The Missing Leech. El documental i la playlist

Ja li vam dedicar a The Missing Leech un post  i ara n'hi dediquem un altre, perquè el dilluns 13 d'abril a les 19.30h a l'Espai Marfà i dins del festival Strenes, es presenta el documental "This is the unfinished story of The Missing Leech (a film about something called anti-folk). 

Cartell del documental

La presentació comptarà amb la presència del seu director, Vicenç Ferreres i de Maurici Ribera.  The Missing Leech (Maurici Ribera) va participar aquest cap de setmana passat en la quarta edició del Festival Acústic Vell, que es va celebrar al Centre Cívic Barri Vell-Mercadal de Girona. El van acompanyar Sam Destral i el sistemÄ suec, entre d'altres,  que també formen part del segell de Ribera, El Mamut Traçut (més endavant també li dedicarem un post) que va néixer el 2007 per publicar els treballs de The Missing Leech. Enguany el segell també ha organitzat el 1r Festival Gorg Màgic (Properes actuacions dimecres 15/04 i divendres 17/04). Per si tot això fos poc, Maurici Ribera també té un programa de ràdio, Trilogy Rock.

Logo del segell

Cartell del festival

¿Què és l'Antifolk? Si no ho sabeu, ho podeu descobrir mirant el documental. O escoltant  els inicis de Beck. Els que tinguin més memòria recordaran un grup que es deia de Moldy Peaches. L'èxit d'aquesta banda de Nova York va fer aflorar a la superfície aquest gènere. Ah, i en Joan Colomo també encaixa en aquest estil. L'Antifolk beu del punk, amb qui comparteix la filosofia "fes-t'ho tu mateix" (Do it yourself)", i del folk (evidentment). Té un punt amateur i un esperit lúdic, subversiu, irreverent i desacomplexat i un so allunyat de l'alta fidelitat. Com a preludi a la presentació del documental, hem demanat a The Missing Leech una playlist de cançons d'antifolk, que l'anèl·lid més peculiar del sotabosc musical català (i m'atreviria a dir que del món sencer) ha fet pensant "en el que em venia de gust escoltar al moment". Moltes gràcies!

La pregunta de Ferran Sarrió

Jeffrey Lewis - Williamsburg Will Oldham Horror (City and Eastern Songs, 2005)

Lach - Drinking Beers Mith Mom (Blang, 1998)

The Moldy Peaches - Anyone Else But You (Sg, 2001)

Cindy Lee Berry Hill - 12 Dollar Motel (Naked Movie Star, 1989)

Beck - Going Nowhere Fast (Banjo Story, 1998)

Roger Manning - #16 Blues (Roger Manning, 1988)

David Cronenberg's wife - The Fight Song (Hypnagogues, 2009)

Paleface - Burn and Rob (What else do you?, 1990) (Recopilatori)

Hamell on Trial - 7 seas (Ed's not dead Live) (Ed's not Live, Hamell's Comes Alive, 2002)

The Wowz - This land is your land (versió d'una cançó tradicional)

Berth Control - Blue Ski Mask (Blue Ski Mask, 2010)

L.A. Boobs feat. Toby Goodshank - He Can work from Anyywhere

Jack Lesser Lewis' Ackward Energy - Whitey' Lvov Swims (The Willemette, 2002)

Scherwon! - Dinner (Quick Frozen Small Yellow Cracker, 2003)

Dizzy Spells Martian - Summer (Dizzy Spells Martian, 2008)

Phoebe Kreutz - Ass (Election Night Extravaganza, 2008)

Frozy - Hang Up (Sg, 2013)

Liannallull - Homes de debó (Cap de pardals, 2011)

Mad'Zelle - Noches Haven (Bridge, 2014)

Woog Riots - People Working With Computers (Pasp, 2008)

(Nom del grup + títol de la cançó + Nom del disc o single -sg- + any)

La discoteca d'AMPLI, LXXI: Last Christmas Ever Vol.3 / The Missing Leech

Captain Crook Records és un segell d'Eugene, Oregon (EUA), dedicat a l'antifolk i les diferents variants de l'indie lo-fi. Cada any per Nadal, Captain Crook treu un recopilatori de nadales interpretades per diferents artistes. Enguany "Last Christmas Ever Vol.3", s'obre amb "Oh my deer!", una cançó d'un músic de Sant Joan de Vilatorrada que es fa dir "The Missing Leech". "Oh my deer" explica la història d'un noi que volia ser cantant de folk, però que no ho va poder ser perquè els seu amics els agradava el "black metal". 


  Darrere de "The Missing Leech" s'amaga Maurici Ribera, responsable també del programa de ràdio "Trilogy". A les seves cançons trobem indie, punk i antifolk humil, però orgullós i honest, de lletres originals, humorístiques  i falsament ingènues. Els seus directes són molt divertits i en les distàncies curtes les seves cançons guanyen molt. Després de veure'l en viu potser estareu d'acord en què "afinar és de covards i assajar d'il·lusos". "The Missing Leech" ha fet gires pel Regne Unit, Nova Zelanda, Canadà, França i Estat Units. L'any que ve té previst actuar al Japó. Com a teloner, ha obert per, entre d'altres,  "The Wave Pictures", Simon Finn i Daniel Johnston, un dels seus referents. "Hola, com estàs?" és un disc de tribut a Daniel Johnston, dirigit i coordinat per Maurici Ribera, on diferents bandes d'aquí i d'allà versionen cançons del texà. 

"The Missing Leech" té un blog i un bandcamp on es poden escoltar, descarregar o comprar els seus discos i cançons, d'estètica "Do it Yourself". El 2012 ha publicat el doble single "Friends of Nacho Cano" (basat en fets reals). "A set of  dreams in lo-fi" (El Mamut Traçut, 2010) és el seu primer treball, on destaquen "Missing my own show" i "TV Crusaders". Del segon disc "Trompetes a Holanda" (El Mamut Traçut, 2011), cantat en català, destaquen "1998", "L'amic dels Beatles", "Unicorns psicodèlics" i la millor del lot "Confusions". I recordeu no és el mateix "The Missing Leech" que "The Missing Link".