Una campanya sense estelades ni crits d’“independència”

El 25 de setembre del 2015, Junts pel Sí va tancar la campanya electoral davant la font màgica de Montjuïc. 70.000 persones i un mar d’estelades van deixar una de les imatges més potents d’aquelles eleccions presentades com a plebiscitàries. El càntic generalitzat, el mateix que durant tota la campanya: “In-inde-independència”. Han passat dos anys i han canviat moltes coses. Per començar, si aquelles eleccions eren per a l’independentisme l’oportunitat d’obtenir un mandat clar a favor de la independència, les del 21-D han sigut per intentar recuperar l’autogovern perdut. El 2017 les estelades -també les senyeres- pràcticament han desaparegut dels mítings d’ERC, JxCat i la CUP, i els crits d’“independència” han estat substituïts per d’altres centrats a reclamar la llibertat dels presos polítics, acabar amb el 155 i restituir un Govern escollit a les urnes i no al Senat. La il·lusió i l’alegria del 27-S ha passat a ser majoritàriament ràbia i indignació el 21-D. “Els crits de «llibertat» ens han portat a altres èpoques. És trist però necessari”, opinen fonts d’ERC, l’únic partit dels que s’han presentat a les eleccions que té el cap de llista empresonat. En tota la campanya dels republicans només s’ha sentit dues vegades el tradicional “In-inde-independència”: al míting central de Barcelona, quan el politòleg Ramon Cotarelo va pronunciar un discurs encès en favor de l’estat propi, i en el míting final de Sant Vicenç dels Horts, quan els més de 2.000 assistents -rècord de la campanya- es van sumar tímidament al càntic que entonava el grup de música des de dalt de l’escenari. Una cadira buida ha representat Oriol Junqueras durant els quinze dies i els llaços grocs han sigut part de la indumentària habitual tant del públic com dels candidats. “Llibertat!” ha sigut la reivindicació que més s’ha sentit als mítings d’Esquerra i també s’ha sentit amb força als de Junts per Catalunya, que també tenen dos candidats a la presó. Allà, però, ha hagut de compartir protagonisme amb una segona idea capital: la restitució íntegra del Govern. “President, president”, li ha cridat la gent dia rere dia a Carles Puigdemont, molt present en campanya a través de la videoconferència. JxCat també ha recorregut a les cadires buides i a les bufandes i llaços grocs per evidenciar que hi ha candidats que no han tingut les mateixes opcions de participar en la cita electoral. “És normal que en una campanya centrada en el president es reivindiqui la seva figura i que havent-hi presos polítics es cridi per la seva llibertat”, explica una font pròxima al president. Com en el cas d’Esquerra, la independència ha sigut la gran oblidada a l’hora de corejar els càntics de campanya i només s’ha sentit nítidament a Girona i a Tarragona. A la CUP tampoc s’ha cridat gaire a favor de la independència. El partit reivindica que la República ja s’ha proclamat i, per tant, ara no és un somni a assolir sinó una realitat que cal fer efectiva. Els cupaires han fet crides bàsicament a favor de l’anticapitalisme i de la justícia social. En els mítings no ha estat tan present la reclamació de llibertat dels presos polítics, tot i que la CUP sempre s’hi ha referit a l’inici de cadascun dels actes de campanya.Les banderes, en perill d’extinció En les eleccions de fa dos anys les banderes eren un dels trets d’identitat del sobiranisme. Començant per l’acte d’inici de campanya, que l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, va voler fer coincidir amb la Diada. Milers d’estelades i de senyeres van omplir l’avinguda Meridiana de Barcelona i els líders independentistes van exhibir aquella massiva mobilització com una empenta més per intentar assolir la victòria a les urnes. En el camí cap al 21-D, les banderes no han passat de ser una anècdota en els mítings d’ERC, JxCat i la CUP. Entre els dels anticapitalistes l’excepció que confirma la regla es va viure diumenge passat a Girona, quan es va cridar “Independència” i el partit va repartir estelades per onejar en el moment més simbòlic, quan diversos voluntaris de l’1-O van pujar a l’escenari amb les urnes del referèndum. “La República que volem construir l’han de poder defensar els independentistes i els que no ho són”, va dir aquell dia l’exdiputat Benet Salellas. I és que, precisament, l’objectiu d’ampliar la base sobiranista és un dels motius de la desaparició de les estelades dels actes públics. “Com més som, menys banderes ens calen. I com menys banderes portem, més capacitat d’atracció tenim”, apunta una font d’Esquerra. En els actes dels republicans o n’hi ha hagut una o no n’hi ha hagut cap. I no ha sigut gaire diferent en els de Junts per Catalunya que, això sí, han preferit la senyera. “No pot ser que només la reivindiquin els unionistes”, remarca una font de la candidatura. Als mítings de Cs, la senyera ha compartit protagonisme amb la bandera espanyola i l’europea i als del PSC l’han tunejada amb el nom d’Iceta. L’independentisme vol recuperar la senyera.

ara.cat

ara.cat

EN DIRECTE

Una campanya sense estelades ni crits d’“independència”

Ja has llegit els 10 articles gratuïts d’aquest mes

El + vist

El post 21-D, en temps real

TV3 no emetrà el missatge de Nadal de Felip VI

Dempeus

Un bon govern republicà

El xantatge de la por ha fracassat

El + comentat

El post 21-D, en temps real

TV3 no emetrà el missatge de Nadal de Felip VI

Jugada mestra del Barça al Bernabéu (0-3)

Aznar elogia Arrimadas i censura l'estratègia de Rajoy

Cs acusa Puigdemont de viure "en una realitat paral·lela" i assegura que no podrà...

Mercedes-Benz GLA 220d 4Matic, la veterania és un grau

Junts per Catalunya i ERC discrepen a TV3 sobre la investidura del futur president

El govern espanyol confia que el futur president català acati la llei o "no els tremolarà el pols"

Cuixart: "La majoria aclaparadora del sobiranisme demana actuar amb més generositat i sentit d'estat que mai"

Conciliació: una fita encara per aconseguir