El Govern Puigdemont es plantejava la creació d'un exèrcit propi per a la República Catalana

Puigdemont passant revista a Mossos d'Esquadra

Segons revela el sumari de la investigació sobre el referèndum il·legal, unes Forces Armades pròpies requeririen entre 18.000 i 22.000 efectius i trigarien entre cinc i deu anys en desplegar-se completament.

El Govern liderat per Carles Puigdemont tenia obert només 15 dies abans del referèndum de l'1 d'octubre un debat sobre el model de defensa que més convindria a la futura República catalana i discutia sobre la possibilitat de comptar amb un Exèrcit propi, formar una policia militaritzada o assegurar-se el suport d'un altre país.

Així consta en un document inclòs en el sumari del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona que investiga l'organització del referèndum i que analitza els elements de seguretat del futur Estat independent amb data del 14 de setembre.

L'informe, elaborat per un grup d'assessors d'eurodiputats d'ERC, reconeixia que la seguretat en el període de transició a la independència era una qüestió "de vital importància", ja que assumir les competències de defensa sense tenir una estructura sòlida comportaria la necessitat d'dependre d'un tercer estat.

En aquest sentit, apuntava la possibilitat d'un atac armat contra Catalunya com una cosa "poc probable" però no completament descartable. I assenyalava que el desenvolupament d'un sistema de defensa podria trigar entre cinc i deu anys en estar totalment desplegat. "Alguns estats europeus podrien estar disposats a garantir protecció per evitar que Catalunya es convertís en un forat a les portes d'Europa, però és poc probable que acceptessin aquesta càrrega a perpetuïtat", assumeix.

Els independentistes posaven com a exemple els casos d'Àustria, Dinamarca i Suïssa, països comparables a Catalunya en població, dimensió o PIB, i que li servien per calcular que la seva república independent necessitaria un Exèrcit compost per entre 18.000 i 22.000 efectius. "La República catalana s'haurà de plantejar si vol un cos de defensa i com serà, si compost per professionals o per milícies", reconeixia.

També estudiava els casos de Costa Rica i Panamà, països sense unes Forces Armades pròpies que depenen d'altres estats i compten amb una policia militaritzada per a la seva defensa. Segons l'estudi, aquesta situació no redueix el cost ia més "presenta inconvenients" per la dependència externa.

Un altre aspecte a debat era el de la presència de Catalunya en organismes internacionals com la Unió Europea, l'OTAN i l'ONU, ja que els seus autors consideraven que actualment és "més recomanable" formar part d'aquest tipus d'institucions que mantenir-se al marge.

INTEGRACIÓ A L'OTAN I SENTIMENT ANTIIMPERIALISTA

Segons assumeix el document, ser membre de la UE implicaria també participar en la política comuna de seguretat i defensa. Mentrestant, reconeixia que la participació a l'OTAN genera "més controvèrsia" perquè part de la societat catalana té un sentiment "antiimperialista".

Així, apuntava la integració en l'Aliança com "un compromís" amb els socis europeus i assegurava que això no suposaria una major despesa en defensa, ja que països fora de l'OTAN com Suècia o Finlàndia "acaben gastant més en defensa que la mitjana de els que sí que són part ".

En qualsevol cas, contemplava la integració en l'anomenat 'Partnership for Peace', un programa de l'OTAN destinat a estrènyer les relacions amb altres estats europeus i l'antiga Unió Soviètica que al seu parer "ofereix alguns avantatges sense comprometre la capacitat de decisió ni estar obligat a contribuir econòmicament ".

ALGUNES PREGUNTES SENSE TANCAR

Amb aquest escenari, el document plantejava algunes preguntes sense tancar a tan sols dues setmanes del referèndum independentista, com els riscos als quals s'enfrontaria la República catalana o els mitjans per combatre les amenaces.

També obria interrogants sobre la possibilitat de creació d'un cos militar, la posició com a país neutral o la participació en els organismes internacionals, amb les seves implicacions de mitjans materials i humans i econòmiques.