Meeting Boulevard # 17 : Núria Ventura

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado,  Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas, Maite Pinteño, Neus Castellano, Carme Ortiz, Begonya Ferré i Emma Armengod, continuem la sèrie amb la Núria Ventura directora de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, del 1986 al 1995. En el moment de la seva jubilació, el passat desembre del 2013, la Núria era cap de la Secció de Cooperació i Serveis Bibliotecaris de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. 

Núria Ventura

De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
De petita m’agradava molt llegir: llegia tebeos que intercanviava pel balcó amb les veïnes de l’escala del costat, llegia els contes que em compraven els meus pares i buscava entre la biblioteca familiar qualsevol cosa que tingués text escrit i una mica d’il·lustració. Quan estava malalta era feliç, perquè sabia que podria llegir durant hores sense que ningú m’interrompés! Semblava lògic que si m’agradava tant llegir em dediqués a aquesta professió, amb la falsa idea que els bibliotecaris es passen el dia llegint llibres ! Vaig acabar la carrera l’any 1970 i me’n vaig anar amb una beca a París a fer unes pràctiques a la Biblioteca Infantil de Clamart, que aquella època era la biblioteca més innovadora en el camp infantil. A primers del 1971 vaig començar a treballar a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, primer fent una suplència a Arenys de Mar i desprès muntant la Biblioteca Sant Pau de Barcelona, sota el mestratge de la Teresa Rovira.  

Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió? 
El tracte amb la gent. Mentre treballava a les biblioteques el que m’encantava era aconsellar els usuaris en la cerca dels llibres més adequats a cadascú i a les seves necessitats, des d’ajudar-los a cercar una informació, fins a triar una novel·la o un conte adequat als seus gustos i edat .I també el poder organitzar activitats culturals i contribuir en la mesura del possible a crear un lligam cultural amb les entitats del barri o poble.  Pel que fa a tots els anys que ocupat càrrecs de direcció, que no eren de tracte directa amb usuaris, m’ha agradat treballar en equip, poder canviar estructures que semblaven inamovibles, experimentar noves propostes, renovar i ampliar el fons documental, veure créixer nous edificis... I sobre tot comprovar que el públic respon i que les biblioteques són plenes de gent de totes les edats i condicions!  

Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca? 
Moltes relacionades amb les maneres tant diverses amb que la gent pretén explicar-te el tema d’un llibre del qual no recorden el títol. Concretament recordo un nen que em va demanar llibres sobre “aquells senyors tan antics que caminaven de perfil” ( i va imitar la posició) per aclarir que volia un llibre sobre els antics egipcis.  I també situacions poc usuals, com una vegada que per la presentació d’ un llibre juvenil se’m va acudir obsequiar els assistents amb sangria i en vaig preparar tanta que desprès dubtava si muntar una barra lliure a l’exterior de la biblioteca per acabar amb tot aquell vi!

Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques? 
La gent te molt clar que la situació és complicada, especialment en alguns ajuntaments que han estirat més el braç que la màniga i que cada euro s’ha de justificar i lluitar per tenir-lo al pressupost. Però disposem de bones estructures bibliotecàries , el treball en xarxa afavoreix el poder seguir avançant. L’intercanvi d’experiències, projectes i la col·laboració entre biblioteques són punts a favor. Veig els professionals animats i plens d’idees, buscant aliats per moltes bandes i crec que hi ha molt camí per corre encara, malgrat la crisi econòmica. Però hi ha un punt en que cal seguir insistint : l’adquisició de fons. El fons documental és la pedra angular de les biblioteques i aquí cal seguir comprant, perquè encara que se sigui molt emprenedor i ple d’idees, si no s’adquireixen les darreres novetats bibliogràfiques i no es disposa d’un fons atractiu que es renovi constantment, les biblioteques no estaran acomplint amb la seva missió.

Després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació sembla raonable pensar que el rol del bibliotecari hauria d'evolucionar assumint cada vegada més el paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte? 
Crec que justament aquest és el paper que pot diferenciar als bibliotecaris: saber destriar el gra de la palla, que n’hi ha molta a les xarxes, i ajudar els ciutadans a buscar la informació verídica , fiable i a mida del que necessita cada persona segons la seva edat i nivells de coneixement. Justament fa pocs dies la periodista  Milagros Pérez Oliva reflexionava sobre aquest tema , que també afecta molt als periodistes, i posava l’exemple de la informació sobre el càncer que es troba a internet, que tant pot provenir dels serveis sanitaris nacionals, que són clarament fiables, com d’un “curandero” que es faci passar per metge i presenti les alternatives més absurdes. I cal explicar a la gent quina és la informació fiable i com accedir-hi.
Crec que en general els bibliotecaris estan preparats, però de la meva experiència corregint exàmens i proves d’oposicions veia que a la gent li feia molta por contestar temes sobre novel·les i literatura en general, quan és un dels aspectes més engrescadors i amables de la professió. D’altra banda un gran percentatge dels usuaris van a les biblioteques a cercar llibres de ficció i crec que és un camp on cal estar molt preparats. Així mateix hi ha molt bibliotecaris especialistes en llibre infantil i juvenil, com per exemple els que formen part del grup Bib Botó. Curiosament potser en el camp de la novel·la hi hauria d’haver més prescriptors...

Seguint aquest fil, la ‘prescripció’ apareix com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Hi estàs d'acord? . En cas afirmatiu, et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser? 
Ara i sempre un dels valors més importants dels bibliotecaris ha estat el de ser uns bons prescriptors: parlar amb els usuaris per saber els gustos i interessos de cadascú i trobar el llibre més adequat, descobrir aquella música que li encantarà, o la informació més adient que li pot ajudar en la feina o en els estudis. Difícilment cap cercador pot substituir la intuïció i el saber d’una persona que et mira els ulls i intenta satisfer la teva demanda. I perquè davant l’allau d’informació que proporcionen els mitjans s’agraeix que algú et doni a triar entre tres llibres que coneix i no entre 300 d’aquell tema.
Evidentment estic d’acord en que l’especialització i la cooperació són els eixos per a un bon treball en tots els camps, perquè no som genis que puguem tocar de tot i és molt important ajuntar esforços i coneixements. En aquest sentit s’ha treballat en aquests darrers anys des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, amb els grups de treball que col·laboren en els prestatges virtuals temàtics de la Biblioteca Virtual, que estan fent molt bona feina, així com també amb tots els bibliotecaris d’àrees infantils que col·laboren amb el Gènius, aportant  crítiques de llibres, bibliografies temàtiques etc. 

Alguns creiem que, justament ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?  
Des de que es van començar a implementar les seccions de música a les biblioteques he tingut la sensació que, amb honroses excepcions, es treballava poc en aquest camp, perquè la música ja es prestava molt. I ara que ja quasi no es presta, perquè la gent ja s’ho baixa directament al seu ordinador o telèfon, cal plantejar-se de nou què fer amb la música. Perquè malgrat l’esforç que han fet  molts municipis creant escoles de música , així com el treball continuïtat de l’escola, manca formació musical i em pregunto per què no s’ensenya a gaudir de la música sense necessitat de fer una carrera o estudiar un instrument. Saber escoltar molts tipus de música, entendre els llenguatges musicals i les emocions que ens trameten, saber triar entre la multitud de gèneres musicals i en definitiva, cultivar la sensibilitat de les persones . Hi ha molt camí per corre i les biblioteques penso que hi poden treballar molt. 

El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid? 
Jo soc de les que no renuncio a escoltar CDs amb un amplificador de qualitat i trobo que això no està renyit amb utilitzar l’spotify o qualsevol altra plataforma. El camp és immens i molt enriquidor. D’altra banda observo com els disc-jockeys estan utilitzant discos de vinil i molts amics tornen a adquirir aparells per escoltar-los ( jo encara conservo discos “de pedra “ dels meus avis). Hi ha tecnologies que sumen, però és cert que es va al més fàcil, a portar-ho tot en una tablet o en un mp3 per la facilitat que suposen en qualsevol lloc o situació.  
Tornant a les biblioteques penso que haurien de tenir reproductors de qualitat per poder treballar aquesta vessant pedagògica i escoltar música en una sala amplia, de manera que el so també es pugui sentir amb tot el cos, com quan hi ha un concert en directa, que t’envolta la música i que no es pot mai comparar amb una reproducció, per bona que sigui.

Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música a través d'internet. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció? 
Crec que això formaria part del tema de les especialitzacions de les biblioteques, però em sembla que amb l’oferta actual n’hi ha per a tots els gustos i ja es fa prou presentant una oferta atractiva i variada a partir de les múltiples opcions que hi ha avui. En tot cas és un tema que no conec prou com per tenir-ne una opinió. 

Has dedicat bona part de la teva vida a la biblioteca pública, ara que et retires de la vida professional activa quins són els teus projectes més il·lusionants? Penses seguir vinculada d'alguna manera amb el món bibliotecari ? 
Pel que fa al món bibliotecari, desprès de quasi 43 anys dedicada a les biblioteques, el lligam és tan gran que no es pot interrompre de cop, encara que no hagi d’ anar a treballar cada dia. M’agradaria escriure sobre la memòria del canvi de les biblioteques, de com han evolucionat aquests anys, perquè ara tot sembla molt clar, però cal tenir present d’on veníem i com es va arribar al que som avui. I també com va sorgir l’ Associació de Bibliotecàries, que va ser l’embrió de l’actual Col·legi, de la qual vaig ser secretària durant set anys.  I potser alguna altra cosa que es presenti... No faig plans a llarg termini!

De jove vas formar part del llegendari grup de música per a infants 'Ara va de bó' i sempre has sentit especial interès per la música tradicional.  En quin moment musical et trobes actualment? T'agradaria tornar a fer música? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat? 
No m’he desvinculat mai de la música: amb els amics sempre acabem les festes cantant, he estat 5 anys en corals de gospel, ara participo en una tertúlia musical que fem una colla d’amics un cop al mes..  La meva parella, el Tòfol Mus, ha escrit un centenar de lletres de cançons, especialment havaneres ( algunes amb l’Ortega Monasterio), així com cançons marineres i algun musical i jo exerceixo de crític ferotge abans que les enviï cap a l’Empordà, perquè els amics músics li posin la tonada.
M’emocionen moltes músiques, especialment les cançons cantades des de molt endins. Crec que el millor instrument és la veu humana! M’agraden les grans dones del jazz i el blues, els cantants brasilers, el vells cubans del son i la seva cadència tan especial...
I un disc que he descobert darrerament d’ un jove pianista de jazz, menorquí, Marco Mezquida, que es diu “La hora fértil” (What about music).

La Núria al Port de Maó 

Moltes gràcies Núria per la teva participació

Meeting Boulevard # 16 : Emma Armengod

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado,  Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas, Maite Pinteño, Neus Castellano, Carme Ortiz i Begonya Ferré , continuem la sèrie amb la Emma Armengod, directora de la Biblioteca Trinitat Vella - J. Barbero a la ciutat de Barcelona.

Emma Armengod

De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets?
De petita volia ser mestra com la meva mare. A casa no em van portar mai a la Biblioteca pública (si, sona fatal!)  i a l'escola no teníem una aula que fes de Biblioteca. Però els llibres sempre han estat molt presents en el meu entorn i he crescut envoltada de lectures tant a l'escola com a casa. Els nadals sempre em portaven còmics del tintin o del Massagran i els estius esperava el moment per anar amb la meva mare a comprar les lectures de les vacances. Els matins del cap de setmana m'agradava molt quedar-me al llit llegint i suposo que als meus pares encara més…
Amb les amigues que encara conservo de l’etapa escolar, sempre ens enrecordem dels llibres que ens havien fet llegir, era una escola molt oberta on no es feien les típiques lectures obligatòries. Per exemple, a setè d'EGB ens van fer llegir Blade runner!
Quan va arribar el moment de triar una carrera em vaig trobar amb el problema de que no tenia prou nota per fer periodisme que és el que més m'atreia, ja que m'havia relaxat força durant els anys d'institut. Així que em vaig decantar per Biblioteconomia i Documentació perquè m'agradava la vessant que feia referència als mitjans de comunicació. Els estudis no els recordo gaire enriquidors, la veritat i l’assignatura de biblioteca pública, que era optativa, la vaig suspendre. La professora em va arribar a dir que potser em replantegés que mai treballaria en una biblioteca pública...
Vaig començar a treballar a biblioteques públiques perquè dos bons amics, l'Oriol Planas bibliotecari de Vapor Vell i la Mont Sureda, directora de la Biblioteca Clarà, em van dir que em presentes per fer alguna substitució d'estiu. Així que l'estiu de 2004 vaig deixar una feina fixa per començar a fer substitucions i vaig tenir la sort de continuar molts més anys i podríem dir que m'he "reconciliat" amb les biblioteques públiques.


Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió?
M'agrada la constant adaptació que hem de tenir als canvis, a les realitats socials, etc. No m'agraden les feines mecàniques i reconec que soc una mica "cul inquiet" i aquesta professió de moment em segueix motivant. Tinc la sort que aquesta feina em permet dur a terme aquesta vessant més dinàmica i creativa que m’atrau. A més, m'agrada demostrar que la feina a les biblioteques no és només la de prestar llibres i que som un servei més enllà dels típics tòpics.


Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca?
És la típica pregunta que mai espero que em facin perquè tinc molt mala memòria… Molts cops parlem amb els companys de feina de hauríem d'escriure un llibre amb les anècdotes que ens passen perquè en tenim per donar i vendre i evitaríem quedar-nos en blanc com em passa a mi ara... Els meus amics i familiars es queden parats amb la quantitat de coses que ens passen a les biblioteques.
Recordo un cop a la Biblioteca Jaume Fuster que va venir un home a demanar-me libres "para leer con una sola mano" … en el moment no vaig captar per on anava. És una bona manera de definir una temàtica! Jo veig una guia de recomanacions de llibres que es tituli així!


Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Hi ha de tot, com a totes les professions. En general, crec que hi ha gran professionals a les biblioteques públiques i que gaudim molt el que fem i ho volem fer bé. A vegades tinc la sensació que fem tant bé les coses, que ens ensortim prou bé de tot que els nostres caps s'han acostumat a que ho puguem fer. I això és també negatiu.
Jo soc crítica i també em sento enganyada, desanimada, ... amb moltes coses i penso que el nostre col·lectiu està força relaxat en moltes de les coses que ens passen, és com si tots haguéssim assumit aquesta època difícil i ens haguéssim acostumat i aquesta costum fa molta por.


Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte?
La veritat és que des de que treballo a la Biblioteca de Trinitat Vella, el meu rol ha canviat molt, no té res a veure amb la feina que feia a altres biblioteques. Aquí duem a terme una tasca molt educativa i social. Jo no em vull sentir com una “transmissora” de res. Penso que en el nostre col·lectiu hi ha força esnobisme alhora de recomanar o de dir el que “s’hauria de llegir”. Si em demanen l’opinió, recomano i ajudo evidentment, però mai vull jutjar el que es llegeix o s’escolta.
Jo crec que els bibliotecaris hauríem d’estar preparats per el repte de sortir de les quatre parets de la Biblioteca i veure que passa al nostre voltant. En general, però, penso que som un col·lectiu implicat i que tenim assumit que hem de canviar el xip.


Des de la teva experiència personal a la biblioteca on treballes, quin és l'ús que en fan actualment els usuaris de la col·lecció de música? us demanen consell? es deixen recomanar? busquen descobrir coses noves o més aviat volen trobar el que ja coneixen?
A la Biblioteca de Trinitat Vella el primer cop que vem fer una exposició de cds, molts joves se’ls miraven de lluny i fins hi tot un ens va dir: “esto que es?”. Parlo molt dels joves, perquè és amb el col·lectiu que més treballem. Es baixen la música que volen, tenen el spotify, etc. La música surt molt poc en préstec però des de que vem obrir fins ara hem notat que la cosa millora, sobretot perquè els fem participar en les compres i a vegades al tancar els hi demanem que escullin ells la música. Jo vull saber que escolten i si de tant en tant els hi podem recomanar un altre tipus de música i que els hi agradi, doncs ja és la bomba!
Si hem de fer una compra de rap i hip hop i ells dominen més que nosaltres (que és així!) doncs que ens ajudin!
Molts divendres a la tarda posem música clàssica a la planta baixa on hi ha la sala dels nens i l’entrada de la Biblioteca. Potser ho fem amb la idea aquella de que “la música amansa les feres” però la veritat és que ens agrada, li dona un aire diferent a la Biblioteca.  


Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com? 
Hi ha un llibre de David Gilmour que es diu “Cineclub”, on un pare (el propí autor) accepta que el seu fill de 16 anys deixi d’estudiar a canvi de no consumir cap droga i de veure els dos junts tres pel·lícules a la setmana que escull el pare. Sembla un plan perfecte però no serà tan fàcil ... Això també podria ser aplicable a la música. A nosaltres, ens passa sovint pel cap, dur a terme un intercanvi de cançons, com un club de lectura però de música. Escoltar i saber perquè ens agrada allò o ens deixa d’agradar allò altre. Trencar amb allò del “no m’agradarà” tant per part nostre com dels usuaris.


Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció?
A Trinitat Vella tenim el Spotify i fem playlist diverses. Que les penjem al Facebook i també ho farem amb la pàgina web. Algunes les relacionem amb activitats, per exemple: una exposició sobre la transició doncs vem fer una playlist de cançons emblemàtiques que van marcar aquella època. També volem fer recomanacions particulars nostres o fins hi tot dels propis usuaris. Ens dona un ampli ventall de possibilitats i crec que és una eina més a tenir en compte. Ara ho estem provant i anirem veient si ens funciona. Lo important és que ho podem fer!


Escoltes música habitualment? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat?
Si! Escolto molt música, no m’imagino la vida sense música. Treballant en biblioteques he tingut la oportunitat de conèixer grups, tipus de música, etc. i quan viatjo sempre he de dur música amb mi.
He de reconèixer que soc força compulsiva, quan escolto alguna cosa que m’agrada em puc passar dies, setmanes i mesos escoltant el mateix. Per sort tinc gustos diversos i puc escoltar des de música clàssica a Los Chichos, per dir algo... També em faig playlist sobre temes, per exemple “música petarda” o per moments determinats. Ara fa dies que estic escoltant la Silvia Pérez Cruz però fa un mes estava amb la Lana del Rey. La qüestió és que la música no pari de sonar!

Moltes gràcies Emma per la teva participació 

Meeting Boulevard # 15 : Begonya Ferré

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado,  Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas, Maite Pinteño, Neus Castellano i Carme Ortiz, continuem la sèrie amb la Begonya Ferré, directora de la Biblioteca de Roquetes, a les Terres de l'Ebre. 

Begonya Ferré

De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets? 
Jo de petita volia córrer per les muntanyes. Ara sóc bibliotecària, mare de dos nenes, i continuo corrent, per les muntanyes i al darrera de les meves filles.
Pel que fa a com vaig arribar aquí... quedaria molt bonic dir que vaig viure una infantesa envoltada de llibres o que els meus pares llegien de dia i de nit, de dilluns a diumenge, laborables i festius... però no és cert, a casa hi teníem les enciclopèdies regalades per Caixa Tarragona. El meu pare és pagès i la meva mare botiguera, i d’ells no vaig heretar l’esperit bibliotecari, però sí (i els estaré eternament agraïda) l’estima per la terra i per les persones. Les tardes de la meva infància les passava a la botiga de la mare, i en acabar els deures feia de botiguera. I allà, crec, és on em vaig fer com sóc.
Vaig acabar els estudis de Biblioteconomia al 98, i vaig tornar cap a les Terres de l’Ebre, vaig continuar estudiant i treballant. I ara sóc feliç fent de “botiguera” a la Biblioteca de Roquetes.


Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió? 
Les persones. Les que vénen, les que marxen i les que es queden, les que parlen i les que callen. Les seves mirades de complicitat dient “m’agrada”. Les sinèrgies provocades per aquest anar i venir, per aquest espai que és meu i que és de tots. Aquesta lluita constant per aconseguir que cadascú senti seva la biblioteca, que hi trobi el seu racó, que siguem útils, que siguem necessaris, que les persones i només elles siguin el motor de la biblioteca.
Les paraules. Les que aprenc, les que oblido, i les que es queden amb mi, les que em fan créixer cada dia. Les que es lliguen unes darreres de les altres per fer frases, frases que es transformen en textos, textos que es transformen en llibres, llibres que em permeten aprendre, conèixer, viatjar, imaginar, somiar, estimar.


Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca? 
Cada tres per quatre hi ha algun “sarao”, i això és fantàstic! Què seria de nosaltres envoltats de silenci, d’ordre, de personetes assegudes llegint sense moure’s, de consultes acadèmiques... buahhh (tanquem paradeta). La biblioteca ha d’estar viva a tot hora, plena d’activitats i persones, i així el “divertimento” està assegurat.
Tinc la gran sort de treballar amb dues persones excepcionals, Judit Tomé i Marc Jornet. Quan t’envoltes d’optimisme i de complicitat és fàcil somriure i sobretot riure!
Us recomano veure el nostre “Harlem Shake” per si voleu riure amb nosaltres! Allò va quedar enregistrat, però hem tingut (i confio continuar tenint per molts anys) moltes altres històries que quedaran per sempre a dins nostre, i que sempre ens faran riure.
Només una!: Una associació del municipi prepara un acte per commemorar els 25 anys. Els ajudo a organitzar tota la trobada (parlaments, guions, passi d’un vídeo d’imatges de tots els membres durant aquests 25 anys, etc). Dia D. L’àrea polivalent plena de gom a gom. Comença l’acte, bla, bla, bla, acaba l’acte i la Begonya dona al “play” del vídeo preparat (amb imatges i música dels anys 60, tal i com l’associació m’havia demanat), rialles de la gent veient les seves cares 25 anys enrera, jiji, jaja., tot acompanyat de música dels 60’. Últim minut de projecció, imatges alentides de les persones que, malauradament, ja no són entre nosaltres, mentre sona la cançó: “Que se mueran los feos, que se mueran los feos, que no quede ni uno, ni uno, ni uno, ni uno de feo” (Tierra tragame!)


Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Sempre arribarem molt més lluny amb imaginació i actitud positiva que amb diners, tant si els tenim com si no! Així que #yeswecan
No vaig viure l’època “daurada” de les biblioteques (en quan a bonança econòmica), per tant exprimeixo la imaginació des del primer dia. M’inflo els ànims a cops de “Rimas y leyendas” i publico i actuo en positiu, perquè per a fer-ho en negatiu em quedo a casa.


Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte?
Jo crec que estem preparats per això i per molt més. I si no ho estem ens formem i ens hi preparem. No m’agrada pensar que he de fer coses a la biblioteca per sobreviure jo, o fer-la sobreviure a ella. No. La biblioteca ha de viure, ha de crear, ha de generar, ha de promoure, ha d’interactuar, s’ha d’avançar i ho ha de fer de manera simpàtica, oberta, espavilada i desperta. Ha d’estar on està la gent (entre les quatre parets, pels carrers, pels bars, i a les xarxes socials) i hi ha de ser per donar servei, per ajudar, per aportar els nostre granet de felicitat a la nostra gent.
La societat actual i les seves necessitats res tenen a veure amb les de fa 20, 30 o 50 anys, aleshores és fàcil deduir que la biblioteca també hagi canviat. Malament anirem si ens aferrem al passat. Les biblioteques han de respondre a les necessitats actuals, i ho han de fer amb rapidesa, amb vivesa, amb actitud positiva, amb actitud de servei.
Crec fermament amb el valor de les biblioteques i amb les persones que hi treballem. Ara és el moment de treballar més que mai per a que la nostra gent continuï apostant per nosaltres. Els ho hem demostrat. Hem estat capaços de gestionar els nostres equipaments amb pressupostos ridículs, hem estat capaços de tirar endavant cinquanta mil projectes que s’han convertit en serveis útils i necessaris per la nostra població, hem aconseguit la complicitat de les persones i hem aconseguit que sentin les biblioteques com a seves. Els som útils, molt útils i en molts casos els som imprescindibles.


Seguint aquest fil, últimament ha aparegut la paraula ‘prescripció’ com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser? 
Ara més que mai, la cooperació i col·laboració entre professionals, i agents de diferents tipus, és la clau de l’èxit, la clau per tirar endavant allò que en solitari no podríem aconseguir.
L’exemple més clar el tenim cadascú a casa seva. Les biblioteques petites, com la nostra, no tenim sentit si no treballem de manera conjunta amb tots els agents del nostre territori, és fonamental tenir una extensa xarxa de contactes individuals i col·lectius, entre persones i entre organitzacions, per a poder tirar endavant la gran quantitat de projectes i activitats que realitzem des de les biblioteques.
A nivell de xarxa, pel que fa al Servei de Biblioteques, si algú tenia algun dubte al respecte, si algú no confiava en que cooperar és la clau, ara ho tenim ben clar. Mira’t a la Cap del Servei, mira el seu tarannà, la seva capacitat de treball, i sobretot mira com ha estat capaç de cooperar, col·laborar i contribuir amb tot “quisqui”, i d’això n’ hem tret molts beneficis, ja ho sabeu!


Des de la teva experiència personal a la biblioteca on treballes, quin és l'ús que en fan actualment els usuaris de la col·lecció de música? us demanen consell? es deixen recomanar? busquen descobrir coses noves o més aviat volen trobar el que ja coneixen? 
Crec que en aquest aspecte tenim molt de camí per recórrer, encara. Som consellers literaris, ens demanen opinió per les lectures en el 50% dels casos. Una opinió que ens hem anat guanyant a pols a base de conèixer el terreny, i a base d’oferir moltíssima proximitat i confiança a cadascú dels nostres lectors.
En el terreny musical, al menys, per la meva pròpia experiència, les persones consumeixen allò que coneixen, i que els recomanen els seus coneguts, pocs cops, ens han demanat consell. I ara a sobre les nostres col·leccions musicals físiques no responen a les demanes de la nostra gent.
Hi ha feina per les dos bandes. En primer lloc fer-nos valdre de confiança i coneixements en l’àmbit musical per a guanyar-nos el client. I en segon lloc, posar-nos, ja de “totes totes”, a les plataformes musicals en línia, i oferir qualitat i varietat des d’aquest nou entorn, amb el nostre segell, el segell de biblioteques.cat.


Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?
Som referents en l’àmbit de la informació, en l’àmbit literari, i cada cop més en l’àmbit de les tecnologies. També ho hem de ser en l’àmbit musical, no tant amb un rol pedagògic, però sí amb un rol assessor. Si tenim les eines (físiques i virtuals) i tenim els coneixements podem assessorar generant continguts de qualitat en l’àmbit de les seleccions musicals.


El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
I tant, és vàlid,és viable, i ha de ser el camí a seguir. Oferir allò que la nostra gent vol, amb el format que li sigui més còmode i útil per al seu consum.


Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció? 
Sense cap mena de dubte. No hem dubtat en saltar a les xarxes socials a través de Facebook, Twitter, Instagram... hem tingut ben clar que volíem ser on és la nostra gent, no només per “ser-hi”, sinó per aportar-hi contingut, per fer-nos visibles, per relacionar-nos, per apropar-nos, per donar servei, servei bibliotecari.


Escoltes música habitualment? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat? 
Crec que no he passat un sol dia de la meva vida sense música! ;-)
Dels últims, hem quedo amb La Noche eterna. Los días no vividos, de Love of Lesbian.

La Begonya exposant la presentació

Com ens diferenciem?  El més local a la xarxa

Pregó de Festes de Roquetes 2014  -  Begonya Ferré, Directora de la Biblioteca de Roquetes

Moltes gràcies Begonya per la teva participació 

Meeting Boulevard # 14 : Carme Ortiz

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado,  Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas, Maite Pinteño i Neus Castellano,  continuem la sèrie amb la Carme Ortiz, bibliotecària de l'equip responsable del Catàleg Col·lectiu  de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. 

Carme Ortiz

De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets? 
Noooo, és clar que no!! Jo volia ser antropòloga, però una profe em va enredar i em va convèncer de que jo faria bé aquesta feina i em va assegurar que hi havia llocs de treball disponibles (cosa que en aquell moment era molt certa!). Jo volia ser independent, així que ho vaig estudiar només acabar COU, vaig acabar de seguida i vaig començar a treballar a mitja carrera. Al final també vaig estudiar Antropologia, que m’ha servit per entendre el món, i Joieria que va bé per fer anar la part més creativa.

Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió? 
Les novetats, m’agrada molt estar envoltada de novetats: saber que es publica... nova música, nous llibres. M’agradava atendre al públic i ara que estic a serveis centrals ho trobo molt a faltar, però ho compenso pensant que la meva feina ajuda a fer més fàcil la vida dels companys bibliotecaris i també als usuaris. Intento que les matèries que posem a la música siguin el més ajustades possible i ser coherent. Però de vegades és difícil perquè la informació musical està poc treballada a nivell de biblioteques: falta una classificació més completa, matèries útils que estiguin relacionades amb la realitat musical o amb com els usuaris i especialistes etiqueten la música. Quan es va començar amb la secció de música a les biblioteques hi havia poc i no calia una classificació massa específica, però ara hi ha tanta música que es fa difícil pensar com es cercarà, com es recuperarà.

Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca? 
Més que situacions, recordo històries amb frikis...com aquell que va venir a la biblioteca a fer una donació  de la seva obra autopublicada: una demostració matemática de l’existència de Déu. Es veu que la repartia per totes les biblioteques de Barcelona...Al cap d’un any jo treballava a una altre lloc...va venir el mateix paio a veure si ja l’haviem catalogat i quina matèria li havíem posat (!??!). Per sort, a aquella biblio jo feia préstec i no catalogava! O aquell que quan apagaves els llums per tancar, agafava els llibres i anava cap a la finestra... ja ja...un dia quasi el deixo tancat.

Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques? 
Jo els veig una mica més animats que els amics mestres o sanitaris. Potser hauria de dir una mica menys desanimats. Vull dir, que tothom és conscient de que la situació és difícil i tenim menys recursos, però l’ús de les biblioteques creix, i els companys cada dia s’empesquen nous maneres de difondre el fons... Em trec el barret davant dels companys que treballen de cara al públic!

Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte? 
Crec que els bibliotecaris som gestors d’informació independentment del format en que vingui embolicada i adaptables per definició. Quan es van crear els estudis bibliotecaris ja existia aquest concepte de que el bibliotecari havia de ser un guia i ja veieu, segles després seguim amb la idea. Roda el món i torna al born! No sé si els bibliotecaris estan prou preparats, però sí estan prou disposats a encarar el repte, això segur. El problema amb les Tecnologies de la Informació és més la manca de pressupostos i la manca d’una legislació que faciliti les coses. 

Seguint aquest fil, últimament ha aparegut la paraula ‘prescripció’ com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser? 
Penso que queda moltíssim per fer a nivell de cooperació i que no es fa prou. Hi ha d’haver un sistema de préstec interbibliotecari de tota mena de documents a nivell de Catalunya. No serveix de gaire saber que el document que busco des de Barcelona  el tenen a la biblioteca d’un poble de Tarragona si no el puc demanar en préstec interbibliotecari. Això val tant per llibres com per CDs o DVDs. Perquè no poden entrar en el préstec interbibliotecari CDs que fa un any o més que no surten en préstec? O perquè un usuari no pot demanar un documental d’una altra biblioteca? I també cal un lloc que permeti saber quins fons especials tenen a cada biblioteca pública de Catalunya, per no duplicar fons i per orientar els usuaris. No crec que s’estigui treballant prou en aquest sentit, lamentablement, perquè un bon sistema de préstec interbibliotecari i una bona coordinació dels fons especials permetria rendibilitzar molt més els recursos de que disposen les biblioteques.

Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?  
Estem en un moment de la història en que s’escolta més música que mai però hi ha poca formació musical...i en conseqüència, manca de criteris musicals. No parlo de saber música, de llegir música o de saber tocar un instrument. La gent sap poc d’història de la música, tradicional, clàssica o moderna. Sí, és possible fer un paper pedagògic actiu! És possible i necessari perquè la gent vol saber sobre música més que mai. Penso que la biblioteca pot ajudar a introduir a la gent en la història de l’estil musical que més li agradi escoltar. Hem de recordar que la música és part essencial de la cultura de qualsevol societat....però també part essencial de les vides individuals. Hi ha fam de música.  Com es pot fer aquest rol? Podem valorar l’entorn musical : hi ha un festival de música al teu poble? Qui toca? Tenim Cds seus? Podem fer una playlist a l’Spotify? Quins músics fan bolos al barri, al pobles del voltant? Els esmenten els diaris? Què diuen d’ells? Quins són els seus ídols? Tenim alguna cosa dels seus ídols? Quina música toquen? Qui toca música similar? Quin estil és aquest? Quins músics hi ha al poble, al barri? Els tenim a la col·lecció local? Voldrien col·laborar amb la biblioteca? O tenim algun especialista en música que vulgui fer una xerrada? O una escola de música propera? El més difícil crec que és apropar a la biblioteca els aficionats a la música perquè ara hi ha tantes opcions per escoltar tot sense passar pel préstec... Probablement hem de valorar més la música en viu, que és la que cap gravació pot substituir.

El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid? 
Crec que són totalment complementàries. Les recomanacions de música en línia són una eina poderosa que hem de fer servir. Però sense oblidar els formats físics: poder tocar un CD (o un LP) llegir les lletres, veure “l’artwork”. Ja sabeu el que diuen els venedors: el que no es toca no es ven. I la qualitat del so: no és el mateix sentir en un equip bo una gravació DDD o un CD en format WAV que un comprimit en MP3 o complimit en FLAC. Perquè tothom vol tenir una tele en HD i veure un Blue-ray i es conforma en sentir un MP3? Hem de fer menys cas de la publicitat i obrir-nos d’orelles.

Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció?
Una mostra més de que s’escolta la música més que mai...peeerò la indústria musical no ha sabut adaptar-se als temps, i a més, és indústria amb criteris industrials. La gent ho sap i busca afinitats passant de la indústria, per descobrir altra música que li agradi. I sí que hem de participar, per promocionar el fons musical de la biblioteca, la música i els músics.

En alguns casos, no sempre, la recomanació automàtica de l'opció 'crear emissora a partir de...'  a la plataforma Spotify sembla arribar a nivells de pertinència realment sorprenents. El fil musical perfecte sense pràcticament mediació 'humana' sembla doncs qüestió de -poc- temps.  Aquest és només un exemple a nivell musical del canvi profund que afecta de ple a la biblioteca pública i la nostra professió. Podem ser optimistes? 
Sí, Spotify gairebé és el fil musical perfecte...però a mi també m’agrada molt escoltar àlbums especials en moments especials, m’agrada triar l’àlbum. L’àlbum és un conjunt que l’artista ha compost, o triat, o interpretat com un tot musical: és una obra completa, en molts casos una obra rodona. Les playlists són seleccions d’una mica d’aquí, una mica d’allà: com a música de fons va bé, per escoltar prefereixo un àlbum sencer. Suposo que hi ha molta gent com jo perquè com més música escoltes, més valores la que t’agrada. Hem de ser optimistes, és clar que si. El que passa que venim d’un moment en que la música gratis passava per agafar els cds en préstec a la biblioteca i ara Spotify (i les descàrregues il·legals) fan aquesta funció...les estadístiques de préstec de Cds van cap avall, però les estadístiques només són números als quals nosaltres hem de donar valor. Hem de recordar que tenim col·leccions de música a les biblioteques molt be triades, hem de fer valdre això i saber donar-li visibilitat i atraure a la biblioteca els amants de la música.

Escoltes música habitualment? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat? 
Escolto música tot el dia, per feina (catalogant CDs), però també a casa... Veig programes musicals a la tele, vaig sovint a concerts. M’agraden molts tipus de música. Sóc fan dels Beatles des de ben petita, com la Mafalda, sempre m’ha agradat el jazz i el blues...darrerament escolto molt flamenc, però també sóc molt rockera i fan d’alguns música africans. Molt eclèctica, ja veieu...però suposo que per catalogar música ja va bé. Els que m’ha emocionat darrerament: el documental “D’una manera silenciosa” del Toti Soler (sempre he pensat que no se’l valorava prou) i “Life is people” de Bill Fay...un músic anglès al que la indústria va deixar de banda i s’ha guanyat la vida en mil oficis. És una mica com el Rodríguez anglès i una mostra de que si la indústria musical s’enfonsa ho fa merescudament per casos com aquests.

Moltes gràcies Carme per la teva participació 

Meeting Boulevard # 13 : Neus Castellano

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb Anna Bröll, Carme Fenoll, Glòria Pérez-Salmerón, David Cuadrado,  Marthe Himelfarb, Àngels Sola, Esther Suriñach, Núria Gondolbeu, Daniel Arredondo, Francesc Pujol, Mercè Barnadas i Maite Pinteño,  continuem la sèrie amb la Neus Castellano, directora de la biblioteca Xavier Benguerel, a la ciutat de Barcelona.

Neus Castellano

De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets? 
De cap manera! La primera cosa que recorde que volia ser, i de fet jo estava convençuda que ho era, és Heidi. D’aquest personatge de la prehistòria del manga conserve, a més de la fascinació per les muntanyes i l’obsessió per descalçar-me, un disc en japonés amb la banda sonora de la sèrie (el meu primer vinil!) i el record de la primera vegada que vaig posar els peus a una biblioteca –la de l’escola- amb la necessitat vital de saber-ho tot sobre la meua heroïna.
Però com que la biblioteca de l’escola era una habitació fosca i tancada amb pany i clau que només obria la Susi –la secretària de l’escola- si li ballaves molt els nanos, vaig fer el càlcul i, amb aquells horaris, em caldrien tres o quatre vides per llegir-me la magnífica col·lecció “Nuevo Auriga” que lluïa quilomètrica i verge dins una vitrina que també estava sempre tancada. Així que vaig tirar pel dret i, aprofitant el privilegi de ser la primera filla, néta i neboda d’una família amb moltes ganes de consentir xiquets, em vaig conxavar amb el senyor Vidal –el llibreter del barri- per tal que li explicara al meu iaio –la víctima principal- la conveniència d’una biblioteca infantil ben nodrida. I, d’aquesta manera, la meua biblioteca i jo vam anar creixent amb les “Historias Selección” de Bruguera, l’internat boig de les bessones O’Sulllivan, els herois medievals de Walter Scott i algun Verne que agafava “prestat” de la biblioteca del pare.
Fet i fet, no vaig freqüentar les biblioteques fins que no vaig arribar a la Facultat de Geografia i Història. Però com que la Història m’abocava a la docència i jo m’estimava més seguir envoltada de llibres, vaig fer la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació. I des que vaig fer les pràctiques, a finals dels noranta, a la biblioteca pública d’un poblet valencià d’uns 3.000 habitants, mai he volgut tornar a ser cap altra cosa més que bibliotecària.

La Heidi Neus

Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió? 
M’agrada la gent i em fa feliç ajudar a trobar les coses que la gent busca o descobrir-los-en de noves. M’agrada aquest ofici perquè és dinàmic i canviant, com els finals oberts de les pelis que més m’agraden. De fet, si he de triar una imatge per definir el dia a dia d’una biblioteca, em quede amb “Smoke”, aquella peli basada en un conte de Paul Auster on el seu protagonista, Harvey Keitel, cada dia, a la mateixa hora, fa una foto a la mateixa cantonada del mateix carrer i sempre amb el mateix enquadrament; només canvia la gent que hi transita. Nosaltres, les biblioteques, som un cas semblant: el mateix escenari cada dia, els mateixos serveis, unes propostes i activitats que intenten ser el més atractives possibles i una planificació que pretén  avançar-se a les necessitats dels nostres usuaris. Però cada dia canvien els actors, la gent que ve a la biblioteca pública és de totes les edats i condicions i els seus gustos, interessos i expectatives són infinits. Per això m’agrada la meva feina, perquè porta al seu ADN l’antídot contra la rutina i l’avorriment. Tot i que la planificació, la gestió i la representació són les meues tasques principals i les que més satisfaccions em donen, aprofite qualsevol excusa per escapolir-me del despatx i regalar-me uns quants plaers: les sessions del club de lectura, el goig d’obrir les caixes de llibres acabats d’arribar de les llibreries, l’alegria que m’entra quan veig que un usuari s’adreça a algun dels meus companys pel seu nom, les vesprades de dissabte atenent el taulell de préstec, jugar a endevinar quina hora és pel volum de decibelis que m’arriba des de l’àrea infantil, veure com els iaios corren per ser els primers en agafar els diaris quan obrim la biblioteca, compartir els últims 5 minuts de la jornada amb els companys quan apaguem els llums i tanquem la porta fins demà...


Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca? 
D’anècdotes i situacions divertides amb els usuaris n’hi ha a cabassos, i com la majoria dels meus companys de professió, les podria fins i tot classificar –coses de l’ofici- per categories: consultes impossibles, autors i títols rebatejats erròniament pels usuaris, els objectes més inversemblants oblidats a l’interior dels llibres o pels racons de la biblioteca...Però ja que la cosa va de música, te’n contaré una de ben “rumbera” que ens va passar a l’antiga biblioteca del barri de Roquetes (Nou Barris) de Barcelona cap a mitjans de l’any 2004.
Aquella biblioteca, d’un centenar escàs de metres quadrats, ocupava un baix d’un dels carrers més transitats del barri i tenia un aparador encarat al carrer on posàvem les novetats que anàvem rebent. Doncs bé, una vesprada es va armar un bon canyaret davant d’aquell aparador: un grup de gitanos, dels molts que hi viuen des de fa un grapat d’anys a Roquetes, es va posar a cantar i a tocar de palmes en descobrir que a l’aparador hi havia el llibre “Nosotros, los Chichos”, que homenatjava els trenta anys de trajectòria d’aquest conegut grup. Quan van entrar a la biblioteca, al ritme d’una molt ben cantada i millor palmejada “Ni más ni menos” i amb la ferma intenció de comprar-nos el llibre, feina vam tindre la meua companya i jo per explicar-los que allò no era una llibreria, que s’havia de guardar un cert silenci i que es podien fer el carnet i emportar-se el llibre sense cap cost. Missió impossible: mentre els fèiem el carnet a tots (als qui sabien llegir i als qui no), la biblioteca va ser una festa i els pocs usuaris que hi havia acabaren, gustosos, unint-se al concert improvisat. El llibre, per cert, va estar setmanes desaparegut de la biblioteca, però nosaltres sabíem -pel veïnat i pels propis gitanos que ens venien a informar puntualment- que passava de casa en casa amb veneració i respecte, com si es tractara de les relíquies del Jero en persona.


Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
La nostra professió està acostumada a viure incorporant la idea de crisi als seus plantejaments. I no parle només de crisi en el sentit econòmic i conjuntural de la paraula, que es podria referir a la situació actual que vivim, sinò sobretot en l’etimològic. Crisi en el sentit d’evolució, de canvi i de la incertesa que aquest provoca. Les biblioteques ens hem reinventat cent i una vegades per adaptar-nos als canvis de la societat i, si atenem al nombre de visitants diaris que tenim o al d’usuaris amb carnet de les biblioteques del nostre país, està ben clara la nostra flexibilitat i la nostra capacitat d’adaptació. Darrere d’açò, a més de la imaginació (una de les nostres principals eines de treball amb o sense pressupostos ajustats), hi ha molta energia i el que per a mi és el principal actiu de les biblioteques: uns equips de treball multidisciplinars integrats per gent altament formada en les matèries més variades i més adients per atendre un public tan heterogeni com és el de la bibioteca pública. Molt sovint els bibliotecaris tenim altres estudis a més dels de biblioteconomia o documentació i la major part dels nostres auxiliars tenen titulacions superiors a les requerides per a les seues funcions. En aquests dotze anys llargs que fa que treballe a Biblioteques de Barcelona, he tingut companys auxiliars filòlegs, filòsofs, historiadors, sociòlegs, mestres, piscòlegs, pedagogs, arqueòlegs, periodistes...dels quals he aprés moltíssim. I això, a l’hora de gestionar un equipament cultural amb les particularitats de la biblioteca pública, aporta un valor afegit que no només hem d’aprofitar sinò que hem de seguir fomentant.
Respecte a com ho vivim, als nostres ànims davant aquestes situacions, crec que ens defineix prou bé la descripció que feia dels treballadors de la cultura el passat mes de maig, a les Jornades de Documentació del FESABID, el professor Pau Rausell, especialista en economia aplicada a la cultura. Deia que les condicions objectives dels treballadors dels sectors culturals (horaris, conciliació, fomació per sobre de la retribució salarial...) són pitjors que la mitjana dels treballadors però que, per contra, el nostre nivell de satisfacció laboral és superior al d’aquesta mitjana. És una dada que diu molt del nostre grau d’implicació o de la nostra motivació, però que no hauríem de perdre de vista, altrament...


Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte? 
Crec que, a aquestes alçades del ball, seguir plantejant-nos que Google o els e-books ens poden furtar usuaris no trau massa trellat; les biblioteques públiques ja fa un temps que hem superat el debat d’apocalíptics i integrats respecte a l’ús de les tecnolgies. De la mateixa manera que la televisió no ha acabat amb el cinema (les raons per acabar amb el cinema, darrerament, són altres ben distintes als canvis tecnològics), la gent continua venint a les biblioteques. Els nostres usuaris segurament usen Google a diari o s’han baixat alguna vegada algun llibre digital, però busquen un altre tipus de relació a la biblioteca, la proximitat, aquella persona que hi ha darrere del taulell i que coneix els seus gustos de la mateixa manera que ell coneix el seu nom. Si anem una mica més enllà i incorporem tot allò que ve a fer la gent a la biblioteca a més de cercar informació o una lectura pel seu temps d’oci (assistir a un club de lectura, a una activitat de divulgació científica, a un concert de petit format, a un recital de poesia, a un curs d’alfabetització digital, a la trobada amb un escriptor o a la presentació d’un festival teatral), crec que hem d’estar relativament tranquils respecte al futur de les biblioteques. Hem incorporat les tecnologies de la Informació i la Comunicació quasi de manera natural entre altres coses perquè, com et deia abans, som un col·lectiu multidisciplinar i jove en gran part. El repte, per tant, crec que està més en identificar i intentar incorporar a l’usuari que només llegeix les nostres recomanacions virtuals, que en patir perquè els nostres usuaris presencials deixen de ser-ho.


Seguint aquest fil, últimament ha aparegut la paraula ‘prescripció’ com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser?
Estic totalment d’acord amb aquesta afirmació que fas sobre l’especialització i la cooperació. Jo també crec que aquest és el camí a seguir i que allò que ens fa interessants és justament el que ens fa diferents, allò en el que estem especialitzats i del que podem parlar amb més coneixement i més rigorositat i, sobretot, amb més passió. Crec que hauriem d’anar un pas més enllà de la prescripció perquè la lectura o el gust per un determinat tipus de música o de cinema és una cosa molt personal i justament el que busquen els nostres usuaris quan venen a la biblioteca és aquesta recomanació personal, aquest trocet teu (quantes vegades els nostres usuaris ens han demanat allò de “...i tu, què llegeixes?”). No veig per què ha de ser diferent, doncs, la nostra manera de recomanar lectures o discos o pel·lícules a través de la xarxes socials. Aquesta setmana, a l’Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública, hem parlat molt d’aquest tema, de què i com fem prescripció lectora a través de les xarxes socials. Una de les conclusions a les que hem arribat és que a més personal és la nostra tria i més subjectiva la nostra recomanació i el seu llenguatge, més interaccions rebem per part de l’usuari virtual; hem de fugir de la ressenya de “solapa” i posar-hi més ànima. Tenim uns fons bibliogràfics, musicals i cinematogràfics magnífics i, a més a més, no estem sotmesos a cap pressió del mercat per “vendre” un determinat títol o el best-seller que trobarem comentat i recomanat a desenes de pàgines de novetats editorials.  Que anem pel bon camí en aquest sentit ho demostren blocs cooperatius com aquest mateix, o d’altres especialitzats com el de gènere negre de la biblioteca de La Bòbila de l’Hospitalet. Sense especialistes disposats a recomanar només allò que els apassiona i amb un convenciment ferm en el treball cooperatiu  no s’enten, per exemple, el fenomen del Bibarnabloc, on escrivim, de manera més o menys regular, més de seixanta professionals de les Biblioteques de Barcelona.

 
Des de la teva experiència personal a la biblioteca on treballes, quin és l'ús que en fan actualment els usuaris de la col·lecció de música? us demanen consell? es deixen recomanar? busquen descobrir coses noves o més aviat volen trobar el que ja coneixen?
Aquí et parlaré d’oïda, perquè la col·lecció de música no ha estat mai una responsabilitat directa meua, per sort per als usuaris. Afortunadament, i per aquesta varietat de procedències del personal de biblioteques que et comentava abans, tenim companys que són uns veritables cracks a l’hora de triar i remenar dins l’actualitat musical i sel·leccionar propostes de qualitat per mantenir les nostres col·leccions. Gràcies a ells, i a l’AMPLI, m’he salvat alguna vegada de fer el ridícul davant d’algun usuari d’aquells que saben el que volen. Per això és tan important la col·laboració vinculada a la prescripció a les biblioteques públiques, perquè tots no sabem de tot; això del saber enciclopèdic es va acabar quan inventaren la impremta. En qualsevol cas, el que més he sentit comentar als companys de la secció de música és que l’usuari que la freqüenta acostuma a ser prou autònom i a saber el que vol. Un altre indicador no massa positiu de l’ús de la col·lecció de música a les biblioteques és el de la lenta i progressiva davallada del nombre de préstecs dels cds. Suposo que els musictecaris teniu aquest tema més que estudiat i ja sabeu que l’abandonament del format cd respon sobretot a un fet “generacional”, que és el que ens ensumem els menys posats en la matèria...


Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?
Jo crec en el rol pedagògic de les biblioteques a tots els nivells. Som espais d’iniciació i de descoberta per a molts dels nostres usuaris. De la mateixa manera que els formem en l’ús bàsic de les TICs o els ampliem informació sobre un tema d’actualitat a través de la conferència d’un expert, també els hauríem d’ajudar a obrir els seus horitzons lectors, cinematogràfics i musicals amb propostes de qualitat, d’aquelles que es mouen pels circuits exclosos dels grans interessos comercials. La música en directe, en formats petits i integrables dins la biblioteca, és una de les activitats més valorades pels usuaris però que menys acostumem a programar. Sí que usem la música i els músics –sovint molt bons- per explicar coses relacionades amb la literatura (especialment la poesia), el cinema o els contes infantils, però molt poques vegades fem activitats musicals que parlen exclusivament de música (tret d’aquelles biblioteques que tenen una especialització musical). A la Xavier Benguerel, aquest últim any hem tingut música en directe en dues ocasions per al públic adult, i les dues vegades es tractava de dos cantautors que musicaven poetes: el Joan Margarit i el Vicent Andrés Estellés. Per al públic infantil i familiar, dos vegades a l’any també acostumem a programar un parell de concerts amb els alumnes d’una escola de música del barri. Malgrat tot, crec que caldria potenciar la programació d’activitats musicals a les biblioteques.


El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
No només és un concepte vàlid, sinó necessari per als temps que corren. Des del moment que els pressupostos són cada dia més ajustats i, el que crec que és més important, el consum de música en streaming creix en detriment del format cd, no ens queda una altra que fer-nos un espai a les xarxes socials per donar a conèixer les nostres col·leccions musicals. No es tractaria tant d’abandonar la col·lecció física de cds, com d’utilitzar les recomanacions de música en línia justament com a esquer perquè els usuaris d’aquestes plataformes vinguen a la biblioteca a conèixer els nostres fons musicals.


Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció? 
Com et deia, ens hem de fer un lloc a aquestes plataformes, però no a qualsevol preu. De la mateixa manera que abans et deia que no estem sotmesos a les lleis del mercat a l’hora de recomanar lectures de qualitat que ens ajuden a fer més visibles els nostres fons bibliogràfics, hauríem de fer el mateix amb la música i el cinema que tenim a les biblioteques. Ja sabem que allò que ens fa més atractius és justament el que ens fa diferents, i això ens porta directament a posar l’ull a sobre de les nostres especialitzacions, bé siga perquè la música ens porte a posar en relleu l’existència de fons bibliogràfics completíssims (a la Xavier Benguerel, a hores d’ara tenim una col·lecció de llibres de cinema que no té cap escola d’audiovisuals de la ciutat), o bé perquè tenim uns fons musicals també molt ben nodrits (en el nostre cas, la col·lecció de bandes sonores). A Biblioteques de Barcelona, fins ara, només la biblioteca Vapor Vell feia servir Spotify per fer recomanacions musicals, però aquest any hem començat una sèrie de biblioteques de la ciutat també a vincular aquesta eina a les nostres especialitzacions. Encara no podem parlar de resultats amb cara i ulls, però hi ha moltes ganes de veure fins on arribem per aquest camí.


 Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat?
Uf! Ara quedaré fatal perquè jo sóc més que de música, de lletra. De fet, molta de la poesia que m’agrada és perquè abans de llegir-la, l’he escoltada. Perquè per a mi, com per a tants alumnes de batxillerat dels anys huitanta i noranta, el temes de poesia anaven amb música: Amancio Prada posava veu a San Juan de la Cruz, l’Ovidi deia els versos d’Estellés i de Salvat-Papaseït amb la guitarra del Toti Soler de fons, Paco Ibáñez ens cantava tot el temari de poesia castellana del segle XX i Raimon ens feia entendre els complicats endecasíl·labs d’Ausiàs March i d’altres poetes del segle XV amb més eficàcia que trenta pàgines de Martí de Riquer.
Escolte música mentre faig alguna cosa. Els meus gustos musicals es podria dir que són convencionals i molt arrelats al fet generacional i territorial. En poques paraules: tirant a mediterrània, desfasada i un pèl petarda. Quan treballe, escolte música instrumental, potser perquè em vaig criar amb els vinils de Ray Conniff del meu pare; sobretot bandes sonores, que les tinc ben a la mà (ara mateix The tree of life, d’Alexandre Desplat). Les cançons me les deixe per a conduir o per fer les feines de la casa. M’agraden les veus esgarrades i viscudes (Cohen, Ovidi, Micah P. Hinson, Miquel Gil, Juan Perro...), i també les d’aigua (Sabina Yannatou, la Bonet, Botifarra....) i m’agrada cantar fort, al cotxe o quan planxe la roba, algun boleràs amb la Mayte Martín, chansons de la Piaf o el Bécaud, el “Sono come tu mi vuoi” de Mina o, fins i tot, el “Solidarity” dels Angelic Upstarts (bé, per a aquesta última potser necessite alguna cervesseta de més..). I a la nit, si encara queda una estoneta per a llegir, la primera peça clàssica de piano que trobe per casa o un disc que no em cansaria mai d’escoltar: Officium, una barreja meravellosa del saxo de Jan Garbarek amb les veus del Hilliard Ensemble.