Guies per llegir i escoltar #3: Charlie Parker

Des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents us presentem la tercera de les Guies per llegir i escoltar. El contingut d'aquestes guies relaciona els llibres amb els CD's de l'artista que es troben a la biblioteca.També es detallen els estils musicals associats al músic, tot apropant la seva obra al públic no expert que vulgui orientar la seva escolta. 

Els protagonistes de la nostra guia són Charlie Parker, també conegut com a Bird,  i l'estil que va revolucionar el jazz a principis dels anys 40: el Bebop. 

Charlie Parker és un dels més músics més determinants en l'evolució de la música durant el segle XX. Format en els ambients musicals de la seva Kansas City natal, va transformar el jazz del seu temps i el va impulsar a velocitat meteòrica amb la seva singular forma de tocar el saxo.

Màxim exponent d’una generació revolucionària, juntament amb Dizzy Gillespie, Thelonious Monk o Kenny Clarke, va assentar les bases del futur del jazz amb un llenguatge musical innovador. El seu estil, clarament hereu del blues i del so de Kansas City, partia d'una visió personal de les harmonies que provenien del jazz més tradicional. 

Bird es lliurava a la improvisació frenètica d'excels virtuosisme, donant a la interpretació d'un tema el mateix grau d'importància que al lliure desenvolupament dels solistes o a les parts rítmiques que sovint adquirien un marcat protagonisme. 

Amant dels excessos, l'alcoholisme i l'addició a l'heroïna van provocar ràpidament el seu deteriorament físic. Durant, els últims anys de la seva carrera, Parker ja no era capaç de tocar de forma tan inspirada. No obstant, dos anys abans de la seva mort l'any 1955, va realitzar juntament amb Dizzy Gillespie, Bud Powell, Max Roach i Charles Mingus, un dels millors concerts de la història del jazz: Jazz at Massey Hall (1953). 



Si voleu descobrir el millor Bird i els músics que el van acompanyar durant aquells musicalment revolucionaris anys 40, escolteu la playlist que hem realitzat. Una oportunitat per assaborir els plaers del seu art i del jazz d'una època que obria el pas al futur d'aquest gènere amb determinació i una força inaudita.






Lo primero que le llegaba al público de su música era la velocidad a la que tocaba. Pongan esos discos a dieciséis revoluciones por minuto y escucharán unas estructuras mínimas perfectas. Nadie ha superado su autoridad, la decisión con la que atacaba el instrumento o la fuerza que desprende su lirismo. 

Robert George Reisner. Nostalgia de Charlie Parker. Global Rhythm, 2009


Guies per llegir i escoltar # 1. Miles Davis
Guies per llegir i escoltar # 2. Soul: els orígens

1r Cicle Sax Masters

Entre els dies 3 i 24 de maig, el Sunset Jazz Club de Girona organitza un cicle dedicat a l'instrument jazzístic per excel·lència: el saxo. En aquesta primera edició s'han programat sis concerts d'alguns dels millors saxofonistes nacionals i internacionals i s'ha volgut fomentar la col·laboració entre figures com el músic nordamericà Jesse Davis i músics catalans. Les Biblioteques Municipals de Girona també col·laboren en la difusió del Cicle Sax Masters, amb un cartell i una llista de reproducció a Spotify. Podeu consultar els concerts del cicle i la resta de programació del Sunset aquí.

 Cartell

Quartet de Saxos a la Biblioteca Vapor Vell

El proper 14 de febrer, a les 19 h., la Biblioteca Vapor Vell oferirà una exhibició de 4 saxos amb composicions originals. Un tast de les possibilitats tímbriques de l'instrument i de la riquesa harmònica de la qual és capaç.

El Malaclypse Quartet, posarà a prova la nostra capacitat de volar. No us ho perdeu!

Vents Sense Anestèsia al Vapor Vell

El proper divendres, 8 de març, a les 19 h., la Biblioteca Vapor Vell acollirà una demostració musical singular. La formació SIN ANESTESIA, integrada només per saxofonistes, oferirà un concert on es mostraran les possibilitats artístiques, harmòniques, rítmiques i tímbriques d'aquest instrument.

Aquesta banda, liderada pel percutor de Discordian Records (el fugisser i imprevisible El Pricto) té una alineació variable i orgànica de saxofonistes que representa la primera filera dels exploradors d'aquest instruments. Són: Agustí Martínez, Albert Cirera, Tom Chant, El Pricto, Ferran Besalduch, Pep Pascual, Liba Villavecchia, Lluís Vallès i Xavier Díaz Herrera. Aquesta seria la formació clàssica:

saxos soprano: Liba Villavecchia / Tom Chant
saxos altos: El Pricto / Agustí Martínez
saxos tenores: Miguel Villar 'Pintxo' / Pep Pascual / Akbert Cirera
saxos barítonos:  Lluís Vallès
saxo bajo: Ferran Besalduch

Serà una sessió de risc auditiu i alegria sensorial. No us la perdeu!

El saxo solo: Spirits, Liba i Jack Torrance

El saxo és un instrument que ha marcat la música contemporània i popular dels últims cent anys, especialment impulsat gràcies al jazz. La seva capacitat de sobrevolar la música i la seva sonoritat oberta, flexible, el fan ideal per aquesta funció.

Són pocs, però, els qui han gosat tocar-lo sol, sense banda ni harmonia ni ritme d'acompanyament. Un dels últims en incorporar-se a aquesta difícil pràctica és el saxofonista Liba Villavecchia, de qui ja us n'hem parlat. Liba acaba de publicar un disc anomenat Spirits on explora les possibilitats del saxo solo. Ho fa amb la seva proverbial llibertat i una inspiració lírica. En teniu una mostra al disc en homenatge a Ornette Coleman:

La Biblioteca Vapor Vell l'ha convidat a fer una demostració de saxo solo, com una prolongació d'aquest disc. El periodista Jack Torrance obrirà la sessió amb una dissertació sobre la curiosa tradició d'aquest tipus d'enregistraments. Jack és el percutor d'un dels blogs més interessants sobre músic, el ja inel·ludible Overlook Hotel. També és impulsor de l'irreductible món dels saxofonistes arriscats d'aquest país. Una mostra la trobareu aquí.

Serà el dijous, 20 de desembre, a les 19 h., a la Biblioteca Vapor Vell.

 

Així doncs, una barreja de difusió i performance en directe, amb dos talents complementaris. Una jornada musictecària de primer ordre.El mateix Jack Torranca l'ha presentada així.

No us la perdeu!

Per obrir boca, un playlist de saxos solitaris:

I el gran Evan Parker, un dels grans especialistes en aquesta disciplina, en barrena.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Her Doktorr, el misteriós personatge que viu al costat d'aquest bloc, va considerar oportú afegir l'intrigant text en anglès que incorpora Spirits, per si algú el volia desentranyar. Difusió i misteri, un alicient a pensar.

Spirits contains material for making spikes. Perhaps just one: the nail that binds a folding fan. We ride upon its hallucinated forge and after wandering around the edges, Liba brings us to a curve. There's someone there! Stop! And the fan opens.

This album is an intestine polaroid. After months of searching, accumulating ideas like someone gathering firewood, Liba stands in front of the mic, by himself, and plays what he wants. To play what we want… if we could! The result is myriapod, intravenous, ninja.  Its raw materials are sensibility phosphenes that only the child from Sixth Sense would see. It´s an album that follows us with its eyes.

We will never exhaust the beauty of things, but in attempting to do so, these saxophones cross the limits of what is manifest. There are acrobatics both intimate and seismograhic, ghostly hummingbirds launched toward a crater of ears. In moments, it seems to be fresh from the oven of the Big Bang's baker. Every note is an isobar, a trickle of water between the fingers, Golem's mud, a shoetree of indian's smoke, body for auras. The album drives its nail into the very center of the listener and opens its fan, closing our eyes like spirits.