Revolució

Ruïnes de Totihuacan a Mèxic

Congruent amb el vocable llatí "revoltum" una persona damnificada a l'oficina d'un funcionari de la ciutat de Mèxic, donava voltes sense parar a la sala d'espera del susdit, en preguntar-li si no desitjava seure al lloc que jo ocupava em va respondre "no gràcies, és la meva manera revolucionària de dir-los que estic molesta amb les seves polítiques i que camino per no haver de recórrer a la violència d'alçar la veu o prendre una arma".

Avui justament és el dia que a Mèxic va quedar establert com l'inici de la revolució, que ens van ensenyar des dels graus primaris, va deixar un milió de morts i va permetre reglamentar a grau constitucional drets socials vinculats amb la feina, la propietat de la terra i els espais aeri, radioelèctric i el treball. Els anys posteriors a aquesta data ocorreguda fa 107 anys van ser, ni negar-ho, de donar voltes; generals anaven i venien, presidents es triaven i s'enderrocaven o mataven i amb tot i els discursos i les justificacions de "la gent d'esquerra" pels fets violents que tot just ara es comencen a reconèixer, no es va arribar a l'anhelada igualtat, el repartiment equitatiu del territori i la riquesa, molt menys el respecte als drets humans sobretot de les dones i dels nens.

La nostra revolució -segurament també la bolivariana, l'espanyola i fins a la francesa- va lluitar per canviar aspectes polítics, socials, econòmics i jurídics dels mexicans i els que per aquí anhelen aconseguir aquesta qualitat; però es pot dir que ¿li vam donar volta al robatori dels nostres recursos del subsòl -llegeixi mineria i petroli- a la desigualtat en la forma de vida de la població per tal que s'acostin les condicions de les estrelles de Forbes i els habitants de Oaxaca o Chiapas?

Si els nostres néts senten de revolució s'espanten, no poden concebre que algú consideri un orgull què els drets socials aconseguits -si més no l'original- en la constitució de 1917, siguin una mica de que presumir; per a ells es dóna voltes a la bicicleta, l'skate i qualsevol altre vehicle que entre més sofisticat millor s'associa amb el triomf personal. Perquè els pobres no són una cosa que els interessi, el focus de la seva atenció està en l'èxit personal.

El 20 de novembre ja no és tan sols una desfilada cívica d'estudiants de secundària a les delegacions, molt menys la possibilitat de rebre una beca per mèrits i no amb sentit electoral. És el gaudi d'un pont, en el qual el tema és divertir-se a Acapulco -igual si és a Caleta que port marques o diamant, passant per hornitos o condesa- oblidar-se dels problemes quotidians, beure, ballar i no pensar en com vaig a pagar la targeta de crèdit.

En un país on es va imposar el capitalisme, ser revolucionari és ser anacrònic, procliu a la violència -encara que sigui verbal- i fora de lloc. Mentre l'oferta turística pugui ser accessible, als vianants els importa molt poc les condicions dels que serveixen en els hotels el mateix en la cuina que en les taules o el jardins "són pobres perquè han triat la folgança i el parany", em va refutar un jove estudiant de la Universitat del Valle de Mèxic. En aquesta línia vénen tots els exemples sobre: els que van altres països perquè aquí no s'estimula als intel·ligents, igual es critica als priístes que són corruptes, als perredistes per lladres abusius i nacos i fins als morenistes per trànsfugues i mentiders.

Què saben de revolució els funcionaris que encara tenen responsabilitat perquè el sexenni no s'ha acabat? Per què a aquests se'ls critica quan els descobreixen en una festa i no quan són omisos a la feina?

Tinc en ment les imatges desoladores d'unes cascades que de la nit al dia van despertar seques a Chiapas. Els "experts" de govern van dir que en 20 dies tindrien el diagnòstic del que va passar i els pobladors en 24 hores van resoldre el problema Algú els va reconèixer la seva sapiència i la seva feina? Què no el governador d'aquesta entitat pertany a un partit que s'ocupa de la conservació i l'equilibri ecològic? Sap aquest novell i educat governador perquè el seu avi es considerava revolucionari? Si de cas ho sap ¿Se sent orgullós de ser descendiste d'una estirp que per la lluita va fer possible el gaudi d'ara?

Marcuso tracta de justificar la violència inherent a les revolucions, només perquè són moviments de les societats -en moviment- per canviar l'ordre i les estructures establertes; però en la realitat gairebé sempre tenen per objectiu enderrocar un govern, i si això és veritat no es pot dir que són essencialment "moviments complets", ja que si es tracta només de canviar a qui mana podem dir que són revolucionaris els policies que es s'enfronten a grups "poderosos" que han sortit de la ratlla -ambulants, narcotraficants, societat civil que marxa sense permís- i que pretenen ostentar el poder, només per ser ciutadans ja contrari sensu, aquests últims podrien ser també revolucionaris quan linxen, agredeixen a l'autoritat o roben trens i tràilers.

La veritat és que avui enfrontem un aniversari més, igual de descolorit que els últims celebrats en aquesta i altres matèries; els productors de cinema i televisió ja es van encarregar de desmitificar a Vila, Zapata i molts altres homes i dones que estan en el catàleg dels revolucionaris. Em quedo i porto a col·lació un veritable revolucionaris que va dir: "Té autoritat moral el que fa front el que és violent per mitjà del que no és violent". Mahatma Gandhi va ser considerat el dirigent revolucionari de més importància en el moviment d'independència de l'Índia en contra d'Anglaterra i no va fer més perquè el van assassinar el 1948. La desobediència civil pacífica, també és revolució, que ho entenguin els dirigents de grups en aquesta dimensió que és el món i no el paradís és també una cosa molt poc probable.