Veneçuela: tercer round ... ¿KO?

En articles anteriors vaig intentar descriure el perfil general de la crisi social, econòmica i política per la que ve travessant Veneçuela, des de fa ja diversos anys.

La calamitat més recent, en aquest "mar de calamitats" en què s'ha convertit la nostra quotidianitat, és una mena de "corralito" financer, producte de dos factors: un, l'escassetat de diners en efectiu, ja que no hi ha paper moneda disponible ni al carrer ni en els bancs (el màxim de retir diari per taquilla o telecajero, permès, tot just arriba al equivalent a 2 US $); dos, el mal funcionament de la internet i, en conseqüència, dels punts de venda amb targeta, la qual cosa dificulta enormement les transferències i pagaments electrònics que podrien ser un alleujament davant l'absència de bitllets.

Si tenim en compte que la inflació ja supera el 1.000% en menys d'un any, podem comprendre la magnitud d'aquesta calamitat. Per la seva banda, el panorama polític no és millor.

Els resultats de les recents eleccions regionals per governadors, van posar en evidència la consolidació d'una estructura electoral fraudulenta, que va superar amb escreix les faules dels governs anteriors, i el propòsit és impedir o entorpir l'expressió de la voluntat genuïna de la gent a través del vot.

Aquesta estructura electoral fraudulenta, s'ha vingut construint des de fa temps, amb la complicitat del Consell Nacional Electoral (CNE) i el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ). El procés va incloure les següents accions:

-El impediment de la convocatòria del Referèndum Revocatori contra el President, el 2015

-La convocatòria a una Assemblea Nacional Constituent (ANC) sense la realització de la consulta popular que estableix la Constitució

-La elecció dels membres de l'ANC sense algun mecanisme d'observació imparcial, testimonis o auditoria, i sense l'ús de tinta indeleble.

-La suspensió inconsulta de les eleccions regionals per governadors, les quals estaven previstes per a desembre de 2016.

-No permetre la inscripció de les organitzacions polítiques que adversan al govern, ni permetre l'ús de les seves targetes electorals.

-El escurçament excessiu, inconsulto i sense previ avís dels lapses per inscriure candidats a governadors (un o dos dies)

-La impossibilitat de substituir candidats inscrits

-La reubicació inconsulta, i fins al dia anterior a les eleccions regionals, de centenars de Centres d'-Votación, afectant prop de 750 mil votants. Aquestes reubicacions no van ser informades al públic pel CNE

-El ús massiu, públic i notori -gairebé obsceno- dels recursos de l'Estat, de grups violents i dels mitjans públics en suport als candidats del govern

-El ús -públic i notorio- de missatges oficialistes d'intimidació i coerció als funcionaris públics, beneficiaris de Missions oficials i pensionats.

-La creació d'organismes paral·lels, amb competència i recursos financers controlats pels governadors perdedors, en aquells Estats on va guanyar el candidat opositor.

-La exigència inconstitucional que els governadors electes es juramenten davant l'ANC, sota amenaça de desconeixement, destitució o presó

-La negativa d'obrir el Registre Electoral Permanent (REP) la qual cosa impedirà que prop d'1 milió de nous electors puguin inscriure.

Ara, el CNE ens ha informat que no va a convocar l'elecció dels Consells Legislatius Regionals, el mandat està vençut, i només convocarà l'elecció d'Alcaldes per al proper mes de desembre 2017, amb el mateix aparell electoral.

Així doncs, sembla que el govern ha tancat l'última porta a la dinàmica democràtica, participativa i protagonista del poble veneçolà.

Per la seva banda, el lideratge opositor camina en desbandada i mentrestant, la gent del carrer segueix bregant amb les calamitats del dia a dia, sense que hi hagi cap anunci que ens permeti sotjar una millora en la crisi econòmica i social que ens aclapara.

Hi haurà un "segon aire" per a la gent, més enllà d'un nou augment del salari mínim, o es perdrà la baralla per KO?