/


9. El compte Diigo de la Bibliothèque musicale Arlette Sweetman del conservatoire de Rungis http://www.diigo.com/user/b_m_a_s


10. Pearltrees, Bibliothèques de Cergy-Pontoise http://www.pearltrees.com/#/N-u=1_251304&N-p=18527295&N-s=1_2556203&N-f=1_2556203&N-fa=2556165


11. Scoop.it "Chanson française" de Mediamus http://www.scoop.it/t/chanson-francaise et Médiathèque de Guebwiller, La scène musicale alsacienne http://www.scoop.it/t/la-scene-musicale-haut-rhinoise


12. Compte Discogs de l'Espace Multimédia Gantner de Bourogne (Conseil Général du Territoire de Belfort) http://www.discogs.com/user/Espace_gantner


13. Pàgina 'SensCritique' de la Médiathèque Intercommunale Région d' Yvetot http://www.senscritique.com/mediayvetot


14. Pàgina 'Rate Your Music' de la médiathèque de Canet-en-Roussillon http://rateyourmusic.com/~BiblioCanet66


15. Compte Spotify de la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona http://open.spotify.com/user/vaporvell


16. Les radios de Calice68 (Médiathèque départementale du Haut-Rhin) a la plataforma MusicMe : http://calice68.mt.musicme.com/


17. Soundcloud Bibliothèques Médiathèques de Metz : Miss Média http://soundcloud.com/miss-media i Soundcloud du Discoflux de BDP de la Manche http://soundcloud.com/karaboul


18. Canal Youtube de la Médiathèque de Rillieux-la-Pape http://www.youtube.com/user/espacecinemusique


19. Canals Dailymotion de la BM de Grenoble http://www.dailymotion.com/bibliothequegrenoble i de la Bibliothèque de Toulouse http://www.dailymotion.com/BibToulouse


20. Mediamus, el blog dels bibliotecaris musicals de la Médiathèque du Grand Dole http://mediamus.blogspot.fr/ i L'e-music box, musique en Limousin - Bfm de Limoges http://www.lemusicbox.bm-limoges.fr/


21.Les xarxes socials : Explicació http://blog.artenet.fr/2011/08/11/les-reseaux-sociaux-explication/


23. France Culture : Place de la Toile : "Grand entretien avec danah boyd " http://www.franceculture.fr/emission-place-de-la-toile-grand-entretien-avec-danah-boyd-2013-03-16


24. Babelthèque a la bibliothèque de Toulouse : observacions sobre les OPAC 2.0, par Eymeric Manzinali http://leo.hypotheses.org/9022


25. Partir dels usos per analitzar els sistemes sociotècnics de recomanació http://fr.slideshare.net/AlexandreCoutant/moteurs-recommandations-domengetcoutant


27. Ecrans.fr, el podcast fiscal - entrevista amb  Nicolas Colin, co-autor de l'informe sobre la fiscalitat de l'economia digital http://www.liberation.fr/ecrans/2013/02/28/ecransfr-le-podcast-fiscal_885029


28. La música és una adaptació biològica? http://www.techno-science.net/?onglet=news&news=11385


29. Google, Twitter, Amazon... perquè tots s'aboquen a l'streaming ? http://www.telerama.fr/medias/google-twitter-amazon-pourquoi-se-lancent-ils-tous-dans-le-streaming,95017.php


30. Spotify https://www.spotify.com/fr/


31. Les aplicacions Spotify : 1ère partie, 2ème partie, 3ème partie


32. La diferència entre liking et loving : La diferència enre aimer i aimer  http://donnetamusique.com/la-difference-entre-aimer-et-aimer/ . 12. Escoltar la música amb una moneda virtual basada en el social http://www.commentcamarche.net/news/5862156-ecouter-de-la-musique-avec-une-monnaie-virtuelle-basee-sur-le-social


33. Musicmetric Research Charts Music Discovery & Consumption http://www.hypebot.com/hypebot/2012/09/key-takeaways-from-musicmetrics-digital-music-index.html


34. Tweet de DissoGirl https://twitter.com/DissoGirl, blog Derrière La Fenêtre http://derrierelafenetre.com/


35. Enquesta Xarxes socials i pràctiques culturals http://fr.calameo.com/read/001103638178dc7fdd66c

40. El bibliotecari com DJ http://zeroseconde.blogspot.ca/2013/02/le-bibliothecaire-comme-dj.html.
- Bibliotecari convertit en DJ, si! Però amb quina música?
http://cheminsverslinconnu.blogspot.fr/2013/02/bibliothecaire-en-dj-oui-mais-avec.html

Música, web i noves pràctiques d'escolta social

Vasos comunicants. Temporada 2, episodi 3

Vasos Comunicants és una sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al bloc de l'altre en el mateix moment.  El plaer de treballar compartint la mútua experiència musictecària i la passió per la música amb els nostres amics i col·legues de la Médiathèque du Grand Dole, Nicolas i Marc.   En el capítol d'avui, reflexions al voltant de la música social en el moment actual.

[vídeo] Música, web i noves pràctiques d'escolta social

Taula rodona sobre les pràctiques d'escolta musical en l'era de la web social, celebrada el  passat 19 de febrer dins la  Social Media Week (18-22 Febrer 2013, Paris).

L’acte, organitzat per Rémi Prieur (Consultant PR, La Netscouade) i presentat per William Réjault (periodista), va reunir diferents actors de la indústria musical i digital:
Guenael Geay, Directeur Marketing International, Universal Music France / Polydor
Yann Thebault, Directeur Général Europe du Sud, Spotify
Antoine El Iman, Co-fondateur, Noomiz
Guillaume Jouannet, Co-fondateur, Evergig

"Quins son els nous usos i les noves experiències musicals possibilitades per la tecnologia digital ? Quines estratègies fan servir els actors tradicionals del món de la música? Quines interaccions entre els "pure players" de la música a la web?



font : Social Media Week


Resum de les intervencions a partir dels apunts de Nicolas Blondeau

Yann Thebault : Chez Spotify l’aspect social est prépondérant. Ça fait partie de notre ADN (DNA). On insiste beaucoup sur cet aspect là. Aujourd’hui la plupart des gens font confiance à leur réseau pour découvrir de nouvelles musiques, grâce à l’intégration que l’on a avec Facebook.

La découverte musicale personnalisée était une demande forte. On a décidér de placer la découverte musicale au centre de l’application. On a mis en place un onglet découverte. Un nouvel onglet : l’onglet follow qui permet de s’abonder à des profils d’artistes, de célébrités, d’influenceurs.
Lady Gaga est présente, elle a la possibilité de communiquer avec ses fans (sur la sortie d’un nouvel album, par notification sur le mobile, ou un coup de cœur en envoyant une playlist). L’enjeu est de permettre à des artistes de communiquer plus intensément avec leur fanbase. Spotify est à la fois au service des utilisateurs et des artistes.
Il y a plus de 60 applications sur Spotify (par exemple : le label Blue Note.)
Les gens nous sollicitent avec leurs idées. Nous sélectionnons les projets. Nous veuillons à ce qu’il n’y ait pas trop d’applications sur la même thématique pour offrir un service assez large.

                             

------------------------------------------------------------

Question  : Comment les artistes utilisent les réseaux sociaux ?
Réponse de Guenael Geay : Chez Universal nous avons 2 artistes qui fonctionnent à l’opposé :
L’une communique beaucoup : Lady Gaga
L’autre ne communique pas : Mylène Farmer

Question : Comment fait-on dans une maison de disques avec un artiste qui choisit de communiquer lui-même ou de ne pas communiquer du tout ?

Réponse de Guenael Geay : Lady Gaga (qui a 26 ans) est une artiste internationale, elle a son label Interscope, sur lequel on a pas la main. Elle dit : « Je suis une marque. Travaillez-moi comme une marque ». Son principe : Parler en direct avec ses fans. Les abreuver de messages, d’informations.
Mylène Farmer,  c’est l’opposé : c’est le culte du mystère sur le principe de « Less is more ». Elle considère que ses fans véhiculent mieux les idées et les principes qu’elle-même.
L’omniprésence de l’artiste comme avec Lady Gaga : il y a un risque de burn-out, l’artiste peut se brûler en 3, 4 ans.
Ça dépend de la fréquence : on peut être extrêmement communiquant à une période donnée et ralentir la cadence à une autre. Il y a besoin de respirer à un moment donné et de marquer des temps de pause.

Question : Est-ce que vous, maisons de disques, servez encore à quelque chose ? Quel est votre rôle en 2013 ?

Réponse de Guenael Geay : Le rôle d’une maison de disque est vaste : la distribution, la promotion, le marketing, il y a plusieurs rôles.
Une artiste comme Lady Gaga, dont 75% de son chiffre d’affaire est fait grâce aux ventes physiques a tout intérêt à être en maison de disques. Ce support là, elle ne pourra pas l’avoir en étant toute seule.
Par contre un artiste qui décide de faire uniquement du digital a-t-il vraiment intérêt a travailler avec une maison de disques ? Tout dépend des connaissance qu’il a du marché. Est-ce qu’il a son propre réseau ? Est-ce qu’il sait comment travailler un disque pour qu’il passe à la radio ? A-t-il les bons contacts en presse ? A-t-il a un tourneur ? A-t-il a un bookeur ? Toutes ces choses font qu’un artiste existe. S’il n’a pas tout ça oui, oui il a besoin d’une maison de disques.

----------------------------------------------------------------------

                                                  

Présentation de Noomiz par Antoine El Iman : Le rôle de Noomiz est de détecter de nouveaux artistes, d’aider les artistes à être sur les réseaux sociaux. On travaille essentiellement sur Facebook via des applications, avec une activité de social marketing. Construire des expériences pour les fans qui vont permettre de promouvoir un artiste et ses produits (albums, concerts), ou de créer de la valeur chez le label, en incitant les fans à s’inscrire à des newsletters (un canal de transmission de l’information au consommateur ultra efficace). Viraliser (Faire buzzer) un message, et collecter des data via un jeu concours ou la mise à disposition d’un contenu exclusif. (ex. La Fouine / Sony    http://www.cbnews.fr/blog/noomiz-et-sony-music-jouent-avec-la-fouine/   )
Question : Comment gagner de l’argent avec le social gaming ?
Réponse : avec les revenus publicitaires, l’achat de biens virtuels : jeu social (d’octobre 2012 à janvier 2013) : promotion de l’album (page facebook) , 2eme objectif : générer des revenus : concept simple : s’inspirer des albums Pannini : collectionner des cartes, ici des photos ou des vidéos de l’artiste. Pour les gagner, les fans doivent jouer à une galerie de mini-jeux. Possibilité d’échanger les cartes avec d’autres joueurs. + Achat de biens virtuels.

Question : Tu penses que ça pourrait marcher avec de la vraie musique ? (ironie)
Réponse : Pour cette opération, il nous fallait un artiste qui ait plus d’un million de fans. On s’est poser des questions : Est-ce que ses fans sont prêts à rentrer dans un principe de collection ? Qu’est-ce qu’on donne, qu’est-ce qu’on demande aux internautes. On réfléchit à cette transaction pour qu’elle soit acceptable, qu’il y ait du consentement naturel. Résultat : 130 000 joueurs ont participé.

Guillaume Jouannet présente Evergig : « Ce soir le concert est filmé par vous ».
Idée est de demander au public de filmer. C’est partir du constat que les gens filment, les gens veulent avoir un souvenir du concert par des photos, vidéos.
exemple.: concert Young Professionals  au Trianon. Plus de 360 vidéos ont été récolletés (http://www.evergig.com/player/909B246A-75A4-4393-A2E9-ECEB1D6536BC ). Cela suppose des accords avec Universal, Sony, Warner. On reçoit la bande-son HD du concert. Toutes les vidéos sont synchronisées.

Question : Quel accueil par les majors ?
Réponse : Très bon accueil. Car il y a valorisation : on améliore l’expérience de l’utilisateur. La présence de l’artiste est valorisée avec des contenus UGC. Les artistes restent propriétaires du master final.
Quels revenus pour les musiciens ? Les revenus sont générés par la publicité
L’idée est de créer du lien entre l’artiste et les fans par le Live. Participer à une œuvre impliquante et collaborative.
Evergig a la préoccupation de respecter aussi les gens qui ne filment pas. Baisser la luminosité des appareils qui filment (éviter de filmer avec des tablettes).
Evergig sera bientôt ouvert aux artistes non-signés. Une vidéo Evergig peut être une carte de visite pour les artistes émergents.

----------------------------------------------------------------------------------------

Question à Yann Thebault (Spotify) à propos de la rémunération faible des artistes sur Spotify.
Réponse : 500 millions de dollars ont été reversés aujourd’hui aux ayants-droits depuis la création de Spotify. Le service est encore récent. Les revenus vont augmenter avec l’arrivée de nouveaux utilisateurs.
Q : Imaginer vous des exclusivités sur Spotify ? Un album inédit… ?
R. : En Suède le groupe Cazzette a décidé d’être distribué exclusivement sur Spotify. Il est arrivé n°10 du top Billboard grâce à une présence sur Spotify.
Spotify propose des pages biographiques. Mais la démarche de Spotify est de répondre à l’attente des consommateurs via l’analyse de ce qu’ils écoutent. La découverte musicale est maintenant centrale chez Spotify. En fonction de qui vous écoutez, de qui vous suivez, de qui vous êtes fans, qu’on va pouvoir vous proposer la meilleure musique qui répond à vos attentes.

Guenael Geay (Universal) : En 2013, même si des artistes se plaignent, on ne peut plus faire sans le digital, sans le streaming, on a plus le choix. C’est l’endorsement (Utilisation d’une personnalité ou d’une célébrité pour véhiculer l’image d’un produit, d’un événement, d’un service ou d’une marque.), le merchandising. La musique est une clé pour accéder à d’autres sources de revenus, mais n’est plus une source de revenus en tant que telle. Les gains sont faibles, mais supérieurs au téléchargement illégal. Avantage de l’exposition, moyen d’avoir de la visibilité. Il faut envisager le partenariat, ou le sponsoring. C’est aux artistes de revoir le métier. Les deals que l’on a aujourd’hui avec les artistes ne sont pas les mêmes qu’il y a 10 ans.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Q. Antoine, tu travailles avec des artistes qui ne sont pas signés (par un label), qu’est-ce que tu leur proposes ?
Antoine El Iman : La plateforme Noomiz fournit des outils digitaux à des artistes (98% des 25 000 artistes présents sur Noomiz n’ont pas de label, ou de tourneur). En 2008, 2009 lorsque l’on a vu que MySpace commençait à décliner, on s’est dit qu’il y avait quelle chose à faire. On propose aux artistes, une page Web très simple à faire sans aucune notion de code, sans aucune notion de design pour diffuser leur musique avec une URL qui leur est propre.
Ensuite, on s’était dit qu’on ne voulait pas faire de Noomiz un carrefour d’audience ; mais Facebook explosait et autorisait des développeurs de sociétés tierces à implanter dans Facebook des applications. On a donc proposé aux artistes de Noomiz de présenter leur musique sur Facebook parce que le public était là massivement. On a créer des players exportables particulièrement adaptés à Facebook . ça c’étaient les premiers services que l’on proposait aux artistes.
On allait les recommander : Pas juste aux gens qui écoutent de la musique, parce que ces gens là vont sur Spotify et sur Deezer. Mais les recommander en s’adressant à des gens qui aiment découvrir la musique avant les autres, on adresse à cette petite niche de gens qui aiment être en avance parce qu’ils sont professionnels, et que leur métier est de faire découvrir la musique au plus grand nombre. On a une technologie qui analyse ce que les gens écoutent sur Noomiz, qui analyse les signes d’adhésion (plus que des volumes) : s’ils écoutent jusqu’au bout, s’ils réécoutent, s’ils partagent, s’ils mettent dans des playlists, etc. On a personne pour éditorialiser, pour dire voilà la bonne musique pop d’aujourd’hui, en revanche on va vous recommander la musique que ceux qui aiment la pop ont aimé ces derniers jours.

Question à Guenael Geay : Qu’est-ce qui a changer en 2013 ? Qu’est-ce qui est vraiment utile pour ton travail et qui n’existait pas il y a 12 ans ? Qu’est-ce qui reste à développer ?
Guenael Geay : Tout est devenu plus technologique et digital. Pas de Blackberry, pas d’Iphone. On a inclus le digital dans nos plans. Le travail avec les marques. On inclut le 360 (tournée, merchandising). La forme a changée ; le fond reste le même.

-------------------------------
Live from Tel-Aviv : interview en anglais du groupe TYP (The Young Professionals) (Israel) qui a participé à Evergig 2 fois.

----------------------------------------

Question à Yann Thebault : Quelle prospective pour Spotify ? Que sera Spotify dans 10 ans ?
Yann Thebault : Chez nous, sur les 18-24 ans, on a réussi à faire baisser le téléchargement illégal. Les modes de consommation évoluent. La propriété n’est plus vraiment à l’ordre du jour. L’idée est de faire écouter de la musique en la louant et la partager facilement. A terme, tout le monde aura accès à sa musique depuis son téléphone portable.
Question  : Comment tu utilises Spotify ? Est-ce que tu partages ? Est-ce que tu veux que tes amis sachent que tu as écouté le dernier Madonna ?

Yann Thebault : J’essaye de montrer l’exemple. j’assume ce que j’écoute. J’ai des enfants, donc parfois ça peut prêter à confusion. C’est une manière sympa de s’ouvrir et de faire partager le plus de choses possibles. Ensuite avec l’écoute privée, on a aussi la possibilité de ne pas partager tout ce qu’on écoute. Libre à chacun de faire comme il veut.

---------------------------------------------------------------------

Question à Noomiz : Comment réagissent les artistes, quand on leur dit ; on va créer des applications pour faire découvrir ta musique ? On est très loin du métier d’artiste.
Antoine El Iman : La perception de l’artiste est très variable. Certains embrassent les nouvelles technologies, s’impliquent sur les réseaux sociaux et sont plutôt en demande. Avec ceux-ci on va faire des opérations sur mesure. Exemple : Zazie ou Lilly Wood & The Prick.

--------------------------------------------------------------------------------

Question à Guenael Geay : A part vendre des disques est-ce que le retour (feedback) des fans a un intérêt artististique ?
Guenael Geay : Complètement, ça a changé la manière dont on produit. Les gens vont plus vite dans leur manière de consommer, d’appréhender, de découvrir la musique. Les gens veulent de la nouvelle musique, ils sont plus éclectiques. Il y a moins de chapelles, moins de barrières, qu’il y a 10 ans. Passer de la dance au rock c’était plus compliqué que ça ne l’est aujourd’hui.
Au final, on est amené à produire beaucoup plus vite et beaucoup plus souvent. Plus on laisse de temps entre deux albums, plus les gens zappent, passent à autre chose. On perd le momentum. C’est beaucoup plus difficile pour un artsite aujourd’hui d’avoir une carrière sur le long terme. Quand on regarde les meilleures ventes de disques sur les dernières années on s’aperçoit que dans le top 20 : aucun artiste a plus de 10 ans de longévité. Il n’y a que des artistes qui on moins de 3 ans de carrière. Les artistes suivent leurs fans, voient les commentaires, choisissent le single en fonction. La musique c’est créer, mais y a une grosse partie qui consiste à répondre à une demande. Beaucoup d’artistes qui fonctionnent répondent simplement à une demande.

* * * 

L'Associació de Musictecaris AMPLI ha mantingut des del principi un estret contacte amb els bibliotecaris musicals francesos associats en la ACIM amb el mateix esperit cooperatiu, aprenent i compartint experiències i reflexions a l'entorn de la música a la biblioteca pública.

Com cada any, seguim atentament el seu congrés nacional, els Rencontres Nationales des Bibliothécaires Musicaux, dels quals en podeu trobar abundant informació aquí a l'AMPLI. Aquest any el congrès se celebrarà a les ciutats de Mérignac i Bourdeaux sota el tema general: els públics.

Aquesta qüestió de les noves pràctiques socials de la música amb l'aparició de les xarxes socials serà un dels temes a debatre en un taller dels RNBM 2013

Aquest és el programa:

Presentació : Nicolas Blondeau (bibliotecari, blocaire – Mediamus -) http://mediamus.blogspot.fr/

Participants : Guillaume Boutin (fundador de SensCritique) http://www.senscritique.com/, Antoine Cirou (fundador de Mupiz) http://www.mupiz.com/

Els nous mitjans de comunicació social afavoreixen avui la creació de continguts així com la interacció, la col · laboració i el comentari. Tothom comparteix la seva música a plataformes de streaming (Spotify, Deezer, YouTube) i les xarxes socials (Facebook, Twitter).  

Els amants de la música cataloguen la seva discoteca en línia i es beneficien de les recomanacions d'altres membres (Metacritic, Rate Your Music). Els artistes i els músics interactuen directament amb els seus seguidors i descobreixen altres músics (Bandcamp, Soundcloud, Mupiz).

El taller pren el seu temps per reflexionar sobre les noves pràctiques de la música en l'era dels mitjans socials. Si la música és una part important de les nostres identitats digitals, què hi ha sobre el fet de compartir-la i intercanviar-la i el debat a les xarxes?  
Afavoreixen aquestes eines la recomanació, la construcció d'una cultura musical?

I la biblioteca?  ... 
Té la biblioteca els mitjans i la voluntat de participar en aquest moviment? 
El bibliotecari musical ha de ser un administrador de comunitat per continuar amb la seva missió de barquer , de transmissor  de la música?

Libraries in the stream

Heràclit l’Obscur deia que no podem banyar-nos dos cops en el mateix riu, perquè ni el riu ni nosaltres som els mateixos quan tornem a banyar-nos-hi. Tot i que les aigües per les que navega la biblioteca pública continuen sent turbulentes i que des d’aquest bloc ja s’han ofert eines musictecàries que serveixen de pont entre el suport físic i el món digital; els corrents han canviat i per evitar que ens arrosseguin què millor que agafar-nos a una bona xarxa. Les xarxes socials –i aquí no estic dient res de nou-  són una molt bona eina per fer difusió musical en tots els formats, per lligar música i territori i per  introduir l’streaming i les descàrregues a la biblioteca pública d’una manera senzilla, legal i gratuïta.

Ja sé que l’Spotify fa anys que funciona i que moltes biblioteques ja enllacen les seves novetats musicals amb l’escolta directa en aquesta plataforma i que tot el que estic dient pot semblar superflu. Però si ens fixen en la indústria musical, veurem que utilitza altres canals i diferents estratègies per difondre i vendre la seva música, que la biblioteca pública hauria de conèixer i aprofitar.

Moltes discogràfiques i artistes ofereixen els seus disc en streaming  i de vegades també ofereixen la descàrrega gratuïta a través de bandcamps, soundclouds, mixclouds i primeres escoltes (previews) en revistes que no volen convertir-se en paper mullat –Rockdelux, Go Mag, Enderrock, Playground Mag (que de fet és en format digital)- i ràdios digitals –podeu fer un cop d’ull a la secció de first listens de npr radio-. Les biblioteques podrien aprofitar aquestes “ofertes” fent un post al facebook, un tuit , retuit o una recomanació  a la seva  web d’aquests enllaços publicats en un altre lloc. També podem generar nosaltres mateixos la informació recomanant, per exemple, el bandcamp d’un grup local o difonen propostes de crowfunding d’artistes del territori. La difusió de la música en streaming, també ens permetrà donar a conèixer el fons musical en suport físic, esmentant els discs en cd que tenim del mateix músic.  I és que compte amb el suport físic, perquè molts el donen per mort i de moment sembla que pateix catalèpsia.

La proposta és modesta, però permet a les biblioteques no perdre el flow del que passa a la xarxa i a la indústria musical i editorial i establir-hi lligams, i de passada, permet donar serveis basats en l’accés entès com a subministrament, que sembla que serà el que s’acabarà imposant. De totes maneres, ja sigui en estat sòlid, líquid o gasós, la música hauria de continuar present a les biblioteques. Al capdavall el silenci també forma part de la música.

Vasos comunicants #8: Música digital a la biblioteca pública, avui

Seguint el principi dels vasos comunicants, presentem un nou episodi de la sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al blog de l'altre en el mateix moment.

El capítol d'aquest mes, però, és una mica especial i un honor per a nosaltres ja que presentem als lectors d'aquest bloc musictecari un treball veritablement magnífic. Es tracta d'una extensa síntesi, una recopilació i una exposició de les tentatives i experiències que estan funcionant en aquest moment en el camp de la música digital a la biblioteca pública a nivell europeu, principalment França, però també a altres llocs com Hongria, Bèlgica o Catalunya.

Bibliotecaris de sempre, fent la feina bibliotecària de sempre però ara utilitzant també les noves i fascinants eines que ens facilita internet. El moment que vivim és fascinant per a tots aquells que, a més de melòmans, som bibliotecaris i creiem en la importancia de la difusió de la música i l'educació de la cultura musical de la societat, com un important servei de tota biblioteca pública.

Donem la paraula al nostre amic i col·lega Nicolas Blondeau, autor del treball.

*****

Presentació realitzada en el marc de la jornada d'estudi organitzada per l'Agència Accolad en col.laboració amb la Biblioteca del Comtat de Jura (Consell General del Jura), divendres, maig 6, 2011 : "El digital a la biblioteca, evolució o revolució?"

Aquesta intervenció es va donar per invitació de Chantal Fontaines, directora de ACCOLAD (Agence régionale de coopération de Franche-Comté, lecture, audiovisuel et documentation.)

És el fruit d’una vetlla documental realitzada en el si de l’ACIM (Association pour la coopération des professionnels de l’information musicale), del Groupe Bibliothèques Hybrides de l'ABF (Association des Bibliothécaires de France) i seguint els intercanvis de la llista de difussió Discothécaires.

Els exemples s'han extret de la pàgina Bibliothèques musicales hybrides editada online a la wiki Bibliopedia. Aquesta pàgina construeix especialment un repertori de les adreces de les biblioteques i els bibliotecaris en el camp de la música, l'oferta de recursos, serveis digitals i l'accés en línia.

La presentació va tenir com a objectiu identificar 5 temes de la biblioteca músical digital:

1. la col·leció : quines fonts d'informació?
2. la instal·lació : quin disseny, quina escenografia, quin entorn en l'espai, quin material?
3. la questió : com respondre a les expectatives i guiar la recerca de l'usuari?
4. la mediació : quina sensibilització a la cultura musical? quina contribució a l'educació musical?
5. la participació : quina comunicació i quina interacció amb l'usuari en les xarxes socials?

Per manca de temps i man d'espai, hi ha alguns aspectes que no s'han abordat aquí, (com : els drets d'autor, la formació musical assistida per ordinador, els videojocs musicals... ...) hi seran en una propera actualització prevista el 2012. Tampoc han estat esmentades diverses iniciatives interessants actualment en curs en les biblioteques. Aquestes omissions seran corregides en la propera versió

Res no està fixat, res no està jugat, no som més que al començament de l'aventura!

És una gran sort i una gran oportunitat veure els bibliotecaris musicals catalans i francesos reunits al voltant d'aquest tema i també dessitjant compartir les seves experiències per construïr conjuntament una reflexió en xarxa. Vasos comunicants ! :-)

1. La biblioteca musical digital : Organitzadors : Accolad, Bibliothèque départementale du Jura
2. Evolució, revolució
3. La fin del model de la biblioteca de préstec
4. El mercat del disc a la baixa (SNEP)
5. Els préstecs de CD : una baixada, no pas una caiguda (xifres de la mediateca de Dole 2009)
6. La col·lecció
7. Gallica
8. Discothèque Naxos
9. Bibliomédias - JuMEL
10. musicMe – Calice68
11. Spotify i Vapor Vell (Barcelone)
12. La col·lecció (comentaris)
13. La instal·lació
14. Terminal musical : Polyphonie – Béziers
15. Terminal musical : CristalZik – Romorantin
16. Terminal musical : Kersonic – Article Espace-sciences (foto Goven)
17. Terminal musical : Automazic – Gradignan
18. Extranet de la Médiathèque de la Cité de la Musique (Paris)
19. Terminal musical : Archipels – Médiathèque.be
20. La instal·lació (comentaris)
21. La pregunta (i la seva resposta)
22. Preguntes - Respostes – Cité de la Musique
23. Motor que permet la interrogació de 32 bases de dades : Portail de la Musique contemporaine
24. Recerca federada : L@ bibliothèque du Chesnay
25. Recerca per facetes Les champs libres – Rennes
26. Catàleg enriquit : Montpellier Agglomération
27. Catàleg enriquit : Calice68 - Médiathèques du Haut-Rhin
28. Explorador musical : musiqu’ azimuts – Lyon
29. Motor sensitiu : MusicWok - Le MusicWok de Saint-Médard-en-Jalles

30. La pregunta (comentaris)
31. La mediació digital
32. Música a la Website de la médiathèque de Bagnolet
33. Música a la Website de la médiahtèque d’Issy
34. Netvibes : aNîmesTaZik – Nîmes
35. Netvives : Dep-Arts – Dole
36. Netvibes : une saison russe – Dole
37. Blog : Biblioteques musicals online
38. Blog : Zicamontreuil
39. Blog : La Bande Son – Chassieu
40. Blog : Tuner de Brest
41. Blog : Blog and Play – Genève
42. Blog : Ampli (Catalunya)
43. Blog : Hangtárnok - Eger (Hongria)
44. Blog : Mediamus – Dole
45. La mediació (comentaris)
46. La participació : els medis socials
47. Xarxes = comunitats : Cita de @b_ter (Benoit Tersiguel)
48. MySpace : Mambéziers
49. MySpace : Girond@musicbox
50. lemusicbox (i les seves pàgines facebook, twitter, myspace)
51. twitter : Médiathèque de Bagnolet
52. twitter : ACIM
53. twitter : mediamus
54. facebook : Paroles & musiques – Reims
55. facebook : BMOL – Grenoble
56. facebook : mediamus – Dole
57. facebook : acim
58. ACIM : Llista de les biblioteques amb partitures
59. La participatió (comentaris)
60. Conclusió : La musica té el seu lloc a la biblioteca

Publicació original al blog Mediamus.

I a Mediamus : "Que pagui Pujol !" : chronique punk de la Barcelone des années 80 : Vases communicants #8:

RootMusic, Moontoast ... de MySpace a Facebook

Les notícies no poden ser més clares i contundents:

MySpace, la primera gran xarxa social, molt apreciada i adoptada pels músics i els seus seguidors, s'enfonsa sense remei coincidint amb l'imparable (de moment) i progressiu ascens de la xarxa Facebook. Agradi o no agradi, qui vulgui donar-se a conèixer massivament sap que, ara per ara, ha de tenir un perfil al FB, simplement perquè és la xarxa social més gran, amb diferència: prop de 600 milions d'usuaris a tot el món.

Davant aquest fet, una tendència musical sembla clara: cal adaptar les prestacions que dóna MySpace per aprofitar i participar de la multitud que viu a Facebook. Una de les que ara té més bona pinta és aquesta: RootMusic.

Amb una ullada general a aquesta aplicació dissenyada per integrar-la dins un perfil FB veiem que aporta bona part de les prestacions que ja oferia MySpace, amb una interfície elegant i amigable i una estètica acurada i atractiva. Pot fer pensar en una adaptació de les websites dels artistes al bullici de la xarxa social: aparentment hi ha força capacitat per pujar molta música, vídeos i imatges sumada a la immersió en la comunitat de fans, actuacions, moviments socials de l'artista...

Podeu veure un exemple al perfil FB del popular rapper Snoop Dogg : http://www.facebook.com/snoopdogg?v=app_178091127385

Aquesta, però, no és l'única opció; segur que en sorgiran cada vegada més i algunes d'elles fent interessants passos endavant, com per exemple Moontoast, una plataforma comercial per a xarxes socials que acaba de presentar Impulse una aplicació que permet escoltar, comprar i vendre música directament des de la pàgina de Facebook d'un músic o artista.

Amb Impulse, els fans també poden escoltar les cançons de l'artista directament a la seva pàgina de Facebook a través d'un reproductor de música integrat, però a més poden compartir música gràcies a les possibilitats que ofereixen Facebook i Twitter, comprar discos o cançons directament a l'artista sense haver d'abandonar aquesta xarxa social, i sense intermediaris (!), aspecte interessant ... Els artistes poden comprovar el que els seus fans estan comprant i compartint, cosa que els permetrà estudiar millor les seves decisions en el futur. Està previst que Impulse s'utilitzi també, properament, per a la venda de béns físics, incloent articles autografiats, paquets físics / digitals i més. Fins i tot s'especula amb que la plataforma podria incloure un programa de venda directa d'entrades, cosa que Moontoast no ha confirmat encara.

Podeu veure un exemple al perfil FB de la jazzwoman de Nashville, Rachel Pearl: http://www.facebook.com/RachelPearlMusic#!/RachelPearlMusic?v=app_159568414088100



En aquest món trepidant que ha desfermat Internet, els esdeveniments són demolidors i moltes vegades imprevisibles del tot, però a mi no m'estranyaria gens que un nou model d'indústria musical anés evolucionant per aquí. Veurem.
.

Utilitzar Facebook i Twitter a la biblioteca

Continuant amb la difusió dels treballs presentats dins els Rencontres nationales des bibliothécaires musicaux (RNBM) du 31 mars au 2 avril 2010 à Aix-en-Provence (el congrès anual dels bibliotecaris musicals francesos) iniciada amb la presentació Música als núvols : streaming a les biblioteques?, amplifiquem la contribució de la nostra col·lega i amiga Sophie Cornière [de la Bibliothéque Saint Sever, Rouen, Normandia] al taller Besoin d’échanger? La coopération professionnelle à l’ère numérique : évolution des outils et des besoins (Cal canviar? La cooperació professional a l'era digital: evolució de les eines i les necessitats) publicada avui mateix.

L'autora fa un seguiment dels principals usos i les diverses possibilitats d'aquestes populars xarxes socials dins l'àmbit de la biblioteca pública.

Publicació original d'aquesta presentació al portal de l'ACIM amb abundant documentació (en francès) relacionada amb el tema : http://www.acim.asso.fr/spip.php?article309
.

Els nadius de l'era digital i la música: la biblioteca, un medi social?

Ens complau donar notícia de la publicació al bloc Mediamus (el bloc dels bibliotecaris musicals de la Médiathèque de Dole) d'un nou treball del nostre amic Nicolas Blondeau. Aquest ha estat presentat dins del recent 54e Congrès de l'ABF "Parcours en Bibliothèques" Reims 12-15 juin 2008.

Nicolas reflexiona sobre la recomanació musical a la biblioteca considerant els nous usos socials i els recursos tecnològics dels digital natives, generació dels joves nascuts amb internet (després de 1985). Després d'un exhaustiu repàs per les actuals eines de recomanació i obtenció de música, es planteja la incorporació de l'usuari, amb la seva contribució, també com a nou agent actiu de la biblioteca. La biblioteca com a media social.

Una vegada més, els nostres col·legues francesos ens enriqueixen amb la seva aposta per l'adaptació de la biblioteca al món digital.
És un motiu d'agraïment; compartim decididament aquesta òptica.

| View | Upload your own

BBC Sound Index: adéu a les llistes d'èxits tradicionals?

El BBC Sound Index és una nova idea de la BBC. Es tracta d'un Top 1000 que s'actualitza cada sis hores i que es nodreix d'informació en temps real provinent dels llocs web Bebo, Last.fm, Google Groups, YouTube, Myspace i iTunes. Això equival a dir que permet saber de forma quasi instantània el que escolten els usuaris a Internet.

Ofereix l'elevat grau de personalització propi de la Web 2.0 que tant ens facilita la vida als usuaris i, més enllà dels primers 10 o 20 llocs que acullen les propostes més populars i/o comercials, em resulta edificant poder descobrir noves bandes, antics clàssics o trobar DJ Shadow en un discret però momentani 939è lloc. Això rai... és agradable pensar que tu mateix pots fer que vagi cap amunt.

I donar les gràcies a una companya de la Biblioteca de La Bòbila de L'Hospitalet per haver-nos informat de l'existència d'aquest Top 1000. Merci Ilumi!!

Stanley Jordan, guitarra-orquestra des de Last.fm

Last.fm és actualment un dels recursos d'obtenció de música digital amb més èxit.

Si encara no el coneixes, val la pena registrar-se -gratuïtament- i experimentar tota la gama de possibilitats que permet.

Article Viquipèdia: es tracta d'un portal comunitari de música, xarxa social a més d'una ràdio virtual. Tot el sistema i les aplicacions relacionades són de codi obert. Aquesta web te un projecte germà anomenat Audioscrobbler

Portal comunitari:

El portal funciona com emmagatzemador de la música que els usuaris, creant llistes automàtiques dels artistes més escoltats, cançons més reproduïdes i els estils preferits, gràcies a les etiquetes que els mateixos usuaris poden posar. Aquest comptadors funcionen tant amb les cançons que es reprodueixen des del propi ordinador, com les que s'escolten des de les ràdios del portal. Alguns dels reproductos que porten inplantat un conector amb Last.fm són AmaroK, Listen, ITunes i Windows Media Player.

Ràdio virtual:

O ràdio online, reprodueix les preferències musicals pròpies, d'estils determinats o de altres usuaris.

Volem presentar aquesta interessant plataforma digital recordant un prodigiòs guitarrista que, a mitjans dels '80, va deixar amb la boca oberta a mig món amb la seva brillant tècnica del tapping, on la guitarra esdevé orquestra:

l'espai del fantàstic Stanley Jordan a Last.fm







i la potent versió de l'Eleanor Rigby, dels Beatles, que va ser el tema que el va donar a conèixer al nostre país.



Stanley Jordan o quan el músic treu el màxim partit dels seus propis recursos.