ERC i el PDeCAT, es pleguen a Puigdemont

Aquest dimecres, es constitueix el Parlament de Catalunya, la presidència ocuparà Roger Torrent d'ERC. Això és possible després de l'acord per JuntsxCatalunya i ERC: la presidència del parlament per als republicans i la de la Generalitat per Puigdemont. Així ho han fet saber els dos partits que han empassat amb la imposició del fugit a Brussel·les que només el pot ser el legítim president de Catalunya. El xampany, la llagosta i les cols de Brussel·les se li han pujat a la terrassa dels Beatles.

Amb aquest panorama, es torna a la situació de fa uns mesos, és a dir, a una nova batalla, on la legalitat pot tornar a ser vulnerada per part del bloc independentista.

Torrent manifestava aquest passat dia 8 que deixava en mans dels lletrats del Parlamentsi la via telemàtica d'investidura de Puigdemont és o no factible. Ara que aquests s'han pronunciat afirmant que no pot ser investit telemàticament ni amb vot per delegació, resulta que passen olímpicament de les seves opinions i accepten la proposta de Puigdemont.

Amb aquest escenari es va a trobar el panorama polític català. Després de dimecres, hi ha dues setmanes de termini per a l'elecció del nou president, que per molt que s'obstini, no serà de nou Puigdemont. Està a Brussel·les i com no voli en una escombra de bruixa, feu un encanteri que deixi adormits a totes les seves senyories, a la justícia i al govern espanyol, el seu desig només es quedarà en això, la realitat és ben diferent. És el que hi ha.

Si fins ara, l'exvicepresident Junqueras i els set exconsellers empresonats van afirmar fa pocs dies que actuaran dins de la Constitució, afirmació que d'altra banda la Fiscalia no es creien -cuánta raó tenien- com que ara, una altra vegada, volen tornar a saltar- . Què està passant ?, on volen arribar ?. Per què ERC ha sucumbit a les pretensions de Puigdemont ?. Per què el PDeCAT, amb Artur Mas inclòs s'estan empassant aquest gripau ?.

L'home de Pau, l'home es missa, el bondadós Junqueras resulta que ara és un autèntic mentider. Després de dimecres, queden uns quantes jornades més per seguir elucubrant i com cada dia canvien les coses, pot donar-se la paradoxa que "on vaig dir dic, ara diu negre" i aquí no passa res. Catalunya té uns dirigents als quals els sobra fatxenderia i els falta responsabilitat i sentit comú.