També hem sabut que més de 6 de cada 10 persones grans tenen dificultats per arribar a finals de mes a Catalunya -que se situa per sobre de la mitjana estatal en aquest àmbit-, que la durada mitjana dels contractes temporals ha caigut fins als 50,58 dies, que el ministeri de Defensa donarà 24.000 euros a una entitat catalana que feia misses franquistes, que l'Estat externalitza la salut dels interns dels CIEs amb un cost d'1,5 milions d'euros o que les retransmissions de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Íñigo Méndez de Vigo valen més de 500.000 euros.
1.077 milions en obres aturades de la L9
Els retards i les despeses de la línia 9 del metro han situat aquesta obra al centre de la polèmica durant anys. Ara sembla que, si arriba el finançament necessari -per exemple, d'Europa-, es podrien reactivar les obres. En concret, esperen 740 milions. Ara bé, segons detalla el conseller de Territori, Josep Rull, a pregunta de Fernando Sánchez (PP), el cost dels cànons, concessions i crèdits de les obres que no s'han posat en marxa degut a l'aturada de les obres programades, entre 2011 i 2016, ha assolit els 1.076,8 milions.
Aquesta quantitat tan sols inclou els pagaments per obres inacabades per haver-se aturat i, per tant, no incorpora les despeses per obres ja posades en marxa, acabades i inactives durant els sis mesos posteriors a finalitzades o les no executades. D'aquestes, 785,2 milions responen als pagaments de les concessions d'estacions adjudicades el 2008 i 2010, mentre que els 291,6 milions restants són d'amortitzacions financeres i interessos de crèdits obtinguts per a l'obra.
En tot cas, aquests costos van superar els 250 milions anuals el 2014 i 2015, quan hi havia 29 estacions fora de servei, mentre que el 2016, amb la inauguració d'una part del recorregut, tan sols n'hi havia 14 en aquesta situació. L'any passat, per tant, els pagaments per obres inacabades va caure a poc més de 100 milions.
Aquesta quantitat tan sols inclou els pagaments per obres inacabades per haver-se aturat i, per tant, no incorpora les despeses per obres ja posades en marxa, acabades i inactives durant els sis mesos posteriors a finalitzades o les no executades. D'aquestes, 785,2 milions responen als pagaments de les concessions d'estacions adjudicades el 2008 i 2010, mentre que els 291,6 milions restants són d'amortitzacions financeres i interessos de crèdits obtinguts per a l'obra.
En tot cas, aquests costos van superar els 250 milions anuals el 2014 i 2015, quan hi havia 29 estacions fora de servei, mentre que el 2016, amb la inauguració d'una part del recorregut, tan sols n'hi havia 14 en aquesta situació. L'any passat, per tant, els pagaments per obres inacabades va caure a poc més de 100 milions.
61,2% de gent gran que li costa arribar a finals de mes
Una de les cares més crues de la crisi i de les mancances més sonades de l'estat del benestar català i espanyol són les penúries amb què viu bona part de la gent gran del país. No és estrany veure avis removent les escombraries o saber de casos en què la seva minsa pensió serveix per sostenir bona part de la família. I tot això després de viure èpoques complicades i d'anys de treball. I a canvi, què? Que un 61,2% dels majors de 65 anys declarin que arriben a finals de mes amb cert grau de dificultat, un percentatge més de quatre punts superior a la mitjana estatal, també molt elevada, segons les dades ofertes pel govern espanyol a preguntes de C's.
Sigui com sigui, on ho passa pitjor la gent gran és a Andalusia, on més de tres quartes parts passa penúries, mentre que aquest percentatge cau a menys de la meitat a La Rioja (28,3%), País Basc (30,5%) o Navarra (35,6%). Igualment, un cop més, la pobresa té rostre de dona, ja que, mentre les dones grans arriben a finals de mes amb dificultats en un 59,7% dels casos, els homes ho fan en un 53,3% d'aquests.
En tot cas, aquestes dificultats també tenen gradacions. Així, un 9,4% de les persones grans catalanes afirmen que tenen molta dificultat per arribar a finals de mes, però aquest percentatge s'eleva a l'11,4% en la mitjana estatal, i fins i tot al 27,1% al País Valencià o el 27,2% a Andalusia. Al País Basc, per contra, cau al 0,8%.
Sigui com sigui, on ho passa pitjor la gent gran és a Andalusia, on més de tres quartes parts passa penúries, mentre que aquest percentatge cau a menys de la meitat a La Rioja (28,3%), País Basc (30,5%) o Navarra (35,6%). Igualment, un cop més, la pobresa té rostre de dona, ja que, mentre les dones grans arriben a finals de mes amb dificultats en un 59,7% dels casos, els homes ho fan en un 53,3% d'aquests.
En tot cas, aquestes dificultats també tenen gradacions. Així, un 9,4% de les persones grans catalanes afirmen que tenen molta dificultat per arribar a finals de mes, però aquest percentatge s'eleva a l'11,4% en la mitjana estatal, i fins i tot al 27,1% al País Valencià o el 27,2% a Andalusia. Al País Basc, per contra, cau al 0,8%.
50,6 dies de mitjana els contractes temporals
Una altra cara de la precarietat, abans de l'edat de la jubilació, són les condicions laborals que viuen bona part dels treballadors. La temporalitat, per exemple, és una de les seves facetes. Entre el 2011 i el 2016, el percentatge de contractes temporals ha crescut del 25% al 27,4%, però és encara més destacable el fet que, segons concreta l'executiu estatal també a preguntes de C's, la durada mitjana d'aquests contractes ha caigut en el mateix període dels 62,87 dies als 50,58 dies. La inestabilitat laboral, malgrat que les dades macroeconòmiques semblin indicar el contrari, no deixa de créixer.
24.000 € d'ajuda als Amics del Castell de Montjuïc
L'associació Amics del Castell de Montjuïc ha generat certa controvèrsia arran de diversos fets, com que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els prohibís el 2015 la celebració a aquest castell d'una missa franquista pels sublevats del 1936, que es feia ininterrompudament des del 1940. Des de llavors, però, han seguit fent activitats i el ministeri de Defensa ha decidit premiar tan demòcrata entitat amb un conveni pel quals li atorga 24.000 euros per a la celebració d'una festa infantil a Montjuïc amb el lema "Conviure és fàcil. Un dia diferent", l'organització d'un cicle de concerts de bandes de música militar o civil al pati d'armes del castell, l'ampliació d'una exposició sobre Juan Martín Cermeño -arquitecte i militar que va culminar la construcció del castell- i la realització d'unes jornades sobre fortificacions.
I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:
1.471.000 €
Entrada del CIE de Zona Franca. Foto: Adrià Costa
Com és ben sabut, els centres d'internament d'estrangers (CIE) no són hotels per a usuaris benestants. Les condicions de salut dels interns poden ser complicades, a banda que, allí dins, hi ocorren massa agressions que no haurien de tenir lloc -com tampoc no haurien d'existir aquests edificis, de fet-. Per això, el ministeri de l'Interior ha licitat per 1,5 milions el servei de reconeixements mèdics i assistència sanitària als interns dels CIE, per al 2017 i 2018, amb un metge i un infermer a cada centre. No deixa de ser curiós, però, que una tasca tan bàsica s'externalitzi i no l'executin treballadors públics en plantilla.
907.500 €
Malgrat les veus catastrofistes de l'unionisme, el procés no només no ha aïllat les empreses catalanes, sinó que l'economia del país està més internacionalitzada que mai. Carles Puigdemont treia pit aquesta setmana del fet que cada any es baten rècords d'inversió estrangera i d'exportacions. Ara bé, mai no n'hi ha prou. Per això, l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa, Acció, licita per 617.100 euros l'obertura d'una Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització per facilitar a les empreses catalanes l'accés a mercats internacionals i per 290.400 euros la creació d'una plataforma digital de serveis d'informació en l'àmbit de la internacionalització i del comerç exterior.
508.200 €
Periodistes seguint Mariano Rajoy a través d'un televisor. Foto: ACN
El famós plasma de Mariano Rajoy no surt gratis. Ben al contrari, el govern espanyol ha licitat per 508.200 euros la transmissió per satèl·lit i per streaming de les compareixences públiques de Rajoy, però també de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i del portaveu del govern estatal, Íñigo Méndez de Vigo, per al que resta d'any i fins al 2019. El plec calcula que caldrà cobrir totes les rodes de premsa posteriors al consell de ministres i uns 80 actes i compareixences anuals més.
430.837 €
Una de les banderes amb què Barcelona en Comú va guanyar les eleccions va ser el foment de la participació. És per això que, entre altres qüestions, l'ajuntament va impulsar el web Decidim Barcelona, des d'on es vehiculen els processos participatius i els espais de participació a la ciutat. Ara bé, no és un portal simple i, de fet, se'l pot esprémer tant com es vulgui. Per això, el consistori ha licitat per 430.836,63 euros els serveis de manteniment, integració i desenvolupament de les funcionalitats transversals del web, durant un any i cinc mesos.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
