Amplifiquem notícia publicada aUna Mar de Lletres , el blog dels companys de la Biblioteca Armand Cardona Torandell, de Vilanova i la Geltrú.
Ted Gioia (Palo Alto, 1957) és músic, compositor, crític, historiador, professor, pianista i productor de jazz. Es va criar a Califòrnia, i va començar a fer classes de jazz a la Universitat de Stanford abans fins i tot de llicenciar-se. Obligat a abandonar la seva vocació de pianista a causa d’una primerenca artritis, Ted Gioa es va revelar fa molt de temps com a un dels historiadors i crítics més prestigiosos del jazz. Després de la seva Historia del jazz i Blues: la música del Delta del Mississippi, ambdues disponibles a les biblioteques municipals de la ciutat, avui us presentem El canon del jazz. Els 250 temes imprescindibles.
Hi ha una sèrie de temes “clàssics”, els estàndards del jazz, que vostè ha xiulat, taral·lejat o fins i tot tocat més d’una vegada, potser sense saber el títol ni el compositor, ni la història que tenen al darrere. I, encara que sí conegui qui i com van compondre “Milestones” o “Blue Moon” o “St. Louis Blues”, podria dir quins han estat els seus intèrprets més destres, les millors gravacions d’aquest tema o en què bandes sonores famoses apareix?
Totes aquestes dades i més, juntament amb anècdotes sucoses, opinions, una mica de crítica i fins i tot alguns rumors, conté aquest llibre torrencial, tota una ostentació d’erudició, amor al gènere i capacitat narrativa de Ted Gioia, que aquesta vegada es concentra en el repertori clàssic del jazz.
Gioia traça un recorregut exhaustiu pels millors temes, aprofundint en anècdotes, fets, compositors, interpretacions, etc. vinculades a cada peça, que, a més, apareix acompanyada d’una llista amb els seus millors enregistraments. En resum, estem davant d’una obra que serveix com a introducció per als nous aficionats, alhora que es converteix en una guia per a fans i intèrprets i en obra de referència per a estudiants i professors.
Aquí teniu una Playlist a la plataforma Spotify amb aquests 250 temes imprescindibles:
Amb l'aparició del seu número 100, la revista musical anglesa The Wireva publicar al juny del 1992 una discografia selectiva excepcional que considerem de gran valor com a recurs professional que pot ajudar a completar les col·leccions musicals de les nostres biblioteques públiques, motiu pel qual el volem destacar i difondre també des d'aquest bloc que s'adreça de forma especial al bibliotecari musical.
Presentem el document en format de simple llista. Pels interessats en llegir els comentaris corresponents que raonen cada selecció, us remetem al document original (en anglès) dins la website de la revista:http://www.thewire.co.uk/articles/441/
The Most Important Records Ever Made
La selecció és cronològica i comprèn enregistraments de tots els gèneres musicals entre els inicis de la fonografia fins al 1988.
Un llista elaborada a partir dels suggeriments de Brian Priestley, Brian Morton, Max Harrison, David Toop, Greil Marcus, Paul Gilroy, Jon Savage, Simon Reynolds, Mike Fish, Steve Lake, Nick Coleman, John Fordham, Franics Davis, Ben Watson, Kenny Mathieson, Biba Kopf, Hopey Glass, Ben Thompson, Laura Connelly, Mike Atherton, Stuart Nicholson, Andy Hamilton, Louise Gray, Richard Scott, Barry Witherden, Rob Yates, Baix de Gat, Richard Boon, Tony Herrington, Kodwo Eshun, Chris Parker, Jonathan Romney, Philip Watson, David Ilic, Jack Cooke, Mark Sinker i Cuiner Richard; tots ells prestigioses firmes de la crítica musical anglesa.
1900-30 VARIOUS ARTISTS On The Halls (World Record Club)
1900-45 ANTON WEBERN Complete Works conducted Pierre Boulez (Sony Classical)
1902 THE DINWIDDIE COLORED QUARTET Early Negro Vocal Quartets Vol 1 (Document)
1910-1913, recorded 1978 IGOR STRAVINSKY The Firebird/Petrushka/The Rite Of Spring (CBS, Pierre Boulez)
1920-45 BELA BARTÓK Bartók At The Piano 1920-45 (Hungaroton)
1923-33 BESSIE SMITH The World's Greatest Blues Singer/Any Woman's Blues/Empty Bed Blues/The Empress/Nobody's Blues But Mine (CBS)
1926-30 JELLY ROLL MORTON The Jelly Roll Morton Centennial: His Complete Victor Recordings (Bluebird - 5CDs)
1926/8 LOUIS ARMSTRONG Hot Five & Hot Seven (Columbia)
1926-30 CHARLEY PATTON Founder of the Delta Blues (Yazoo)
1927-30 BLIND WILLIE JOHNSON Praise God I'm Satisfied (Yazoo)
1927-33 VARIOUS ARTISTS Really! The Country Blues (Original Jazz Library)
1931 DZIGA VERTOV Enthusiasm: Symphony of the Donhas (film with soundtrack)
1935-36 ROBERT JOHNSON The Complete Recordings (Columbia)
1935-39 BILLIE HOLIDAY WITH THE TEDDY WILSON ORCHESTRA The Complete (Affinity, or Columbia)
1936-40 COUNT BASIE The Original American Decca Recordings (MCA)
1939 MUGGSY SPANIER The Great 16 (RCA)
1939 COLEMAN HAWKINS Body And Soul (Bluebird)
1939-42 DUKE ELLINGTON The Blanton-Webster years (RCA)
1944-48 CHARLIE PARKER The Savoy Sessions (Savoy)
1947-52 THELONIOUS MONK Genius Of Modern Music Vol 1 and 2 (Blue Note)
1948 WOODY HERMAN Four Brothers (Columbia)
1949 LENNIE TRISTANO Intuition (Capitol)
1950 OLIVER MESSAIEN Turangalîla Symphony (RCA Red Seal-Ozawa)
1952 VARIOUS ARTISTS Folk Music Of The Mediterranean (Folkways)
1953 ART TATUM The Tatum Solo Masterpieces (Pablo)
1954 ELVIS PRESLEY That's All Right (Mama)/Blue Moon Of Kentucky (Sun)
1955 JULIE LONDON Julie Is her Name (London-Atlantic)
1955 FRANK SINATRA Songs For Swinging Lovers (Capitol)
1956 SONNY ROLLINS Saxophone Colossus (Prestige)
1958 THE FIVE ROYALES Dedicated To The One I Love (King)
1958 CHUCK BERRY Sweet Little Sixteen (Chess)
1959 MILES DAVIS Kind Of Blue (Columbia)
1959 BO DIDDLEY Go Bo Diddley (Checker)
1960 KARLHEINZ STOCKHAUSEN Gesang der Junglinge/Kontakte (DGG)
1960 ORNETTE COLEMAN Change of the Century (Atlantic)
1961 GIL EVANS Out Of The Cool (Impulse)
1961 BILL EVANS The Village Vanguard Sessions/Move from the Vanguard (Milestone)
1961 OLIVER NELSON Blues and the Abstract Truth (Impulse)
1962 BOOKER T & THE MG'S Green Onions (Stax)
1963 CHARLES MINGUS The Black Saint And The Sinner Lady (Impulse)
1963 LAMONTE YOUNG Sunday Morning Blues
1964 EZZ RECO & THE LAUNCHERS King Of Kings (Columbia)
1964 ALBERT AYLER TRIO Spiritual Unity (ESP)
1964 THE KINGSMEN Louie Louie (Scepter/Wand/Forever)
1964 ERIC DOLPHY Out To Lunch
1964 VARIOUS ARTISTS A Collection Of 16 Tamla Motown Hits (Tamla Motown)
1965 THE KINKS See My Friend (Pye 7")
1965 JAMES BROWN Papa's Got A Brand New Bag (King 45)
1965 BOB DYLAN Highway 61 Revisted (Columbia)
1960s-70s ALEGRE ALL-STARS They Don't Make 'Em Like Us Anymore (Alegre)
1967 MORTON SUBOTNICK Silver Apples of the Moon (Nonesuch)
1967 JOHN COLTRANE A Love Supreme (Impulse)
1967 THE BEATLES Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band (Parlophone)
1967 FRANK ZAPPA & THE MOTHERS OF INVENTION We're Only In It For The Money (Zappa)
1967 JIMI HENDRIX Axis Bold As Love (Polydor)
1968 SLY AND THE FAMILY STONE Dance To The Music (Epic)
Late 60s THE MELODIANS Pre-meditation (Sky Note)
1969 CAPTAIN BEEFHEART & THE MAGIC BAND Trout Mask Replica (Straight/reissued Reprise)
1969 THE VELVET UNDERGOUND White Light/White Heat (MGM)
1969 THE ROLLING STONES Let It Bleed (London/Decca)
1969 SCOTT WALKER Scott 3 (Philips)
1970 THE METERS Look A Py Py (Josie)
1970 THE STOOGES Funhouse (Elektra)
1970 SOFT MACHINE Third (CBS)
1970 VARIOUS WHALES Songs Of The Humpback Whale (Capitol)
1971 LED ZEPPELIN Led Zeppelin IV (Atlantic)
1971-4 PHILIP GLASS Music In Twelve Parts (Venture, recorded 1989)
1972 RAVI SHANKAR & ALI AKBAR KHAN In Concert 1972 (Apple)
1972 STEVIE WONDER Innervisions (Tamla Motown)
1972 MARVIN GAYE Let's Get It On (Motown)
1972 STEELY DAN Can't Buy A Thrill (Probe)
1972 JONI MITCHELL Ladies Of The Canyon (Reprise)
1972 VARIOUS ARTISTS Nuggets - Original Artyfacts from the First Psychedelic Era 1965-1968 (Sire)
1973 BOB MARLEY Catch A Fire (Island)
1974 CAN Soon Over Babaluma (Spoon)
1975 GRUPO FOLKLORIO Y EXPERIMENTAL NUEVAYORQUINO Concepts In Unity (Salsoul)
1975 PATTI SMITH Horses (Arista)
1976 FELA RANSOME KUTI & THE AFRICA 70 Kalakuta Show (Creole)
1976 BRIAN ENO Another Green World (EG)
1977 THE CLASH The Clash (CBS)
1977 HANS JÜRGEN SYBERBERG Hitler, A Film From Germany (film with soundtrack)
1977 KRAFTWERK Trans Europe Express (Capitol)
1978 EVAN PARKER Monoceros (Incus)
1978 PERE UBU Dub Housing (Chrysalis)
1979 PUBLIC IMAGE, LTD. Metal Box (Virgin)
1979 THE POP GROUP Y (Radar)
1979 ALBAN BERG Lulu (Deutsche Grammophon)
1981 THE FALL Slates, Slags etc. (Rough Trade 10")
1981 GRANDMASTER FLASH AND THE FURIOUS FIVE The Adventures of Grandmaster Flash On The Wheels of Steel (Sugar Hill)
1982 KING SUNNY ADE Juju Music (Island)
1984 MICHAEL JACKSON Thriller (Epic)
1984 HUSKER DU Zen Arcade (SST)
1984 MINOR THREAT Minor Threat (Dischord)
1985 MADONNA Into The Groove (Sire/Warners)
1985 VARIOUS ARTISTS The Indestructible Beat Of Soweto (Earthworks/Virgin)
1985 CHRISTIAN MARCLAY Record Without A Cover (Recycled)
1986 MR FINGERS Washing Machine (Trax 12")
1988 AMI KOITA Tata Sira (Camara)
1988 CECIL TAYLOR In Berlin Œ88 (FMP)
1988 PUBLIC ENEMY Bring The Noise (Def Jam/Columbia)
Suenan acordes en el desierto de Albacete, siempre suenan. Se extienden en ondas por un paisaje sin rozamiento. Como aquellos acordes monótonos y primitivos que, según Benet, avanzaban por Región y terminaban golpeando los cristales de las ventanas. O como esas propagaciones lentas pero eficaces que consignó René Thom en su Teoría de Catástrofes. Suenan acordes, Fernando le está dando: una silla entre los dos surtidores, la guitarra, y el ampli conectado. Las cejas, líneas rectas, espejos del horizonte sobre unos ojos que mantienen la mirada fija buscando el fiel de una balanza. Una idea recurrente: le parece mentira cómo un objeto tan pequeño como una guitarra puede llegar a llenar con su sonido semejante espacio, hacer salir a los insectos y que se escondan los niños. Agustín Fernández Mallo. Nocilla Dream. Candaya, 2006.
Fernando Alfaro, juntament amb Javier Corcobado, és d'aquells músics amb un bestiari particular habitat per criatures que basculen entre la virtut i el descentrament. Cançons com fàbules sense moralitat, fragments de soledat i tendresa. Les lletres d'Alfaro són petites radiografies de l'ànima, un harakiri mental i visceral com diu Jota Martínez Galiana en el seu llibre Surfin' Bichos: sermones en el desierto (Avantpress, 2002). Com les instantànies de Joel-Peter Witkin, traient la llum la part més fosca de la realitat sense voluntat d'exorcitzar demonis interiors, simplement furgant en l'esperit per tal que aflorin les preguntes sobre nosaltres mateixos i el nostre lloc i el dels altres en el món que ens envolta. Introspecció i alteritat.
Cada moment és una decisió moral. Existeix un codi de moralitat en cadascun dels nostres cors, i és una qüestió de trobar els nostres destins i el seu propòsit. Aquesta vida és un lloc per a assajar, hauria de ser un assaig sublim. Joel-Peter Witkin.
Vint anys de carrera avalen el músic albaceteny, una discografia laberíntica a la qual, per a fortuna dels seus fans, encara no ha trobat el final. Una explosió de rock i poesia descarnada, de plaer i dolor sense pal·liatius. Surfin' Bichos, Chucho i Fernando Alfaro y Los Alienistas són les diferents cares d'Alfaro, punts d'inflexió en la trajectòria creativa d'aquest artista. La selecció de discos que trobareu a continuació és un recorregut en panoràmica per la seva discografia. No estan tots els que són, només els imprescindibles per a qualsevol musictecari amb vocació de poeta perdut en una gasolinera:
SURFIN' BICHOS:
Cortejo fúnebre, Los Bichos i Surfin' Jesus van ser l'antesala d'un dels grups més importants del rock independent fet mai al país: Surfin' Bichos, nascuts l'any 1989 en un lloc que reclamava el seu protagonisme dins el mapa peninsular. Albacete també existia i es feia escoltar a través d'uns apòstols amb fe idèntica a la professada per Velvet Underground, Nick Cave, Violent Femmes i Pixies . Surfin' Bichos van ser: Fernando Alfaro (veu i guitarra), Joaquín Pascual (guitarra i teclats), José María Ponce (baix) i Carlos Cuevas (bateria). Posteriorment s'incorporarien Isabel León (teclats i cors) i José Manuel Mora (baix). L'aventura surfera va durar unes quantes maquetes, EP's i quatre àlbums. El repàs a l'imaginari Surfin-Alfaro comença ja:
La luz en tus entrañas. La Fábrica Magnética, 1989 (reeditat per Subterfuge, 2006)
Primer LP de la banda, deu cançons compostes per Fernando que revelen les fixacions del seu autor: referències bíbliques (Malaventuranzas, El fantasma en la botella), morbositat religiosa (La Marca de Caín), assassinat i bogeria (Crisis), squatters de l'amor (Sólo por ti seré el mejor, La luz en tus entrañas), personatges que estan més enllà del bé i del mal (Vive el peligro, El rey del pegamento), losers urbanites (Gente abollada), la recurrent imatge del gos com a alter ego del músic (Un perro feliz)... I el so cru i enèrgic que envolta unes lletres afilades.
Fotógrafo del cielo. Virus, 1991 Segon LP del grup. Totes les cançons de Fernando Alfaro, excepte Sonidos (Josemari Ponce), Oración del desierto i Siete veces gato, dos temes aquests últims on comparteix autoria amb Gabriel Ponce i Carlos Cuevas, respectivament. Producció que aconsegueix reproduir la força del so Surfin' en els seus directes. Continua la debilitat d'Alfaro pels personatges al límit i l'existència amb punt i final. Època de decepcions discogràfiques i expulsió dolorosa de Josemari.
Hermanos Carnales. BMG-RCA / Virus, 1992 Per a la crítica musical, el millor disc de la banda; per al públic, el més accessible; per al grup, el seu àlbum més avançat; per a mi, un disc que escoltat a un volum descarat pot fer-te ressuscitar com si fossis Llàtzer. El disco está plagado de imágenes religiosas, relaciones incestuosas, y al fin y al cabo, amor, intensidad, deseo... una temática ya abordada en su anterior trabajo aunque aquí algo más dulcificada (Javier Marzal. Lafonoteca.net).
El amigo de las tormentas. Virus, 1994 (reeditat per Subterfuge el 2006) Quart llarga durada i últim, amb regust a història d'amor que es resisteix a morir. Nous motius en les lletres: planetes, astres i fenòmens atmosfèrics per parlar d'amor i angoixes interiors. Algunes cançons que s'adapten com un guant a l'esperit dels nascuts en les eres pop:
La reedició de Subterfuge inclou l'EP Family Àlbum I (1993), un disc amb cinc versions, on trobem pàgines d'amor enquistat com aquesta, original del grup Hüsker Dü (Don't Want to Know if You're Lonely):
Siempre se ha hablado de vosotros como grupo revelación, pero ahora estáis más bien velados, destruidos en vuestra propia luz. Vibra el último acorde de Comida china y subfusiles y Surfin' Bichos os disolvéis para siempre en el aire, como esa nota suspendida que se extingue en su propia distorsión. Jota Martínez Galiana
L'any 2008 la productora La Nube Studio va estrenar el documental Buzos haciendo surf sobre la vida i miracles de Surfin' Bichos. Encara no editat en format DVD tot i les excel·lents crítiques rebudes. Tráiler de la pel·lícula i crítica de l'escriptor Agustín Fernández Mallo.
CHUCHO:
Gos, "chucho": segons el diccionari, "mamífer carnívor del subordre dels fissípedes" i "ésser extremament fidel". Gos, terme que dóna per a expressions com aquestes: "Estar més content que un gos amb un os", estar molt content, satisfet. "Morir com un gos", morir oblidat de tothom, sense la companyia de ningú. "Viure com un gos", viure molt escarrassadament, sense poder fer altre que treballar.
Un gos és ara Fernando Alfaro, sense Joaquín, José Manuel i Carlos que formarien Mercromina. Un gos del carrer, perdut i desgastat, fart de perdre companys pel camí, fart del negoci musical i de la seva pròpia música. Diuen que tocar fons és necessari per sortir endavant. Llavors la llum al final del tunel: el gos convertit en Chucho, en Cancerber, amb Juan Carlos Rodríguez (baix) i Javier Fernández (bateria) compartint tronc i extremitats. Etapa d'experimentació i llibertat creativa. Àpendixs puntuals en la realització de cadascun dels discos d'aquesta aventura gossa:
78. Virgin, 1997. 78 són els cromosomes que tenen els gossos davant dels 36 que tenim els humans; és també l'any després de l'explosió punk del 77; i també l'any que Alfaro començava a definir les seves afinitats musicals. Però el títol del disc no té res a veure amb totes aquestes possibles interpretacions del seu significat que van arribar a posteriori. Fernando va escollir aquesta xifra perquè simplement li sonava bé. Disc obscur, juntament amb Fotógrafo del cielo, l'únic que retrata exclusivament una època concreta de la seva vida. Lladrucs de desesperació. Mor el pare de Fernando. Moment personal difícil, enfonsament anímic. Amenábar inclou un tema de l'àlbum en la banda sonora de Abre los ojos (El detonador EMX-3). Arriba el reconeixement del públic i la fama.
78 es un disco que habla de la muerte y de las drogas muy explícitamente, y no hay mucho amor en él. Declaracions de Fernando Alfaro a Efe Eme (maig del 1999).
Tejido de felicidad. Chewaka, 1999 Segon àlbum, coproduït per Kaki Arkarazo (ex-Negu Gorriak i Nación Reixa). Sons electrònics prenent protagonisme; arriba la llum, la felicitat, l'alegria, l'amor present a cadascun dels temes però sense obviar la mirada descreguda del seu autor. Naixement de la seva filla que balboteja al final del disc en una pista amagada. Explosió de vida. Canvi de discogràfica i difusió pràcticament inexistent. Un disc que va merèixer tocar el cel.
Tejido de felicidad es un àlbum magnífico, una impresionante exhibición de talento. A su manera también lo era su precedesor, 78, pero el tiempo ha convertido la morbosa acritud de aquel disco en un desquite, como una dolorosa terapia que era preciso pasar para llegar a ese trasplante de felicidad. Xavi Cervantes (Gaceta Universitària, 3 de maig de 1999).
Los diarios de petróleo. Chewaka, 2002 Los Diarios de Petróleo és una obra que es diveideix en quatre parts: 3 Ep's (Fragmento I, Fragmento II i Último Fragmento) i l' LP principal (Fragmento principal), recollits en aquesta caixa. Un total de 28 cançons, una altra explosió de talent i creativitat. El títol fa al·lusió al lloc de treball de Fernando Alfaro, una gasolinera propietat de la seva família on va compondre aquestes cançons. Un tractat sobre la vida i un descobriment transcendent: en la vida i en la ciència, el secret és l'amor. Una obra excepcional, vibrant, un disc al qual recórrer en moments de reflexió.
nunca imaginé que el mundo se iba a abrir ante mi, como tú ante mi, como el mar ante mi, como a Moisés...
Koniec. Sinnamon, 2004 Final vol dir la paraula Koniec en polac. I tot i que cap membre del grup aventurava el final, així va ser. L'atzar, un cop més, jugant amb el destí dels mortals. Curiosament aquest disc és el que té un so més Surfin', amb un retorn als orígens, com si insconscientment Fernado volgués tancar el cercle de la seva carrera. Trobem els temes habituals, l'amor incondicional (Sé, La Religión, Capitán en Altamar...) i l'obscuritat (Te exprimiré hasta la tumba, No me importa...) com a eixos principals però també una crítica al pensament econòmic imperant (Koniec), l'amor paternal (Y Minera), l'humor (Esos Vinos de Reserva, Pop de anuncio de móviles), els records infantils que s'enllacen amb l'amargor de les vivències presents (El pueblo en el fondo del pantano)... L'adéu de Chucho.
Gran angular: Es de las más crípticas, no tan narrativa. Habla del asombro que siento ante una mujer. Hay dos partes muy claras, en una me dirijo a ella y después al oyente. Lo de "gran angular" se refiere a ver más allá. Hay una corriente en psicología llamada "pensamiento lateral" que propugna no sólo ver lo que aparece delante, sino más allá. Y luego, lo de "gran angular en el corazón" se refiere a tener una gran capacidad de amar, algo que las sociedades pacatas no ven demasiado bien, pero que yo encuentro interesante. Musicalmente, es un poco The Who, con esos coros y esa guitarra a lo Pete Townsend. Un poco Kinks, también. Y con un patrón rítmico muy primitivo y un final muy "lourrediano" (risas) lo que va bien con el resto de la canción. Fernando Alfaro.http://www.chucho.net/
FERNANDO ALFARO Y LOS ALIENISTAS:
Carnevisión. Los Enanos Gigantes, 2007 Tercera encarnació de Fernando Alfaro i primer disc en solitari. Menys íntim i autobiogràfic que en d'altres álbums, però amb les constants habituals: amor, sexe, obscuritat-mort. Alguns temes més polítics (Silverio, tenor de la comarca, Queda expulsado de la especie humana, La hora de los verdugos...), fet bastant inusual en la seva trajectòria però que ja apuntava en l'etapa final de Chucho. Em quedo amb dos temes representatius de la introspecció i l'alteritat, el gran angular que Fernando té al seu cor:
La història de l'art és la història de l'evolució de l'esperit humà. L'art ha de ser una meditació sobre la vida. Joel-Peter Witkin.
La historia de Fernando es una historia de movimiento constante y multidireccional, este chucho no sigue un solo rastro, no renquea siempre hacia delante, a veces se vuelve, husmea para comprobar si aquel hueso que enterró hace años ya está listo para ser saboreado. Jota Martínez Galiana.
* Fotografies de Joel-Peter Witkin. El disc Fotógrafo del cielo de Surfin' Bichos deu el seu títol a l'admiració d'Alfaro per l'obra d'aquest artista.
Si fa uns dies vam publicar la selecció de recomanacions de músiques del món que ens arribava des del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, ara el Grup de Treball de Música del Consorci de Biblioteques de Barcelona ens fa arribar el Butlletí de novetats recomanades, que us pot ser d'utilitat a l'hora de completar la col·lecció musical de la biblioteca.
Es tracta d'una selecció d'una seixantena de novetats de música del món, jazz, pop-rock (nacional i internacional, amb especial atenció al fet aquí) i DVDs musicals, més o menys nous (més o menys perquè aquest cop s'han inclòs alguns DVD musicals no molt actuals, però bàsics en una discografia).
L'any 2005, dues de les principals revistes angleses especialitzades en música rock- Mojo i Q- van publicar conjuntament un número monogràfic dedicat a la psicodèlia en commemoració dels 40 anys del naixement d'aquest influent moviment cultural que va aparèixer simultàniament a Califòrnia i a Londres i es va estendre per bona part del planeta.
Entre els fascinants continguts del dossier, trobem una cronologia dels principals esdeveniments que comencen el 9 de gener de 1965, quan Cass Elliott subministra a la, com ella, cantant de folk Michelle Gilliam (posteriorment Phillips) la seva primera dosi d' LSD. Poc després, ambdós eren les mamas del grup The Mamas & The Papas.
La cronologia acaba el 31 de desembre de 1968, amb la festa de cap d'any, organitzada pel llegendari promotor Bill Graham a la sala Winterland de San Francisco, amb la participació de 4 dels grups més emblemàtics de la ciutat del Summer of Love : The Grateful Dead, It's a Beautiful Day, Quicksilver Messenger Service i Santana.
Entre aquestes dues dates, una època plena d’esdeveniments històrics des del punt de vista sociològic, entre els quals destaca un veritable renaixement artístic que va transformar per sempre la cultura popular.
Per primera vegada a la història, els joves desafiaven el món dels seus pares renunciant a seguir els seus models.
Com a principal impulsor d'aquesta onada, un fort sentiment de conquesta de les llibertats individuals i col·lectives.
John Lennon, un dels principals referents de l'època, va acabar proclamant, però, la fi d'aquest somni en la seva crua cançó de 1970, God
The dream is over, What can I say, The dream is over Yesterday, I was dreamweaver, But now I'm reborn, I was the walrus, But now I'm John, And so dear friends, You just have to carry on, The dream is over.
El somi havia acabat, efectivament, però n'ha quedat un llegat memorable en molts aspectes. Un dels articles més interessants d'aquest monogràfic conjunt editat per les revistes Mojo i Q és el que presentem avui: la discografia, el llegat sonor d'aquest moviment cultural. Una selecció dels 40 millors àlbums escollits per 30 especialistes en música psicodèlica de tot el món. Des de qualsevol punt de vista es podria variar l'ordre de rellevància d'alguns dels títols segons els gustos personals, però si tenim en compte els discos complementaris que acompanyen a molts des títols de la llista, realment podem dir que ens aproximem molt a La Discografia de la Música Psicodèlica.
Alguns són àlbums molt famosos, altres us sorprendran, tots ells són una bona exposició de creativitat. Les al·lucinants cobertes dels discos parlen per si mateixes. No és fàcil anar més enllà de les formes i els models tradicionals. La música psicodèlica va aportar un valor afegit a la música popular del moment i va obrir les portes de la percepció a tot un món de noves experiències.
... bon viatge !
40 Euphoria A Gift from Euphoria (Capitol, 1969)
39 Blue Cheer Vincebus Eruptum (Philips, 1968)
+ Outside Inside (Philips, 1968)
38 Meic Stevens Outlander (Warner, 1970)
37 The Pretty Things SF Sorrow (Columbia EMI, 1968)
36 Julie Driscoll, Brian Auger And The Trinity Open (Marmalade, 1968)
35 The Doors Strange Days (Elektra, 1967)
+ The Doors (Elektra, 1967)
34 Tim Buckley Goodbye and Hello (Elektra, 1967)
+ Happy Sad (Asylum, 1969)
33 The Insect Trust The Insect Trust (Capitol, 1968)
+ Hoboken Saturday Night (Atco, 1970)
32 The Temptations Psychedelic Shack (Motown, 1970)
+ Cloud Nine (Motown, 1969)
31 The West Coast Pop Art Experimental Band A Child's Guide To Good & Evil (Warners Reprise, 1968)
