Poc després de reconèixer en el seu intercanvi de missatges amb Comín (¿ERC?), Exconseller del govern de la Generalitat cessat i pròfug de la Justícia, que la república agonitzava i Moncloa guanyava la partida "perquè ens han sacrificat els nostres", Puigdemont tocava a sometent als seus i iniciava després del cap de setmana una ronda de contactes per exigir a una cada vegada més insubstancial ERC submissió incondicional al 'führer' exiliat. Per comprendre fins a quin punt resulta grotesca la situació política a Catalunya, els convido a traslladar-la a un altre Estat democràtic. Suposin, per un instant, que el president Trump incomplís la Constitució, fos destituït i imputat, i després de fugir a Mèxic es presentés a unes noves eleccions presidencials, i pretengués seguir exercint des d'allà com a president 'legítim' dels Estats Units amb suport de un "congrés de càrrecs electes". Alguns lectors es diran que aquest hipotètic escenari resulta totalment inversemblant. I tenen raó: Trump mai hauria aconseguit escapar a la justícia i participar en altres eleccions, cosa que lamentablement sí que va passar a Espanya.

ERC SOTMESA AL PUJOLISME

Els líders d'ERC han demostrat almenys des de 2012 enorme falta d'iniciativa i servilisme als dictats de Mas, primer, i després de Puigdemont. En cap moment, un desdibuixat i emboscat Junqueras va aconseguir traslladar a l'electorat la sensació d'estar liderant el procés constituent i va permetre que fossin Mas i Puigdemont qui portessin la batuta, passant fins i tot per alt els aclaparadors indicis constatats de corrupció generalitzada en el partit del 3% seus rivals, guardant-se per si i el seu cercle més íntim seus dubtes sobre la fiabilitat dels líders convergents. Després de l'intent fallit de tirar endavant la investidura telemàtica o per delegació el 30 de gener, Puigdemont va acusar de traïció a Torrent ia altres líders d'ERC qui amb assumit servilisme continuen pelegrinant a Brussel·les per entrevistar-se amb El Pròfug. Li ofereixen la presidència simbòlica per a ell i la presidència real per a qui ell designi. Puigdemont vol ambdues.

ERC sembla no haver après res del que ha passat a la X i XI legislatures quan Junqueras va acceptar un repartiment de papers que va resultar fatídic per als interessos del seu partit. A la X, Junqueras va secundar des de l'oposició totes les iniciatives del govern de Mas en minoria, inclosa la consulta del 9-N en què Junqueras va oficiar de cambrer al costat d'una urna de cartró mentre Mas acaparava tot el mèrit davant els mitjans. I en la XI va accedir a un repartiment de papers igualment nefast per als seus interessos amb Forcadell (ERC) a la presidència del Parlament i cedint a Puigdemont tota la iniciativa i el protagonisme. Tot indica que aquesta situació es repetirà en la XII legislatura amb Torrent interpretant el paper de Forcadell al Parlament i la persona que designi Puigdemont fent el paper de Puigdemont en el govern de la Generalitat.

Tot i que ERC compta amb gairebé idèntic suport electoral que JXC 12.300 vots les separant i els seus líders són conscients que la república avui està més lluny que al setembre de 2015, els seus líders continuen dubtant si han de deixar-se arrossegar per la loquacitat del nou amo de la Masia convergent. Puigdemont està més a prop d'anar a la presó que de ser el nou president de la república catalana i els líders d'ERC haurien d'haver après la lliçó que saltar-se el ordenament constitucional i burlar-se del TC no surt gratis, com ho testifica el Junqueras i altres republicans que poden seguir el seu camí en breu. Ha arribat el moment de reconèixer que les polítiques de confrontació sistemàtica amb l'Estat de Dret que propugna l'aliança de 'puigdemonistas i cuperas' només serviran per allargar la inestabilitat política i agreujar la ja delicada situació econòmica.

SANT TORNEM-HI

Aquests dies hem sabut gràcies a la indiscreció de la CUP que el pla de Puigdemont, cas d'haver-se consumat la seva ignominiosa investidura telemàtica, era reprendre el procés constituent allà on ho va deixar el 27 d'octubre després de la seva vergonyosa fugida a Bèlgica. Arribats a aquest punt no està de més recordar la trajectòria i posicions d'alguns dels líders que l'acompanyen en aquest desgavellat viatge que si alguna cosa ha aconseguit és fracturar la societat catalana i deixar molt tocada la seva economia, després de la marxa de milers de societats i l'abrupta caiguda del turisme, una de les principals exportacions de Catalunya, registrada en l'últim trimestre de 2017. de la societat oberta i integradora de començaments dels anys 80 no queda res i en l'actual ambient enrarit qui no combreguen amb el secessionisme són titllats de franquistes i feixistes immediatament.

Per raons d'espai, em referiré a alguns diputats que ocupaven posicions destacades en la llista del Pròfug, avalada per 948.233 ciutadans, 161.499 menys que els que van donar suport a Ciutadans el 21-D. La segona posició per Barcelona l'ocupava Sánchez, president de l'ANC a la presó preventiva, membre del comitè estratègic que va preparar el "inacceptable intent de secessió" de Catalunya avortat el 27 d'octubre després de proclamar la república catalana. La exconsellera Ponsatí, fugida també de la Justícia, i l'exconseller Forn, empresonat, figuraven en tercera i setena posicions, respectivament, a la llista de Barcelona, tot i que tots dos van renunciar a la seva acta per afavorir la investidura (Ponsatí) o la seva situació judicial (Forn).

Turull, exconseller de Presidència, i Rull, exconseller de Política Territorial, Obres Públiques i Sostenibilitat ocupaven la quarta i cinquena posicions, respectivament, per Barcelona. Tots dos van passar uns dies a la presó preventiva i van abandonar la presó després de declarar davant del jutge Llarena que assumien l'aplicació de l'article 155. Malgrat això, el lector podrà comprovar que Rull es presenta en el seu compte de twitter com a "conseller del Govern legítim de Catalunya ", té un enllaç a la pàgina d'internet del seu 'conselleria a l'exili', i es declara ciutadà de Terrassa als Països Catalans. Una mica més caut es mostra Turull que es limita a informar en el seu compte que va ser nomenat conseller de la Presidència i portaveu pel president Puigdemont. Puig, conseller també cessat i pròfug, que es va negar a retornar les obres artístiques al Monestir de Sijena ocupava la segona posició en la llista de Girona.

CONCLUSIÓ

No cal insistir més per comprendre que Puigdemont i els principals càrrecs electes de la seva llista no només no accepten la Constitució que van prometre acatar per rebre les seves actes de diputats autonòmics sinó que planegen constituir el govern legítim de la república catalana a Brussel·les amb el suport de l'Assemblea de Càrrecs Electes per seguir endavant amb el pla de secessió que van posar en marxa amb la Resolució 1 / XI i van concretar en les 'Conclusions finals de l'anomenada' Comissió d'Estudi del Procés Constituent 'aprovades al Parlament el 27 de juliol de 2016. a aquest assumpte vaig dedicar el meu article "Aval al pla secessionista de la CUP" publicat a Expansión el 28 de juliol del 2016.

El Govern d'Espanya va creure potser ingènuament que amb la intervenció minimalista posada en marxa després del cop d'estat del 27 d'octubre i la immediata convocatòria d'eleccions el 21-D posaria fi a la carrera d'Puigdemont. L'error de càlcul del Govern ha estat greu i ara haurà de lidiar amb un govern gens simbòlic presidit per Puigdemont a Brussel·les que transmet instruccions al govern efectiu a Barcelona. Una cosa haurà de fer Rajoy per posar fi al que ja podem qualificar com a cop d'estat crònic i per evitar que la incipient república catalana es financi amb fons del FLA. Els riscos per a l'economia catalana i l'espanyola són molt seriosos i convé recordar que la intenció de Puigdemont és precisament desestabilitzar la democràcia espanyola.