A la cartaginesa?
Escric aquestes línies després d’una lectura ràpida dels missatges creuats d’ahir entre els presidents Puigdemont i Rajoy. Més enllà de constatar que l’ús del burofax com a mitjà de comunicació entre els...
También en el odio hay clases
Fue el jueves 28 de septiembre, a las ocho de la mañana, en la estación de metro de Liceu. Un individuo de mediana edad al que no conocía de nada y que bajaba del mismo vagón que yo se me acercó y me...
També en l’odi hi ha classes
Va ser el dijous 28 de setembre, a quarts de nou del matí, a l’estació de metro de Liceu. Un individu de mitjana edat a qui no coneixia de res i que baixava del mateix vagó que jo se’m va acostar i em va...
El pícnic i la farsa
Admirable sentit de l’anticipació el del secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, quan divendres passat, en sortir de la Junta de Seguretat reunida a Pedralbes, va pronosticar que molts catalans...
Una estafa, certament
És curiós, però la primera cosa que vaig pensar en veure, a El País de diumenge passat, el manifest dels “intel·lectuals i artistes d’esquerres” titulat 1-O: estafa antidemocrática va ser que el disseny...
Una cançó de l'enfadós
Acabem de viure unes setmanes de nostàlgia commemorativa amb els 25 anys dels Jocs Olímpics del 1992. Una nostàlgia excessiva, a parer meu, mancada de qualsevol esperit crític i, en alguns casos,...
Pobre PDECat!
En aquests moments no hi deu haver a Occident un altre partit polític -ni tan sols el desarborat Partit Socialista Francès, reduït al 5,6% dels vots- que susciti tants planys, tants auguris pessimistes,...
Duran i Lleida parla de ridículs
En la vida, i sobretot en la vida pública, hi ha poques coses pitjors que no adonar-te que el teu temps ha passat i la realitat et commina a retirar-te a casa. Si no te n’adones, o no ho vols acceptar,...
Les víctimes culpables
Ha tornat a passar. Com cada vegada que, en els darrers lustres, el terrorisme jihadista colpeja a Occident, la recent onada d’atemptats a Anglaterra ha donat ocasió a un orfeó de veus polítiques, però...
Massa cacics per a tan pocs indis
Una de les conseqüències més remarcables del procés independentista en curs a Catalunya és la proliferació de plataformes, iniciatives i altres muntatges que pretenen plantar bandera en alguna mena de...
Victimisme identitari
He posat al capdamunt d’aquest article dos conceptes, victimisme i identitari, que són segurament els més utilitzats des de fa dècades per desqualificar el nacionalisme català. Victimisme, és a dir, la...
Juristes i magistrats
Al llarg de les darreres setmanes, els juristes han tingut un destacat i inusual protagonisme en el debat polític català. D’una banda, s’ha presentat el manifest 'El dret, al servei de les llibertats',...
Impostors
L’any passat es va publicar, i va ser acollit molt favorablement pels lectors, el llibre d’Ignacio Sánchez-Cuenca La desfachatez intelectual. L’autor, professor de ciència política en una universitat...
Un ídol en el fang
Va ser a finals del 2010 quan, de sobte, els noms de Wikileaks i del seu rostre visible, Julian Assange, van irrompre de manera abassegadora en l’escena informativa mundial. La difusió, per iniciativa del ...
Erdogan, el moderat
Potser vostès no ho recorden, però quan va guanyar per primer i per segon cop (el 2002 i el 2007, respectivament) les eleccions legislatives turques, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) era...
Turbulències unionistes
Diguem-ho clar d’entrada: Ciutadans va ser concebut i engendrat, el 2005-2006, com una secta, amb el seu monotema obsessiu -la lluita contra la normalització lingüística del català- i el seu guru. Només...
Nostàlgia d’ETA
El terrorisme d’ETA va constituir una tragèdia sagnant i, des de la fi del franquisme fins al 2011, una pràctica criminal i injustificable. Però en la vida política s’aprofita tot, i seria molt ingenu no...
El règim es defensa
Que l’actual crisi política a l’estat espanyol no és un contratemps conjuntural, sinó una crisi de règim, l’expressió de l’esgotament d’aquells consensos de 1977-1979 que van donar estabilitat a la Segona...
Canviar per seguir igual
El març d’enguany, fa tot just sis mesos, en el curs d’un debat organitzat per Òmnium Cultural a Badalona sobre el paper del municipalisme davant del procés sobiranista, l’alcaldessa socialista de Santa...
Un miratge d’estiu
Com deia la meva àvia, “qui té boca s’equivoca”; si, a més, et dediques al gènere d’opinió o a l’anàlisi de l’actualitat política, és inevitable que, un dia, formulis un pronòstic erroni, o facis una...
Condemnar Blair, absoldre Saddam?
No em considero sospitós d’haver simpatitzat mai amb els neocons nord-americans ni amb George W. Bush, a qui sempre vaig considerar un talòs reaccionari. Encara ha estat més petita la meva afinitat amb...
La sort dels no-nacionalistes
Com vostès saben perfectament, els ciutadans de l’estat espanyol, i els de Catalunya en particular, ens dividim en dues grans categories: nacionalistes i no-nacionalistes. Els primers som carrinclons,...
Barruts i farsants
Els seus articles són alliçonadors, emfàtics, sentenciosos, moralistes -sempre a favor del bé i en contra del mal...-, plens de veritats absolutes: ells tenen la raó, tota la raó, i els que pensen diferent...
A la Carme se li ha covat l’arròs
Comencem per descriure la qüestió en termes fredament aritmètics. A les eleccions generals espanyoles del març del 2008, les llistes del PSC encapçalades per Carme Chacón van recollir 1,67 milions de vots...
Rovira i Virgili i els indocumentats
Comencem per les presentacions. Si un llibre recent (J. Campabadal / F. Miralles, De Ciutadans a Ciudadanos, pàg. 22) qualifica el senyor José Domingo Domingo d’“ auténtico Pepito Grillo del asociacionismo...
The nuisance
For the last 130 or 150 years, the Catalan issue —that is, Catalonia’s socioeconomic, cultural and political specificity and the demands that stem from it— has been many different things in Spanish...
La nosa
Des de fa cent trenta o cent cinquanta anys, la qüestió catalana —l’especificitat econòmico-social, cultural i política de Catalunya, i les reivindicacions que se’n deriven— ha estat, en la política...
Ni un gram d’autocrítica
Atenció: no demano a ningú que s’autoflagel·li, i menys que s’immoli. Però quan, després d’haver ocupat càrrecs institucionals durant 36 anys, d’haver encapçalat de forma omnímoda un partit polític al llarg...
Un terrible gran llibre
Confio que els amables lectors m’ho perdonaran. Però, després d’unes setmanes en què ha semblat que el guionista de la política catalana era el mateix Alfred Hitchcock, fer anàlisis a tres dies vista em...
Al·lèrgics a l’autocrítica
Fa temps que, quan arrenca una campanya electoral, resulta de bon to acollir-la amb enuig, i preveure que serà tan avorrida i previsible com totes, i desitjar que els quinze dies passin de pressa per deixar...