Ja poden inventar Cyber Mondays, Black Fridays i totes les mandangues que vulguin, que no recuperarem els cistells, ni els físics ni els virtuals. Ara només s’omplen cistelles, i no perquè per definició...

Crec que ara com ara tothom sap on té les espatlles i que no són el mateix que l’esquena. I que d’espatlles en tenim dues i d’esquena només una. En canvi, cada cop més ens girem d’esquenes i caiem...

“Marta Rovira s’ha ficat en un jardí”, hem sentit dir aquesta setmana. I no precisament fent un cafè. Perquè la gent ja no només es fica en jardins en llenguatge col·loquial, les tertúlies en van plenes....

“Espadaler no és chaquetero. És que el PSC és neoliberal”, corria per Twitter aquesta setmana. Valoracions polítiques a part, ¿cal que recorrem al castellà per dir que algú canvia de partit, de bàndol,...

L’aparell judicial de l’Estat ha vacil·lat poc a l’hora d’aplicar els “males mayores” tan anunciats per Rajoy. “Mals pitjors”, passats al català pel sedàs d’algun traductor potser amb excés de zel (o massa...

Quants gerros d’aigua freda ens esperen, aquests dies? Dijous ja en vam entomar uns quants, després que corregués la brama que el president Puigdemont estava a punt de dissoldre el Parlament i convocar...

No pot ser que en aquest imperi de la llei que ens ha tocat viure també ens imposin la terminologia jurídica. No ens podem permetre supeditar-nos als veïns també en això. Quan dilluns a molts se’ns va...

El títol no és cap despropòsit. Només volia provar una cosa: ¿no us ha passat que la primera part ha colat com si res i la segona sembla un acudit? Totes dues frases fetes venen del castellà, més ben dit,...

Diumenge vam rebre pals. Malgrat tot, dilluns molts continuaven amb cara de pal. Dimarts volien que fóssim nosaltres els que repartíssim pals (i vam repartir flors). Dimecres va parlar un pal de tio....

Per si aquests dies no hi hagués ja prou fronts oberts, els correctors (va, assessors lingüístics, si voleu) també hem hagut de lliurar la nostra batalla particular (aquesta també només amb la dignitat com...

Us agraden els ocells, els aucells o els moixons (o mixons )? ¿O potser els pardals? “Ei, no, que un pardal és un beneit”, em diu l’Aina, de Mallorca. L’ornitologia va plena de riquesa dialectal. Com més...

Realment és admirable la capacitat de la gent que visito avui (en l’última etapa del meu periple lingüístic estiuenc) per dir el màxim de coses amb el mínim de fonemes: “Quinorè?” “Noeparrè!” Llàstima que...

Bogamarí, rompsac, alçapiu, culremena... Que en saben, de compondre, a les terres que visitem avui: n’hi ha un calaportal! Va, ja us ho dic d’entrada, aquí salen. És a dir, habitualment utilitzen l’article...

Quan visites aquestes terres, entens de seguida per què una de les seves expressions més representatives és molt de fato. Entres a qualsevol casa i és impossible sortir-ne amb l’ astómec buit i el cap...

Vet aquí unes comarques on els catalanoparlants nadius més joves tenen 80 anys i més d’un i de dos han acabat parlant en un altre idioma amb els seus nets i besnets, alguns dels quals, al seu torn, han...

Avui canvio els pixapins habituals pels pixavins. 350 km de distància per a només una consonant de diferència. Tan lluny i tan a prop. Però és que no és el mateix miccionar en un pi que miccionar vi, no? ...

Avui m’endinso en territori de volianes i muricecs. A veure si faig supo supo amb el tamarro. El de veritat. L’animal misteriós que només surt de nit. No aquell que es dona com a excusa per gastar una broma...

“Xoma-la!”, “Oco, que et fuaré”, “Fem un xampú?” Però... on soc? Què diu tota aquesta gent? Aquí hi ha feina a desxifrar, xiquets. Ui, ja se m’ha enganxat el parlar d’aquí: el meu particular periple...

Crec que ens hem passat. Els hem inflat massa el cap amb si això es diu així a Barcelona, aixà al poble dels avis, en anglès és tal... I després ens estranya que de vegades no sàpiguen què es pesquen... Un...

La tènue frontera que massa sovint separa català i castellà, a casa nostra hi ha cops que sembla esborrada del tot. Passem per una època de provatures interlinguals. De fet, ja fa temps que hi som (d’ençà...

Ara que s’acaba el curs, ja podem dir que això d’estrenar-nos a l’escola ens ha portat infinitat de coses bones, però també unes quantes que costen d’encaixar: “Et mataré” ha passat a ser una frase tan...

Diferenciar passat i futur, dia i nit, dies entre setmana de caps de setmana: això ja ho tenim dominat. Però algun cop encara sopem al migdia i dinem al vespre, i l’esmorzar potser va ser ahir. I per molt...

La Joana i l’Helena ja comencen a tenir un vocabulari força ampli, però encara no han descobert que els sinònims perfectes no existeixen. Per exemple, en algun conte han sentit que el llop es vol cruspir...

Tant li fa que hagi arribat la primavera, la Pasqua o fins i tot Sant Jordi, a casa nostra cap de les cançons respectives aconsegueix desbancar les de Nadal. I encara més si les han hagut de practicar molt...

Si als adults ens passa que sovint no trobem la paraula adequada (sí, aquella, espera’t que la tinc a la punta de la llengua!), imagineu-vos als aprenents de parlants. Als tres anys amb prou feines arriben...

La fama de petits dictadors dels nens no és gratuïta. Una de les batalles diàries dels pares és ensenyar-los a esperar, a entendre que no només existeixen ells al món ni poden passar per sobre dels altres...

Si una cosa no són els aprenents de parlants és prudents. Almenys a l’hora d’atrevir-se a crear paraules. Sempre que estiguin en un ambient relaxat, això sí. Si bé la Joana i l’Helena són tímides de mena...

Si un dia us desperteu de cop enmig d’un mercat i no sabeu on sou, només cal que busqueu la parada de verdura que us quedi més a prop i pareu l’orella: “Un quilo de safranòries, dos de creïlles i mig de...

La Joana i l’Helena també s’han apuntat a la moda d’aquestes noves línies pedagògiques: subscriuen del tot això de canviar ensenyar per aprendre. “Què t’agrada més: l’escola d’ara o l’escola bressol?”, li...

Quan era petita corria la brama que als nens de ciutat quan els deies que dibuixessin un pollastre el dibuixaven girant a l’ast. Crec que avui dia la cosa més aviat ha empitjorat, però nosaltres hem decidit...