Què és veure la tele avui en dia?

Pablo Rodríguez Canfranc
Economista

Televisió, canals


La imatge de tota la família reunida en una sala d'estar al voltant d'una pantalla pertany a la iconografia del segle XX. 


Avui hem de parlar de continguts audiovisuals personalitzats que es veuen en qualsevol lloc i en qualsevol dispositiu. I per descomptat, de la convergència de la TC amb les noves tecnologies avantguardistes, com la realitat virtual. Per descomptat, veure la tele ja no és el que era. 


Perquè ha canviat la nostra experiència de "veure la televisió", una cosa sobre els quals reflexionava de manera molt gràfica Miguel d'Aguilera, catedràtic de Comunicació Audiovisual a la Universitat de Màlaga, fa uns anys en un article:


"D'aquí que, per exemple, ja no resulti avui tan senzill com ho era abans definir què és la televisió o en què consisteix la pràctica cultural de 'veure la tele'. ¿Veure continguts a YouTube és 'veure la tele'? ¿Gaudir d'algun capítol de Breaking Bad en el portàtil oa la tauleta mentre es viatja en tren o avió és 'veure la tele'? O 'veure la tele' és rebre certs missatges al saló de la casa -al mateix temps, per cert, que té l'ordinador portàtil sobre els genolls i el telèfon mòbil a la mà-? "



Certament, cada vegada veiem menys la televisió, concebut això últim com rebre programació lineal en un aparell específic per a això, i en canvi, tendim a triar quins continguts ens ve de gust veure en cada moment.


Aquestes tendències relatives al sector de la televisió estan ben presents en el recent informe de l'Ericsson ConsumerLabTV and MITJA 2017. A consumer-drivenfuture of mitjana , que ja en el seu títol subratlla el protagonisme absolut del teleespectador en el procés d'evolució d'aquest mitjà.


El treball registra un increment significatiu des de 2010 a les preferències dels usuaris pels continguts sota demanda sobre la programació lineal, entorn del 60% dels enquestats prefereixen la primera opció.


També ha crescut la necessitat dels usuaris de emportar-se els seus continguts audiovisuals, és a dir, la portabilitat dels mateixos.


Parlant del contingut sota demanda, el 42% dels consumidors afirma donar-se més "afartaments" de sèries que fa tan sols cinc anys.


En el model de televisió basada en la programació lineal calia esperar al dia d'emissió per poder veure els successius capítols d'una sèrie, mentre que a la TV a la carta podem visualitzar-seguits, un darrere l'altre, al nostre ritme.


Un altre dels canvis significatius del consum televisiu actual és la preferència per les pantalles petites (i portables). El 70% dels enquestats veu televisió i vídeo en el seu telèfon intel·ligent, una xifra que dobla la de 2012.


Aproximadament, dediquen sis hores a la setmana a veure continguts audiovisuals en el mòbil.


Un dels problemes que comporta el consum de contingut a la carta i una oferta de producte s cada vegada més gran és que el temps mitjà dedicat a buscar continguts ha augmentat -un 13% respecte a l'any 2016-, equivalent a gairebé una hora al dia.


L'informe d'Ericsson ConsumerLab realitza algunes prediccions relatives al futur proper del mercat televisiu. En concret, estima que per al 2020 només 1 de cada 10 consumidors veurà la tele exclusivament a la televisió tradicional, el que suposarà una caiguda del 50% respecte de 2010.


Per 2020 s'espera que la meitat de tot el visionat de televisió es realitzi en dispositius mòbils i la meitat d'això només en el telèfon intel·ligent.


Finalment, és probable que es produeixi una convergència tecnològica entre la televisió i la realitat virtual. D'aquesta manera, la televisió sota demanda pot adquirir un component més social i immersiu del que té ara mateix.


Per 2020 l'ús de realitat virtual en el consum audiovisual podria afectar un terç dels consumidors.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH