Internet

Carles Salvadó, nou president de la Fundació.cat després d'un any de crisi interna

L'entitat privada que controla els dominis catalans va començar el 2017 amb canvis a la seva cúpula

La plaça de director torna a estar vacant després que Eduard Martín Lineros renunciés el passat setembre quan va tenir lloc la detenció del director de sistemes i els escorcolls de la guàrdia civil

Crisi a la cúpula de la Fundació puntCat

| 18/12/2017 a les 18:15h
Arxivat a: Tecnologia, FundaciópuntCat, internet, tecnologia, Carles Salvadó
Hi ha canvis de nou a la cúpula de la Fundació.cat. La setmana passada es van celebrar eleccions i Carles Salvadó va ser escollit president de l'entitat. "Encarem aquesta nova etapa amb nous objectius i amb la voluntat de reforçar la tasca fundacional i la seva presència entre les institucions senyeres del país", ha explicat Salvadó a NacióDigital.

Aquest nou patronat "es constitueix en uns moments difícils en què la màxima autoritat pública legal de la cultura catalana es troba a Madrid, i la legítima, a Brussel·les. En aquest context, i amb l'afegit que en Donald Trump vol posar fi a Internet com un servei públic de lliure i igual accés, la Fundació puntCAT ha de fer un pas endavant i constituir-se no només com un referent en la promoció de la cultura catalana a Internet sinó també en la defensa de la Internet lliure", comenta Carles Salvadó.

 

Una nova etapa que vindria a ser la quarta en aquest 2017. El mes de març, el que era president del patronat des del 2012, Ricard Huguet, vinculat a la patronal FemCat, va cessar sense donar moltes explicacions. Amb ell, Lluís Rullán, el vicepresident, també va deixar el seu càrrec. Com a conseqüència, el director Santiago Ribera va ser destituït, d'un dia per l'altre, sense més arguments.
 

Carles Salvadó ha estat escollit nou president de la Fundació puntCat Foto: Fundació puntCat


Des de llavors, l'entitat ha anat salvant els mesos amb diferents nomenaments provisionals que no han acabat de quallar. A l'abril es va fer públic que la plaça de president l'ocuparia Manel Sanromà, qui havia estat lligat des dels inicis a la institució i un dels principals promotors del domini .cat a mitjans dels anys 90, quan tot just començava la Internet catalana. "Hi havia un candidat únic, Joan Abellà, que anunciava cert continuisme i que era la persona designada per l'anterior president, Ricard Huguet. En veure que més de la meitat dels onze patrons no estaven d'acord, m'he presentat i he sortit escollit", va explicar en aquell moment Sanromà a NacióDigital.

Però Sanromà no va poder exercir mai la presidència per "un problema tècnic". I el seu lloc el va ocupar, temporalment Salvador Alegret, patró en representació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Carles Salvadó va sortir a donar explicacions als mitjans: "No hem de veure fantasmes, simplement se li havia caducat la seva condició de patró i es va decidir posar de president al representant de la institució més antiga".
 

Reunió del president Puigdemont amb els membres del patronat Foto: Fundació puntCat


La plaça de director encara vacant

Ara que ja hi ha president, el patronat té la missió, en primer lloc, de tancar la plaça de director que lideri la institució. L'exdirector Eduard Martín Lineros va cessar "per qüestions personals" fa poc. Martín havia estat nomenat a finals d'agost i setmanes més tard va trobar-se amb els escorcolls que la Guàrdia Civil va fer a la institució el mes de setembre. També van detenir durant uns dies al responsable de sistemes, Pep Masoliver.

Amb la plaça vacant, ara fa un mes aproximadament, es va obrir una convocatòria per triar nou director a partir de la selecció prèvia d'una empresa de directius. Es van presentar més de 119 candidats, entre ells Manel Sanromà, però encara no s'ha confirmat el nom del candidat. Segons Carles Salvadó, el nou nomenament "es donarà a conèixer ben aviat".
 

Encara queda per decidir qui serà el director que liderarà la puntCat el 2018 Foto: Eva Domínguez


I com serà el 2018 per a la puntCat?

Segons ha explicat el nou president a NacióDigital, la fundació planteja aquesta nova etapa amb "la voluntat de reforçar la tasca fundacional i la seva presència entre les institucions senyeres del país". La vicepresidència i tresoreria l'assumeix en Salvador Alegret, en representació de l'Institut d'Estudis Catalans, i en Saül Gordillo, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, manté la seva posició de Secretari.

Entre els reptes plantejats hi ha el suport a la identitat nacional i a les institucions catalanes; continuar amb la promoció i difusió del domini.cat que actualment ja existeixen 111.000; reinvertir els guanys en projectes que enforteixin la societat de la informació i l'ús de la llengua i, per últim, internacionalitzar la tasca que es fa des de la puntCat per promocionar la Internet catalana.
 

La junta del patronat està representada per 11 institucions catalanes Foto: Fundació puntCAT


Canvi també de patrons

La junta del patronat està representada per 11 institucions catalanes però en aquest moment només n'hi ha representades 9. La FemCat i la UOC han marxat i estan a l'espera de rebre la confirmació del Cercle Català de Negocis i de l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC). Les entitats que continuen són la ISOC-CAT, el capítol català de la Internet Society, l'Institut d'Estudis Catalans, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Coordinadora Centres Estudis Parla Catalana, Fundació Cercle Tecnològic, Futbol Club Barcelona, Federació Llull i la Universitat Rovira i Virgili.

La Fundació puntCat va començar les seves activitats l'any 2006 amb l'objectiu d'impulsar la identitat catalana a Internet i normalitzar l'ús de les TIC, a partir d'activitats i promocions culturals. Actualment, ja controla més de 111.000 dominis .cat, segons el registre de l'ICANN, i 8.600 pel domini .barcelona. El 2016 va tancar amb ingressos d'un milió i mig d'euros, procedents de la venda i la renovació de dominis.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartells electorals de Puigdemont, Junqueras i la CUP a Vic | Adrià Costa
01/01/1970
El president no ha decidit si torna per ser investit, tot i que dirigents del PDECat donen per fet que es quedarà a Bèlgica | Forcadell dubta si repetir com a presidenta del Parlament i els noms del futur executiu encara no s'han tractat formalment, tot i que ja es parla d'un repartiment igualitari
01/01/1970
Les vies per on no es pot circular són la BV-4031 a Castellar de N'Hug i la C-28 a Naut Aran per accedir al Port de la Bonaigua
Josep Codorniu és el director de Servei al Client de Gas Natural Fenosa. | Adrià Costa
Guillem Genovès
01/01/1970
Josep Codorniu, director de Servei al Client de Gas Natural Fenosa, afirma que la coordinació amb les administracions i les entitats del tercer sector és clau per acabar amb el problema
TV3 cancel·la «Tarda oberta» | TV3
Arnau Urgell | 12 comentaris
01/01/1970
El programa presentat per Vador Lladó i Ruth Jiménez s'emetia des de setembre i va començar amb audiències molt baixes però es va reorientar cap a l'actualitat | La cadena al·lega motius econòmics per suprimir a finals de gener l'espai produït per Mediapro
La candidatura de Junts per Catalunya, en l'últim dia de campanya | Junts per Catalunya
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
La candidatura i el partit preveuen una direcció a la cambra catalana que combini dirigents com Rull, Turull i Forn amb independents | La llista presidencial insisteix que el grup parlamentari tindrà "autonomia" i que s'actuarà amb diàleg permanent entre tots els actors
Visita de Franco a Lleida, l'any 1963 | Filmoteca Española
Àlvar Llobet | 9 comentaris
01/01/1970
L’any 1966, el franquisme va planificar un nou ordre territorial que separava Lleida de Catalunya per ubicar-la en una nova regió, el Valle del Ebro | El moviment lleidatà va nàixer al redós del règim i impulsava un recel contra Barcelona i un enfortiment d'una identitat pròpia allunyada del catalanisme
Un cartell electoral d'Arrimadas «redecorat» | Adrià Costa
Toni Vall | 17 comentaris
01/01/1970
«Combatre l’independentisme és una opció totalment lícita, i tant, però votar Ciutadans vol dir votar un partit que propaga mentides i que vol carregar-se la immersió lingüística»