En aquesta xerrada sentirem històries i composicions
que van torçar el rumb de la vida musical de Florència. Compartirà temes que li
van obrir el cap i el cor ja sigui perquè li van aportar tècnica o perquè van
moure els fils de la creativitat. En aquesta sessió, la música arribada des de
Buenos Aires, després d'una gira per Japó, també donarà exemples pràctics de
com i per què aquestes músiques són influències i parts fonamentals de la seva
obra.
El treball de Florència Ruiz està dedicat a la
composició de cançons. Els seus discos han estat editats a Argentina i també al
Japó, Mèxic i NY. Va compondre músiques per a pel·lícules i per FUJI TV (Japó).
Ha fet 6 discos d'estudi: Centro (2000), Cuerpo (2003), Correr (2005), Fogón (remixes,
versions 2006), Mayor (2007), Ese impulso superior (2008)
en col·laboració amb Ariel Minimal, Luz de noche (2011) amb la
participació de 24 músics entre els quals es destaquen Hugo Fatturuso i Jaques
Morelenbaum. En 2014 realitza MA un treball que recopila 15
anys d'enregistraments, de discos i de compartir. El 2015 grava el seu disc en
solitari 7 cartas invisibles. En 2016 va enregistrat Parte al
costat del teclista i compositor Mono Fontana, el primer disc del duo. Mono
Fontana ha participat de la banda de Luis Alberto Spinetta i va ser un dels
seus col·laboradors més propers.
Encara no ens ho creiem, però sembla cert que aquests són els primers dies en que no compartim la rotació de la Terra amb Luis Alberto Spinetta, que va morir el passat 8 de febrer.
Spinetta, conegut com "El flaco", va ser un music hipersensible, dotat d'una capacitat singular per la composició musical original dintre de la música pop rock. Totes les seves peces, inclús les més senzilles, tenen algun gir, algun acord, algun arranjament, que les fa especials.
A aquesta facilitat creativa cal afegir el seu gust particular per les lletres, mai obvies, sovint críptiques, però dotades d'una capacitat d'evocació poètica fora del normal. A Espanya, potser, només hi ha hagut un igual o comparable, o dos, però trencats molt aviat.
La seva discografia és enorme i abasta 4 dècades completes, convertint-lo en un dels pares més inspiradors de la música argentina, un referent intergeneracional i immortal. Oscil·la entre la música melòdica, el pop, la cançó i el rock, però sempre té la seva emprempta fràgil i bella. Aquesta és la discografia completa, d'Almendra als seus treballs en solitari passant pels grans Invisible:
San Cristóforo: Un Sauna de Lava Eléctrico (1998, Live)
Elija y Gane (1999, greatest hits)
Silver Sorgo (2001)
Argentina Sorgo Films Presenta: Spinetta Obras (2002)
Para los Árboles (2003)
Camalotus (2004)
Pan (2006)
Un Mañana (2008)
Spinetta y las Bandas Eternas (2010, Live)
Aquí us deixem un playlist amb alguns discos d'El Flaco:
Rescatar algun detall de la mateixa és sempre difícil, però qualsevol de les seves peces inclou tot un univers sensible que explica la resta. Són baules d'una cadena estètica fràgil, estranya, preciosa. Aquí, ara, preferim aquesta joia aparentment senzilla que es diu "Ella también", un tema ben antic, del disc enregistrat a l'any 82 anomenat Kamikaze, que ell va interpretar el 2009 a duo:
I també el vídeo de "Rezo por vos", de l'any 85, amb l'altre hipersensible argentí, l'inefable Charly Garcia. La bellesa del tema i la singularitat dels intèrprets és quasi insostenible:
Llarga vida artística després de la vida psicofísica del gran Flaco. Ens esgotarien en va donant les gràcies per tants versos i tantes melodies per la banda sonora d'una vida finalment al marge del temps.
Les seves obres al catàleg de biblioteques, aquí. Les seves obres a Spotify, aquí.