Carles Riera (Barcelona, 1960) és un candidat diferent. De discurs ordenat i to pausat, sempre didàctic i refractari a les sortides de to, li han dit que sembla més un professor que un cap de cartell. Però aquest tarannà no impedeix que parli clar. Amb aquest terapeuta i sociòleg al capdavant de la llista, la CUP reclama desplegar la llei de transitorietat i desenvolupar el programa social de la República. Riera avança que posarà car el seu suport al Govern.


-Vostè pren el relleu de David Fernàndez i Antonio Baños. Se sent còmode fent campanya?

- La veritat és que sí. En aquest moments, sí. Al començament se'm feia una muntanya perquè m'ho van presentar com una cosa molt dura i difícil. Un repte que m’imposava molt de respecte, però la veritat és que estic molt tranquil.

- La CUP va decidir participar en les eleccions, tot i considerar-les il·legítimes. Hi havia alternativa?

- L’anàlisi que fem és que són unes eleccions que es convoquen en el context d’un cop d’estat, i probablement, per una incidència de la Unió Europea. L’estat espanyol fa un acte despòtic que és dissoldre el Parlament, deixar en suspens el Govern, empresonar-ne els membres que té a l’abast, així com els líders socials, destinar una presència extraordinària de cossos de seguretat a Catalunya, i aplicar la repressió i el 155. Les eleccions es convoquen en aquest context. El primer posicionament de la CUP és boicotejar aquestes eleccions, reconèixer el Parlament dissolt i el Govern destituït com els únics legítims, i resistir. Què passa? Que la CUP es queda sola. Totes les altres forces polítiques, incloses les republicanes, decideixen immediatament concórrer a les eleccions. Això provoca una reflexió interna a correcuita, que obliga a modificar el full de ruta de la CUP. Participem a les eleccions i volem guanyar-les.

- Entenen que Junts per Catalunya i ERC obrin la porta al diàleg bilateral amb l'Estat? Puigdemont feia aquesta afirmació en una entrevista a NacióDigital: "Hem d'acabar en una mesa de negociació i, si superem el 50%, hi serem més a prop".

- El que compartim és que a llarg termini, i no sé quan pot durar aquest llarg termini, el conflicte polític que tenim amb l’estat espanyol es resoldrà en una mesa de diàleg sense dubte. És una obvietat. Però no serà una taula de diàleg bilateral, malgrat que tingui moments de bilateralitat. La resolució arribarà en un context multilateral i en el marc d’una concertació internacional. Al diàleg no ens hi oposem. Però en aquests moments, ara i aquí, en el marc jurídic espanyol és impossible i inviable que es pugui produir un diàleg per parlar d’autodeterminació i República, ni tan sols d'un referèndum pactat. Fins i tot diria que és impossible i impensable un diàleg bilateral per part de l’Estat que pugui donar pas cap a un replantejament multinacional i federal. Per tant, quan el PDECat i ERC parlen de diàleg i bilateralitat, hauran d’explicar, cosa que no han fet i tampoc ho diu el seu programa, de què volen parlar. Si volen parlar d’autodeterminació i de República, els esperem, perquè abans no hagin arribat, ja tornaran. A l’altra banda no hi ha ningú que vulgui dialogar. Si volen parlar del retorn a un escenari autonòmic i una revisió de l’autogovern, i d'aplicar l’Estatut d’Autonomia en el marc constitucional, que ho diguin clarament a l’electorat. Però estem convençuts que aquest diàleg no es produirà perquè l’Estat ja ha dit que no el pensa fer. I el que els hi demanem a Puigdemont i ERC és que clarifiquin davant de l’electorat la seva posició perquè ningú ha dit de què volen dialogar.

"Si el PDECat i ERC volen parlar amb l'Estat del retorn a un escenari autonòmic i una revisió de l’autogovern, i d'aplicar l’Estatut d’Autonomia en el marc constitucional, que ho diguin clarament a l’electorat"

-Per arribar a aquesta concertació internacional, però, no és necessari un diàleg previ amb l’Estat i, per tant, la bilateralitat?

- L’escenari més probable és que, fruit d’un manteniment del conflicte de la tensió democràtica i de la confrontació política amb l’estat espanyol, i fruit de la consolidació i creixement del moviment republicà, es produeixi un consens internacional per tal de resoldre el conflicte. Per tant, entrem en una dinàmica de geometria variables on hi haurà moments de bilateralitat, moments de trilateralitat, i moments de multilateralitat.
 
- Per a la CUP, la via unilateral què implica?

- Per un cantó, hem d’aconseguir una majoria republicana al Parlament. Per una altra banda, cal la determinació parlamentària i governamental de desobeir el 155. Allò que havia d’haver passat el 28 d’octubre i no va passar, que passi ara. S'ha de desenvolupar l’activitat parlamentària i de govern desobeint el 155. I, després, aplicar la llei de transitorietat.

- La llei de transitorietat serà la primera condició de la CUP?

- Obvi, és una llei que s’ha aprovat i s’ha d’aplicar. En segon lloc, cal restituir la vigència de totes aquelles lleis i decrets que el Parlament va aprovar i que, sistemàticament a instàncies del govern espanyol, el Tribunal Constitucional va tombar. Bàsicament, es tracta de legislació i decrets en matèria social, protecció del medi ambient, polítiques fiscals, lleis i decrets que pretenen protegir la igualtat, sobre la pobresa energètica... I, a partir d’aquí, es tracta de començar a construir institucionalitat republicana i legalitat republicana a partir del que en diem els decrets de la dignitat.

"Allò que havia d’haver passat el 28 d’octubre i no va passar, que passi ara"

- Però la República ja es va declarar de forma unilateral i després no es va poder desplegar.

- En primer lloc, l’escenari ha canviat radicalment, bàsicament per tres raons. Una, que ja vam fer un referèndum l’1 d’octubre que considerem legítim, democràtic, vàlid i vinculant. El Parlament va declarar la República. També ha canviat l’escenari el cop d’estat amb tots els ets i uts. I encara es va produir un altre factor: el Govern i el bloc polític del PDECat i ERC, amb certa ingenuïtat o potser amb certa manca de determinació o realisme, no va preveure que tindria al seu davant un Estat despòtic, autoritari i violent. Preveien un Estat més dialogant. I també preveien una Unió Europea menys conservadora, menys demofòbica i menys alienada amb l’statu quo. Per tant, si tenien eines per implementar la República, eren eines per ser aplicada en un context de conflicte, de tensió, de controvèrsia amb l’Estat, però no en un context de violència. Va ser un error de diagnosi, que nosaltres ja havíem advertit internament i publica, a tort i a dret.
 
- En una entrevista a TV3 va dir que "hi havia centenars de milers de persones disposades a jugar-se el físic per defensar la República, sempre en una estratègia no violenta". Desplegar la independència implicaria estar disposat, també, a una resistència continuada?

- Sí, de desobediència, resistència i construcció.

- I aquesta estratègia té terminis?

- No tinc la bola de vidre, però crec que podem parlar d’un termini que pot ser de dos, tres o quatre anys. No és una qüestió de mesos, tampoc serà una qüestió de pocs anys, però el moviment republicà, més de dos milions de persones, és un moviment de masses que no es dissoldrà, ni amb molles ni amb repressió. Per tant, arribarà un moment en què, si el sostenim, haurem de decantar la balança cap a una solució política que tingui en compte els nostres drets nacionals.

- Entenen que Carles Puigdemont prioritzés evitar episodis de violència, com va argumentar?

- El president Puigdemont va intentar arribar a una negociació des del moment zero, i va posar sobre la taula no declarar la independència i convocar eleccions autonòmiques a canvi de retirar el 155 i que els presos sortissin. Davant d’aquest acte de submissió i vassallatge davant de l’Estat, Puigdemont, jo crec que dignament, cedeix el torn al Parlament perquè el Parlament decideixi i proclami la República. Ara hem d’entrar a disputar el control del territori a l’Estat, metre a metre, des del moviment republicà al carrer, i des dels ajuntaments i el Parlament. És un conflicte que al final guanyarem, i provocarem una negociació.

- Per què no va ser possible un acord per uns punts programàtics comuns amb ERC i Junts per Catalunya?

- La CUP va posar sobre la taula, després de diverses reunions bilaterals i trilaterals, un pla de treball, un programa polític comú que ens comprometés per endavant a totes les forces polítiques en una mateixa línia, que incorporava la desobediència al 155, l’alliberament dels presos polítics, i començar a fer República i legislar republicanament des del dia 22 de desembre. ERC va dir que si no hi eren les tres parts, no s’hi posaria. I el PDECat, a última hora, se'n va desmarcar dient que no era el moment d’arribar a pactes tan concrets i que calia veure què passava el dia 22.
 
- Sense acords previs ara, que eren de mínims, què fa pensar que l'entesa serà més fàcil a partir del 22 de desembre?

- Espero que, amb el temps, es vagi veient quina és l’actitud de l’Estat. Si la situació d’excepció es manté, espero que això obri els ulls a tothom. Vosaltres heu vist mai que es convoquin unes eleccions i la ministra de Defensa d’un país surti a dir qui ha de guanyar-les? Això passa a qualsevol país democràtic i la cadena de cessaments és immediata. El feixisme campa amb absoluta impunitat al nostre país. Albiol i Arrimadas diuen que si guanyen els republicans no podran aplicar el programa perquè es tornarà a aplicar el 155. Esperem que la resta de forces republicanes, aplicant un bany de realisme, es col·loquin al costat de la via unilateral. El 27 de setembre del 2015, quan va començar la passada legislatura, qui es podia imaginar que hi hauria un 1 d’octubre i un 27 d’octubre? Ningú. La CUP hi va tenir el seu paper. La influència de la CUP va ser positiva per fer possible una agenda que ningú s’imaginava. Vam demostrar una capacitat de diàleg, negociació i concertació molt important, molt contraria a la imatge que tenim de gent dura i inflexible.

- Vostè admetia aquest dijous que amb els "comuns" hi ha més coincidència programàtica que amb cap altra formació. La CUP prioritzarà un acord de les forces independentistes o hi ha marge per explorar altres escenaris, com un pacte entre forces d'esquerres?

- Allò ideal seria que els "comuns" es desplacessin cap al vot republicà. Que en lloc d’una equidistància que dona oxigen, ales i legitimitat al bloc del 155, es col·loquin al bloc republicà. Pensem que no hi ha terreny al mig, i que allà on es volen col·locar els "comuns" és un terreny fictici, que volen construir per situar-se en una zona de confort que no els comprometi. Però en aquests moments, la tensió i la confrontació ofereixen una panorama tan clar que és difícil estar al mig. Els emplacem a reflexionar sobre la possibilitat de fer govern o investir al PSOE, que és un partit que al Senat ha votat el 155. Com es pot ser equidistant si acabes facilitant el govern a un partit que ha votat el 155?

"Allò ideal seria que els "comuns" es desplacessin cap al vot republicà. Que en lloc d’una equidistància que dona oxigen, ales i legitimitat al bloc del 155, es col·loquin al bloc republicà. Pensem que no hi ha terreny al mig"

- En una entrevista a NacióDigital, Xavier Domènech deia que en un referèndum acordat no s’hi podien posar terminis.

- En política hem de ser realistes i hem de posar terminis. No podem dir a la població que esperi indefinidament per fer un referèndum pactat. Entre d’altres coses, perquè el dictador ho va deixar realment tot lligat i ben lligat. L’arquitectura jurídico-política de la Constitució, el sistema de majories que estableix qualsevol reforma constitucional, fa impensable que l’estat espanyol s’avingui a fer un referèndum pactat perquè seria reconèixer que la sobirania nacional es pot fragmentar. Per tant, en el millor dels somnis dels “comuns”, si Podem obtingués uns resultats excel·lents a Espanya, òbviament necessitarien com a mínim del PSOE. I el PSOE ja ha avisat que no està per la labor. Però per les majories que es necessiten per modificar la Constitució, també necessitarien com a mínim del PP. Per tant, aquest és un ajornament que no arribarà mai.
 
- Han presentat una aliança estable amb Procés Constituent i Som Alternativa, d'Albano Dante Fachin. Fachin seria un bon candidat per a les municipals?

- Podria ser-ho. Tal com ho hem plantejat, amb Som Alternativa i Procés Constituent volem una aliança estable. La CUP aplega un seguit d’organitzacions, corrents i col·lectius que permeten anar construint aquest bloc de la unitat popular, rupturista, republicà, amb radicalitat democràtica, d’orientació socialista en les polítiques públiques i feminista. Si això es pot traduir en el futur en termes electorals, per què no?

- Quines condicions posarà la CUP al nou president o presidenta?

- Sempre hem dit que no volem entrar en la controvèrsia de noms en què s’ha instal·lat el PDECat i ERC. Tots els noms son legítims i tenen legitimitat, però no hi volem entrar, perquè això ens desvia del debat principal. Òbviament, el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras representen l’actual Govern republicà i mereixen tot el nostre respecte, consideració i reconeixement. Però el dia 22, com que han acceptat anar a unes eleccions, haurem de formar govern.

- Per tant, no hi haurà cap xec en blanc només per sumar majoria absoluta sobiranista? En l'última legislatura, per exemple, van validar els pressupostos per assolir l'objectiu en clau nacional.

- L’escenari ha canviat. El referèndum ja l’hem fet i la República ja la hem proclamada. Les concessions que vam fer en aquell moment eren per crear les condicions favorables al referèndum de l'1 d’octubre i la proclamació de la República. Ara cal construir-la. La dicotomia és molt clara, on ens situem en l’escenari de l’autonomia o anem cap a la construcció de la República. Per tant, serem molt exigents en la negociació per tal que l’agenda política se situï en aquest costat i no en l’altre.
 
- Ara, les concessions que farà la CUP seran una mica més cares?

- Evidentment, més exigents, sí. Amb el vessant nacional i social al mateix nivell d’importància. Aquesta és la proposta que la CUP posa sobre la taula, i que s’haurà de negociar amb les altres propostes. I aquí incloem els "comuns", també. Tanmateix, el que és clar és que si hi ha un acord sobre aquesta agenda política, tots els noms són benvinguts, no imposem ningú ni excloem ningú. I en aquest cas, i això també és una novetat respecte de la campanya anterior, la CUP està disposada a assumir responsabilitats de govern en aquest escenari, sense límits i amb totes les conseqüències. Estem disposats a assumir qualsevol responsabilitat de govern. I quan dic qualsevol, és qualsevol. Però la CUP de cap manera contribuirà a que hi hagi un govern unionista.

"Estem disposats a assumir qualsevol responsabilitat de govern. I quan dic qualsevol, és qualsevol"

- Això vol dir que la CUP no vetarà ningú per a la presidència, com sí que va passar amb Artur Mas en l’anterior legislatura?

- Efectivament, si es tracta de vestir un Govern sobre una agenda política clara, no vetarem ningú. Òbviament, que no estigui implicat en casos de corrupció. Passat el filtre del codi ètic d’honestedat i confiança política, cap nom és vetat si hi ha un pacte polític clar i inequívoc.

- Puigdemont ja ha promès que tornarà a Catalunya si guanya el 21-D, però difícilment serà abans de les eleccions. És factible complir aquesta promesa?

- Entenc que és una valoració que ha de fer ell i la seva coalició electoral. Ell sap que gaudeix, en aquests moments, de llibertat a Bèlgica i Europa fruit de la derrota judicial de l’estat espanyol, de la qual cosa ens n’alegrem. Però sap que si entra a l’estat espanyol, pot córrer un risc important de detenció i d’empresonament.
 
- En una entrevista a l'Ara, Marta Pascal deia que "les grans decisions al Parlament de Junts per Catalunya les prendrà el PDECat". Tot i que es presenta com la llista del president, entenen que el control del grup parlamentari correspondrà al PDECat?

- Si això és així, a nosaltres ens inquieta i ens preocupa, perquè, del PDECat, el nostre programa polític està a anys llum des del punt de vista social i econòmic. Però al PDECat en general i la senyora Marta Pascal en particular, ja abans que fossin convocades aquestes eleccions, però també després i en campanya, li hem sentit declaracions que ens fan pensar molt en el retorn a l’Estatut d’Autonomia del peix al cove. Per tant, si això fos així, ens inquieta molt. Vull pensar que Puigdemont representa una realitat més lliure i més avançada. Per tant, haurem de veure aquesta tensió i aquesta contradicció dins de Junts pe Catalunya com es resol.

- L'Estat ja ha dit que no és possible sortir del marc constitucional. Vostè està disposat a anar a la presó?

- Sí, i la CUP està disposada a assumir-ho. Quan parlem d’un conflicte democràtic i perllongat, volem dir que estem assumint la repressió com una dada que haurem d’entomar, assumir i gestionar. Per nosaltres, com menys gent hi hagi a la presó, com menys gent hi hagi desgastada, esgotada per la lluita política, molt millor. Però hem d’assumir que la repressió existirà i l’haurem d’entomar. Però la més estricta lògica gandhiana ens demostra que arribarà un moment del conflicte en què la violència de l’adversari se li gira a la contra.
 
- Com preveu, la CUP, solucionar el problema dels presos?

- Guanyant, que vol dir arribar a l’escenari de concertació internacional fruit del nostre triomf polític.
 
- Guanyar vol dir guanyar en escons o guanyar també en vots?

- Els referèndums es guanyen en vots, les eleccions en escons. I amb tota la legitimitat del món. El 27-S eren unes eleccions convocades com a referendàries. Aquestes, que jo sàpiga, no.  

- Les últimes enquestes els donen un descens de diputats. Quina lectura en fan?

- Aquesta campanya no la fem mirant les enquestes, perquè amb totes les variables que tenen les enquestes, encara es poden equivocar més. Estem atents a fer la millor campanya possible, que la gent ens faci confiança i obtenir el millor resultat possible. Cert és que la majoria d’enquestes ens donen uns resultats que en situen al voltant dels 8 escons. Aquest seria un bon resultat. Mantenir els 10 escons seria un resultat molt bo i superar els 10 seria excel·lent. Si en aquests moments assolim els 8 escons, això vol dir que estem convertint en estructural bona part del suport recollit el 27-S i que avancem des del punt de vista de consolidació de la nostra força política. Ara, el nostre objectiu és aconseguir més de 10 escons, perquè això ens farà més determinants per aquesta majoria republicana i d’esquerres.

- L'última legislatura tenien la clau de la majoria absoluta. Què faran si tornen a disposar-ne?

- Exercir-la amb la mateixa incidència o amb més del que ho vam fer en la passada legislatura.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)