Jo no hi era però me'n recordo: Les cançons imprescindibles de Quico Pi de la Serra

Al títol hi hauríem d'afegir que són les cançons imprescindibles de Quico Pi de la Serra segons  el garrotxí Joan Sala, l'editor de la hagiografia del menys sant dels Setze Jutges, publicada per  l'editorial que dirigeix,  Comanegra. El llibre ha estat escrit per Alejandro Crimi, que anomena tracks -com les cançons dels discos- als capítols de "Jo no hi era...". L'escriptor i periodista Julià Guillamon és el responsable de l'edició i la versió catalana del llibre. El dissabte 16 d'abril a les 22.00h a Olot(Sala La Carbonera) i dins del Festival Mot , Joan Sala i Julià Guillamon acompanyaran Quico Pi de la Serra, per repassar entre paraules i música, el recorregut vital de l'artista canonitzat. 

Portada del llibre 

Joan Sala tria els imprescindibles de Quico Pi de la Serra 

El garrotxí ens va fer arribar la seva llista amb el següent comentari: "A mi m'agrada molt el blues, és per això que gaudeixo molt de la seva música actual. De tota manera podem dir que els imprescindibles són": 

L'home del carrer

Si els fills de p**** volessin

Els fariseus 

Blues: 

Sóc poeta

M***a (Merda)

El meu cervell 

Bonus Tracks: 

Quico Pi de la Serra explica a "Jo no hi era..." que el cantautor (a la seva hagiografia el músic explica que opina d'aquesta paraula) francès George Brassens va ser una referència important per ell, més per les lletres que no pas per la música.  A les biblioteques podeu trobar el còmic "Brassens, la libertad". Joann Sfar. Fulgencio Pimentel. Logroño, 2012. 

Portada

Més que Brassens, a Pi de la Serra l'han influenciat la música brasilera, el blues i altres músiques que ha mirat d'aprendre. De la música brasilera diu: "El dia que vaig descobrir la bossa nova quasi em moro. La bossa nova amb Vinicius, Joao Gilberto, Jobim tenia un feeling de cagar-s'hi". Si a més d'escoltar bossa nova en voleu saber més: 

Bossa Nova. La historia y las historias. Ruy Castro. Turner. Madrid 2008 

Un altra música que va ser desiciva per Quico Pi de la Serra va ser el blues: "No sé com vaig entrar en el blues. Ho penso moltes vegades ...Em va arribar un disc de Big Bill Broonzy , em va sorprendre la seva manera de tocar i vaig voler tocar com ell, sobretot la manera com tocava les cordes baixes de la guitarra. Ho vaig estudiar i sempre ho he portat amb mi. Vaig entendre el blues, que és una música que realment has d'entendre i que no et deixa anar mai més". La biblioteca Antonieta Cot de Vallcarca i Penitents va fer una ressenya i una completa llista de reproducció del llibre: 

Blues. La música del delta del Mississippi. Ted Gioia. Turner. Madrid, 2010. 

Dalirium Sonic al Sunset Jazz Club i a les Biblioteques de Girona

Segurament l'amor de Dalí per les carxofes és més conegut que el que sentia per la música. "Dalirium Sonic" és un llibre del periodista musical Karles Torra que aprofundeix en la relació entre Salvador Dalí i la música, i en especial amb els músics. En la presentació hi intervindran l'autor, l'editor del llibre, Àlex Gómez-Font, el director de cinema Albert Serra i l'artista del motor Eliseu Huertas Cos. Finalment el guitarrista Emili Baleriola interpretarà en directe el tema "Dali's Car" de Captain Beefheart. Properament podreu trobar aquest llibre a les biblioteques de Girona, que es sumen a la presentació de "Dalirium Sonic" amb una llista de reproducció que recull algunes cançons esmentades al llibre. 

Portada del llibre 

Un breu moment del documental i happening "Alta Mongòlia" 

A més de la llista de reproducció que conté alguna llicència, des de l'Ampli us hem seleccionat alguns enllaços amb més informació sobre Salvador Dalí i la música: 

Dalí y la música (La fonoteca) 

El secret de les cançons: Dalí i la música (TV3) 

La música en la pintura de Dalí 

Être Dieu (Ópera-poema escrita per Dalí, amb llibret de Manuel Vázquez Montalbán i música d' Igor Wakhévich). 

Fragment de l'ópera esmentada 

I també us recomanem dos llibres.  El  primer parla d'un peculiar músic que també s'esmenta al llibre de Karles Torra: 

Biografia no autoritzada de Joseph Pujol el "Petòman". Adrià Pujol. Curbet Edicions. Girona, 2008. 

I el segon és "L'enciclopèdia logicofobista de la música catalana" de Pascal Comelade, on s'esmenta l'afició de Dalí per les sardanes. 

Portada del disc de sardanes dedicat a Dalí

El "Hit Emocional" de Juanjo Sáez i els hits emocionals d'uns quants músics

Cartell de l'acte (Nirvana Jiménez) 

El proper dijous 28 de gener a les 19.00h el dibuixant Juanjo Sáez presentarà "Hit Emocional", el seu darrer llibre a l'Espai Marfà - Biblioteca Salvador Allende. Aquest volum recull les pàgines que el dibuixant barceloní ha anat publicant cada mes a la revista "Rockdelux" perquè creia que la revista "necesitaba aunque sólo fuera una página donde se tratará el tema musical desde lo subjetivo y emocional. A fin de cuentas, eso es lo que es la música una experiencia subjetiva y emocional. En un origen, este libro iba a ser una simple recopilación, pero como siempre me pasa, al final esas páginas solo ocupan un pequeño porcentaje del libro y ha terminado siendo un recorrido emocional por mi experiencia musical, relacionada con mi vida y con las personas que se han ido cruzando por ella". 

Juanjo Sáez sempre escoltant música

Aprofitant la presentació de "Hit Emocional" a Girona, des de l'Ampli hem demanat a uns quants músics un dels seus hits emocionals.

XAVIER CALVET 

Xavier Calvet tocant a la galeria Error Design (Foto: Mireyuki)

El cantant dels Bullitt ha començat un nou projecte en solitari sota el seu nom. Ha tocat a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols i al Folkyou. El proper diumenge 31 de gener estarà tocant a Vidreres a casa dels amics de Soroll. A més de cantar en Xavier Calvet també dibuixa i dissenya -alguns dels cartells de l'Atzavara Club són seus- amb el nom de BROTX . Recentment ha fet la portada del disc dels Balloon Flights. La cançó que ha triat, sobretot pel que explica, a mi m'ha recordat una cançó dels Bullitt, "Friendship never ends". 

Grup: THE SMASHING PUMPKINS

Cançó: 1979

Àlbum: Mellon Collie & the Infinite Sadness (1995) 

Per en Xavier Calvet : "1979 dels Smashing Pumpinks és un hit emocional fort. Des que vaig escoltar-la per primera vegada em va atrapar i no m'he cansat mai d'escoltar-la. L'he triat, entre d'altres motius, perquè em teletransporta automàticament a una de les èpoques més felices de la meva vida. Aquella en la qual anava amunt i avall amb els colegues tot el dia, sense preocupacions,  disfrutant del temps pel sol fet de disfrutar-ne, sense pensar en l'endemà. En diuen adolescència, i aquesta és la B.S.O de la meva. El videoclip és tan aclaridor que no cal que hi afegeixi res més. Durant uns anys, la meva vida també va ser aquesta. I si, jo també em vestia com ells, i encara ho faig. Us deixo amb una mica de roba del vintage market extreta directament dels protas del vídeoclip (un vídeoclip, per cert, que va ser multipremiat en el seu moment, com el disc, i que aguanta prou bé el pas del temps). Ready to go! 

Ratlles i xandalls indies 

 La roba dibuixada pel senyor BROTX 

Abans dels hipsters 

Xavier Calvet en directe 

MAZONI 

Jaume Pla

Jaume Pla està preparant el seu nou disc, "Seven songs for a endless night", que serà la continuació del seu primer disc com a Mazoni, "Seven songs for a sleepless night",  també ens ha fet arribar el seu hit emocional. És una cançó que va tocar a la seva gira de 2005 "31 concerts en 31 dies": "Recordo la primera vegada que la vaig sentir. Era una època grisa i em vaig baixar aquest disc. Ja sabia qui era en Neil Young però no hi havia entrat mai i quan va sonar "Tell me why", que és la primera del disc, tot es va il·luminar durant tres minuts". 

Grup: Neil Young

Cançó: Tell me why

Àlbum: After the gold rush (1970) 

L'any passat Mazoni per commemorar els cinc anys d'aquesta gira es va tancar al Centre d'Art Santa Mònica on va passar 31 dies composant. De la gira del 2010 i de la tancada del 2015 en va sortir el llibre "Mazoni: 31 dies de gira/Mazoni: 31 dies composant" (La Breu Edicions) de Nando Cruz. Mazoni explica que "em va costar molt treure el llibre perquè era molt íntim i en alguns moments no m'agrado gens, però és la realitat i crec que millor haver-ho fet". 

Honestedat brutal 

JOSE GUERRERO 

(BETUNIZER, CUELLO, JUPITER LION, SEGUNDA PERSONA, DISCOS MASCARPONE, ETC)

Jose Guerrero. Segunda Persona

Jose Guerrero és l'home de les mil bandes i cap de dolenta. Acaba de publicar el seu primer disco en solitari, "Faro Sencillo" sota el nom de "Segunda Persona" al seu segell Mascarpone Discos. 

Portada del disc. Punk-Rock acústic

Tot i que Guerrero toca molts pals el seu hit segur que sorpendrà a més d'un, tot i que la cançó de Betunizer, "Cadera Española" ja donava alguna pista sobre el seus gustos: "Son mis raíces, toda mi familia, hermanos,padres, primos, tios son andaluces. A punto he estado de poner unas sevillanas que me emocionaban desde que era niño, pero en el vídeo que he visto de you tube de esas sevillanas salía una corrida de toros y soy antitaurino...Así que mejor Carmen Amaya y esa fuerza que tiene cantando que me vuelve loco". 

Grup: Carmen Amaya
Cançó: Fiesta jerezana
Àlbum: Grabaciones Discos Pizarras 1948 -1949

    

MISS CARRUSSEL 

Miss Carrussel tridimensional

Una altra que també està posada en mil-i-un projectes és la Mireia Madroñero, una de les ànimes del desaparegut popArb, una de les mestresses del segell Sones i Miss Carrussel quan puja a un escenari. Sobre els hits emocionals comenta que "escollir-ne un em costa molt i molt i si te'n calen més he fet una llista molt llarga, però aquí va. He triat aquesta perquè és una traca de focs artificials al cor". 

Grup: Todd Rundgren 

Cançó: I saw the light 

Àlbum: Something/Anything? (1972)

Una de les útlimes cançons que ha compost Miss Carrussel ha estat "Fuga" a mitges amb en Marc Andreu per a la B.S.O de la pel·li "Sara a la fuga". 

ALBERTO MONTERO 

Alberto Montero per "Arco Mediterráneo"

És un sospitós habitual de l'Ampli. Té dos discos excel·lents i les seves cançons segur que són els hits emocionals de molta gent. És díficil triar entre "Puerto Príncipe" i "Arco Mediterráneo" i davant el dubte el millor que es pot fer es quedar-se amb tots dos. Estarà tocant el pròxim mes de juny al Primavera Sound. El hit que ha triat resona a la seva pròpia música: "El sábado por la noche, al volver a casa del concierto de homenaje a las Vainica con el coche de mi madre me puse a escuchar la cinta que había puesta: El "Forever Changes" de Love, esa cinta la debí poner yo en 2006 y todavía está ahí. El caso es que al llegar al minuto 2:07 de esta canción me di cuenta de que este es el disco de mi vida". 

Grup: Love

Cançó: Red Telephone

Àlbum: Forever Changes (1967)

THE MISSING LEECH (MAURICI RIBERA) 

L'incombustible Maurici Ribera 

En Maurici no només ha passat un parell de cops per l'Ampli, sinó que també ha passat per l'Espai Marfà, on va assistir a la presentació del documental "This is the unfinished story of the Missing Leech (a film about something called anti-folk) i ens va fer una playlist amb anti-folk del millor. Entre concert i concert, la feina, el blog  i la ràdio, en Maurici ha tingut temps de fer-nos arribar el seu hit: "Crec que és un hit emocional ja que la cançó compta amb una emoció especial i unes ganes de seguir endavant i d'expectativa de fer coses i no estancar-se. Passi el que passi cal seguir. Amb un so "mínimament" net i acústic entre el jungle i el kiwi sap mantenir-te emocionat totalment". 

Grup: The Clean 

Cançó: Anything could happen 

Àlbum: Boodle Boodle Boodle (Ep) (1981)

El dia que The Missing Leech va telonejar Daniel Johnston (a qui Jose Guerrero també va acompanyar) 

JAIME LUÍS PANTALEÓN

Jaime L. Pantaleón a "Hit Emocional"

El Jaime L. Pantaleón "de veritat"

Jaime Luis Pantaleón és un dels protagonistes de "Hit Emocional". Explica que "en Juanjo i jo vam anar junts a l'institut i vam ser cul i merda durant molts anys. Vam començar a escoltar metal extrem molt jovenets i ens encantava la cançó "Beneath de Remains" de Sepultura. 

Enciclopèdia musical, melòman i com no, músic, la seva banda més coneguda va ser 12twelve que va volar molt alt, però en Jaime ha tocat en molts altres projectes com Liquid Machine (stoner), Bélmez (slowcore), Lords of Bukkake (sludge), AtletA (post-rock) i Ruizpantaleón (Electrònica/Post-Rock). També ha tocat la guitarra amb "La Estrella de David" i ha publicat un disc en solitari "La ley del sí" on fa una interessant reelectura d'alguns gèneres llatin. Actualment toca amb Cuzo (hard rock psicodèlic), Rebuig (doom) i Gambardella (Jazz Rock Instrumental). 

CUZO 

   JAIME L. PANTALEÓN. LA LEY DEL SÍ 


REBUIG 


GAMBARDELLA 



La presentació del llibre compta amb el suport de Moritz.