El discret encant de la burgesia

Parafrasejant el títol de la magnífica pel·lícula de Luis Buñuel, podem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que guanyarà les eleccions catalanes; no serà altra que la burgesia, que amb la seva discret encant ennuvola la visió política dels potencials electors, i dels seus dirigents, de les formacions d'esquerra.

La seva victòria es basa en primer, i fonamental, lloc en haver aconseguit que el monotema de campanya sigui la bandera, tant és quina d'elles, amb això s'ha enfrontat entre si a la classe obrera i desfavorida de la societat, que anirà a votar per temes nacionals en lloc dels socials, que són el seu pa nostre de cada dia.

En segon lloc ha colonitzat totes les candidatures, si ja és present a les pròpies, llegiu JuntsxCat, PP i Ciutadans, són presents a ERC amb un discurs neoliberal a l'ús i pendents del nacional per sobre del social, i de la CUP, on el sector petit burgès domina per sobre del obrerista, tot i que mantinguin un discurs d'infantilisme d'esquerres.

I sense oblidar el PSC, que va d'anar tant al centre ja s'ha caigut en el pou de la dreta, incloent en les seves llistes a la flor i nata d'Unió, formació burgesa i carca on les hi hagi. El lema de campanya és el catalanisme, una cosa molt burgès, del socialisme després ja a tal.

Els Comuns, presoners del discurs burgès, segueixen marejant la perdiu amb el tema nacional, si bé inclouen el social, però com li ha passat històricament a l'esquerra segueixen sense saber enfrontar-se al nacionalisme, i com gairebé sempre en la història de les lluites obreres arriben tard a l'escenari de la història.

I si suposem que parlo de Madrid, tenim la crisi l'Ajuntament, que trist, l'esquerra és l'única que repeteix la història dues vegades, fins i tot ad eternum, i cada vegada amb més farsa, i es trenca l'equip de govern pel tema dels comptes fiscals de Montoro.

La vella història de reforma o revolució, clar que ni Carmena és Bernstein, ni Sánchez Mato és Rosa Luxemburg, anem empitjorant. Un altre triomf burgès.

D'aquesta manera la burgesia amb el seu discret encant va mantenint el seu poder, que res canviï, que tot segueixi igual. Que tristesa moral i ideològica. Si l'evangelista Sant Mateu escrivís avui, no inclouria la paràbola de l'ovella perduda (Mt 18, 12-14), a dia d'avui no pot estar pastor més content amb el seu ramat, i aquest tan feliç de ser-ho.