L'Any del Cavall a les Biblioteques Municipals de Girona. Un repàs musical

En l'horòscop xinès el 2014 ha estat l'Any del Cavall. L'any del Cavall ens ha remès al documental de Jim Jarmusch sobre Neil Young, "The year of the horse". Broken Arrow no ha tret disc aquest any, però si que ha publicat unes memòries, "Memorias de Neil Young: El sueño de un hippie". Uns mesos després es va publicar la seva biografia: "Shakey", de Jimmy McDonough, ambdós disponibles a les biblioteques. Enguany les Biblioteques Municipals de Girona han intentat emular Cheo Feliciano i aconseguir que "se soltasen los caballos" amb les següents activitats musicals: 

El 21 de Juny es va commemorar El Dia de la Música amb la creació d'una playlist amb cançons que parlen sobre indrets de la ciutat de Girona. Acompanyava la llista, un mapa amb les cançons geolocalitzades. La iniciativa pot recordar al llibre "Barcelona en 50 cançons".

Aparador Biblioteca Ernest Lluch

Cançons geolocalitzades

                     Girona, dia de la música

El Premi Cerverí de lletra de cançó, és un premi literari de lletres de cançó en llengua catalana que forma part dels Premis Literaris de Girona. És escollit per votació popular. Lluís Gavaldà es va endur el guardó de la darrere edició amb la lletra de "Me'n vaig". Les Biblioteques Municipals de Girona van recopilar totes les cançons premiades en una playlist. 

El cicle de concerts #ensolfa també va passar per Girona, on van actuar a l'Espai Marfà/Biblioteca Salvador Allende: L'Eriçó Bru,Damià Olivella i Toni Beiro. L'olotí ho va petar. Tot i que al principi dubtava de la presència d'algú: "Ei, ¿sou aquí o què? És que amb aquestes llums no veig res! Sembla que m'hagi abduït una nau extraterrestre!", quan el públic va començar a aplaudir el seu rock, soul i blues amb aires del sud, va adonar-se que no estava sol i que la seva música no deixava indiferent la sala. Toni Beiro, va tocar sense banda, però ningú la va enyorar. Les seves bromes entre cançó i cançó -l'esforç que ha de fer el canell per afinar la guitarra- i l'entusiasme i l'energia amb que va tocar, sense deixar de portar el ritme amb el peu, van fer que es posés el públic a la butxaca. 

El canell de Toni Beiro

La gent va participar en l'espectacle, ja fos fent palmes, repetint estrevets o fent corus lolailos, sempre que el músic ho va demanar. Beiro va tocar cançons del seu últim treball "Els grans herois" (Satélite K, 2014), i de discos anteriors, que li van recordar la seva gira amb Antonio Orozco, on "els altaveus es sentien més enllà de Mordor". També va tocar "Frialdad" de Triana. Toni Beiro va acabar la seva actuació fent les banyes heavies i reivindicant "la bona música i no aquestes merdes amb ukelele". El públic va marxar content, però amb ganes de més i convençuts que Toni Beiro és "Bueno, Bueno, Bueno". 


            Playlist del showcase

#recomanemcançons2014 és el títol de la playlist de les Biblioteques Municipals de Girona, que agrupa les cançons que han fet  l'Any del Cavall més suportable. 

 L'Any del Cavall

Moonraker Club # 4. Especial 2014 : Dj Capo

A les sessions de Dj Capo, mai se sap per on aniran els trets. Tot i això, en un set seu díficilment es podria viure una situació com la que li va passar al llegendari dj Kool Herc (que en pau descansi): " Estoy bailando con una chica, tratando de impresionarla, pero el DJ está destrozando el groove. Toda la pista parece preguntarse: " Aaajjj, ¿qué carajo es eso...? ¿Por qué ha cambiado el tema ahí". Todo estaba a punto de estallar. Y yo estaba a punto de llevarmela al huerto."  ¿Que per què no? Doncs perquè Dj Capo sap llegir la pista i on posa l'ull, posa la bala. 

Els dimarts a l'Apolo

A David Capo no li va el rotllo solipsista. Les seves sessions són per al públic, que mai acostuma a ser el mateix. Però cap problema, el Capo sap adaptar-se gràcies a la seva inquieta orella, educada amb les cançons del brit-pop i el punk-rock dels 90, sempre oberta a grups i sons nous. Dj Capo tan pot fer ballar al respectable a cops de guitarres shoegaze o al ritme de l'electrònica més indie. 

Dj Capo: El Puto Amo

Dj Capo va començar la seva singladura musical el 2005, a Girona. Una ciutat tocada i posada, poc propensa a fer l'indie. Les seves sessions al Plegatín del Blau Club van deixar molt bon record i moltes soles desgastades. Actualment combina la seva residència a la Sala Pasternak (Vic) i sessions periòdiques a la Sala Apolo de Barcelona (Crappy Tuesdays), Sidecar (Bcn) i Yeah! (Girona).

Reserva indie de Girona

Durant tots aquests anys David Capo ha passejat els seus discos per clubs de tot el país: Razzmatazz, Déposito Legal, KGB i BeCool de Barcelona, Cotton Club (Lleida), Sala López (Saragossa), Siroco, Nells i Costello Club de Madrid, entre molts altres clubs i sales de la pell de brau. També s'ha posat darrere els plats de l'Scala de Londres i ha punxat en festivals com el Palmfest (2008, 2013), PopArb (2009), Jack Daniel's Music Club (2011) FIB Benicàssim (2012), Embassa't (2012), Sónida Festival (2013) i el Festival do Norte (2014). I a més ha compartit cabina amb dj's de la talla d'Amable, Gato, Maadraassoo, Legotheque, Viktor Ollé, Pin & Pon dj's i Nacho Ruiz. I cartell amb grups com Fanfarlo, The Horrors, Satellite Stories, We are Standards, Vetusta Morla, El Columpio Asesino i We are scientists, entre d'altres. La seva sessió al Sant Feliu Fest d'enguany mereix una menció especial, per la cura amb que la va preparar. Hi van sonar els millors grups ganxons com No More Lies, Bullitt i Please Wait i altres bandes que havien passat pel festival. 



Per tancar l'any, Dj Capo ens ha cedit una playlist seva, "Top Dj Capo 2014", que complementa la nostra playlist, la dels musictecaris "Les nostres cançons 2014". 

Logo

BONUS TRACKS: 

Podeu trobar més informació sobre Dj Capo a la seva pàgina web , on podeu escoltar més cançons nascudes el 2014. Recomanem la dedicada a l'indie dance.

Indie - Dance

En blanc i negre

Les nostres cançons del 2014. Un breu repàs a l'any del Tricentenari

Aquest any que estem a punt d'acabar,  els terrícoles hem tornat a protagonitzar incidents, que podrien figurar en un recull que portaria per nom Moments kafkians de la humanitat i que complementaria el conegut llibre de Zweig. Al nostre país, el fet més destacat, juntament amb la celebració del Tricentenari, l'abdicació d'en Juanca i la irrupció de Podemos; porta el títol d'un llibre de Kafka: El procés. A nivell internacional, desgraciadament, destaquen els bàrbars de l' Estat Islàmic, la guerra de Síria, la nafra d'Israel que continua sagnant, la rebel·lió ucraïnesa i el pols de Putin amb Occident. 

Merkel intentant emular, sense èxit, Ángel Cristo 

A escala bibliotecària destaca la implantació per part del gobierno d'una taxa de compensació als autors, pel préstec de documents a les biblioteques públiques de municipis amb més de 5.000 habitants. Aquesta taxa no ha estat ben rebuda ni per les societats de gestió de drets d'autor ni pels professionals de les biblioteques. A principis d'aquests mes, l'Ampli publicava un article on s'explicava com afectaria aquesta taxa al préstec de cd's. I entre tanta "desgràcia", una bona notícia: la propera obertura de la biblioteca Carles Rahola de Girona a finals d'any. La Carles Rahola serà la biblioteca més gran del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. 

Exterior de la Biblioteca Carles Rahola (foto: Diari de Girona)

Interior de la Carles Rahola (foto: Diari de Girona)

L'obertura d'aquest nou equipament, no ha sigut l'únic moment dolç que ha viscut el 2014 la immortal. La celebració dels cinquanta anys de la publicació de Charlie i la Fàbrica de Xocolata a les Biblioteques Municipals de Girona, va tenir un ampli ressò mediàtic. 

Aparador de la Biblioteca Antònia Adroher (Foto: Biblioteques Girona)

També enguany, les biblioteques s'han posat #ensolfa amb un cicle de presentació de segells discogràfics i concerts dels seus grups. 

El silenci també forma part de la música 

I nosaltres els musictecaris, hem fet dotze seleccions musicals pels dotze Ipunts del Tricentenari.  Fa res que hem acabat i com que ja enyoràvem fer llistes, per dir adéu a l'any hem escollit les cançons que més ens han molat del 2014. La llista es diu Les nostres cançons del 2014  perquè: "Proposo canviar les "millors cançons" per " cançons que ens han molat mazo" o " cançons que m'agradaria que escoltéssiu" o algo així. "Millor" és un terme que s'hauria de revisar, igual que "normal". : P ". Una vegada escollit el nom de la llista va començar la tria de cançons amb entusiasme: " I've just arrived from Medellín amb els ulls carregats de coses bones i les orelles de música!. "Jo sols escolto música antiga, però aviam que trobo". Alguna decepció: " Aquest dies he estat escoltant coses publicades aquest any. Suposava que us recomanaria alguna cosa dels Raveonettes o la Karen O, que tant m'havien agradat "antany"...Però els darrers discos no m'han dit res. Two Door Cinema Club no han publicat res aquest any :( . I recomanar-vos la versió d' "Ancora" de la Roisin Murphy (Ep: Mi senti), em semblava poc serio. És poc serio, però escolteu-la fa tres dies que no puc parar de cantarla."  I finalment van arribar les cançons, no totes del 2014, algunes acompanyades de comentaris com aquests: 

" "El gran pájaro de los Andes", de Meridian Brothers. Quan sentim "Love me Tender" d'Elvis Presley, hem de ser conscients que als anys 50 no es podien fer explícites moltes coses. Per tant darrere de "Love me Tender", podien bullir-hi moltes coses. Sembla que els Meridian Brothers fan el mateix amb la música tradicional llatina. Ells han sabut el que no es podia dir (per censura cultural, social o tècnica). Allà on sembla que passa el còndor, ells hi veuen un fotó que va a la velocitat predita per Einstein".  

Portada de l'àlbum de Meridian Brothers "Salvadora Robot"

" "Por eso" de Centavrvs. Els anys ens aniran evitant  l'ànsia d'estar al tanto de tot allò nou. Millor així, evitarem molts estrèpits i potser ens concentrarem en escoltar més i més una mateixa cosa. Jo crec que serà així d'aquí uns anys amb el disc de debut dels mexicans Centavrvs, que el podré seguint escoltant i no podré calibrar l'època, ni en quin moment es va començar a barrejar el ritme llatí amb sonoritats més cool. El que no és futura tradició és futur plagi". 

Portada del disc dels mexicans 

" "Everyday Robots" sona com sonaven els àlbums de Tricky quan era jove...I "Nicotine Love" sona com el primer àlbum d' Hercules & The Love Affair (que m'agradava fins a dir prou). Per cert, Hercules & The Love Affair han tret disc nou enguany, però no us el puc recomanar perquè encara no l'he escoltat. "

Portada del nou disc de Damon Albarn

I ara sí, sense més dilació us deixem amb la llista de "Les nostres cançons del 2014", que ha estat elaborada per Marta Bramon, Jordi Corvillo, Julián Figueres, Lídia Noguerol, Rosa Núñez, Oriol Planas, Joan Puchades, Mont Sureda, Jaume Vilarrubí i Josep Lluís Villanueva Fontanella. 

BONUS TRACKS: 

No trobareu els Frantic Rockers  a l'Spotify, però sí que corren pel youtube:



Ja seria estrany que per una vegada, fes les coses fàcils. Per si no el podeu escoltar a la llista: