El Barça aconsegueix un valiós empat davant del Chelsea

El FC Barcelona va empatar a Stamford Bridge contra el Chelsea FC (1-1) en el partit d'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions, en un partit on sens dubte el millor per als blaugranes va ser l'empat, gràcies a un gol de Leo Messi en l'única acció de perill, mentre que el Chelsea va ser millor i va perdonar i anirà a Camp Nou en certa desavantatge.

No es van donar els ingredients per considerar aquest partit com històric, com sí ho va ser el de l' 'Iniestazo' de 2009 que va donar el pas a la final als culers. Aquesta vegada el Barça, en un partit similar tret l'absència de l'èpica i amb menys ocasions, se'n va anar viu gràcies a una pèrdua rival, a una gran passada d'Andrés Iniesta, una altra vegada imprescindible, i un tir col·locat de Messi. L'únic, però clau.

Primer xut entre els tres pals del Barça, i gol. Així de letal va ser el Barça, així de letal un Leo Messi que no havia marcat cap gol al Chelsea en vuit partits, però que aquesta nit es va rescabalar. Si el Barça és mereixedor de passar al Camp Nou ho serà, en part, gràcies a aquest gol de l'argentí, assistit per Andrés Iniesta, que va idear una passada al mil·límetre.

Havia tingut la pilota el Barça però sense crear perill, de forma totalment innòcua per al Chelsea. Passada a passada, de costat a costat, però sense verticalitat ni trobar buits en la nodrida defensa dels 'blues', molt millor assentats. A més, el Chelsea no va tenir pressa però va pujar amb assiduïtat i va posar en perill els blaugranes en diverses ocasions.

Abans del gol de Willian, el propi internacional brasiler havia estavellat dues pilotes als pals, primer en el pal esquerre de la porteria de Marc-André Ter Stegen i després en el dret. Però a la tercera va ser la vençuda, i el seu xut ras i amb efecte des de la mitja lluna de l'àrea va superar totes les cames i va deixar de nou com una estàtua a Ter Stegen, que no va tenir visió.

El Chelsea va ser millor a la primera part i, segurament, també a la segona. El Barça només va guanyar la possessió, però res més. El Chelsea va tenir els dos pals i el gol de Willian, una volea amb molt de perill d'Eden Hazard --perdido com a davanter centre però tot i així actiu-- i una falta directa botada per l'espanyol Marcos Alonso que va obligar a Ter Stegen a lluir-se.

Així, el 0-0 va ser el millor per al Barça abans d'anar-se'n als vestidors, que només va rematar amb un cop de cap de Paulinho que es va anar desviat. A la represa el guió va seguir sent el mateix, amb un Chelsea afincat enrere i sortint ràpid amb Willian o Pere, molt treballador el canari com de costum, i un Barça que no trobava la manera d'obrir bretxa en el mur defensiu orquestrat per Antonio Conte .

Però els gols, primer el de Willian al minut 62 i el de Leo Messi al 75 ', van canviar una mica la tònica del partit. Substancial va ser l'entrada d'Álvaro Morata per fer de '9' i fer tornar a Hazard a la seva posició natural, però no hi va haver temps per a res. El Chelsea va intentar, tarda, estirar les línies però sense fortuna i el Barça tampoc va poder disposar d'ocasions per a la remuntada. Al final, es van signar unes taules que deixen bon gust de boca als d'Ernesto Valverde.