El COAC repassa la trajectòria de Lluís Clotet i Òscar Tusquets

Casa Fullà.

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac) repassa en una exposició 20 anys de carrera arquitectònica de Lluís Clotet i Òscar Tusquets, fent parada en alguns dels seus projectes més emblemàtics com la Casa Fullà i al Palau de la Música.

En la presentació de la mostra 'Col·leccions Coac / Clotet_Tusquets 1960-1980', el director de l'Arxiu i de la Biblioteca del Coac, Fernando Marzá, ha celebrat que l'exposició arriba mig any després que tots dos arquitectes donessin el seu fons al col·legi, i s'ha vist en la mostra la "darrera obra conjunta de Clotet i Tusquets fins al moment".

De fet, la parella d'arquitectes ha estat l'encarregada de dissenyar i comissariar l'exposició, que recull dibuixos, plànols, fotografies, vídeos de viatges conjunts, una pel·lícula i objectes de projectes duts a terme durant les esmentades dècades.

PRIMER PREMI FAD

El recorregut comença amb el primer projecte conjunt en el Col·legi Major de Sant Raimon de Penyafort, que van dur a terme quan encara eren uns joves estudiants d'arquitectura, i prossegueix amb la que anomenen la 'botiga d'alta fidelitat' de 1965 que els va aconseguir la seva primer Premi FAD.

Repassa també projectes integrats en el paisatge natural com el Belvedere Georgina a Llofriu (Girona), que va ser el seu primer xalet i es va convertir en "casa-manifest", injuriada pel 'establishment' arquitectònic de l'època i aplaudit fortament per les noves generacions .

Tusquets també ha vist com una "casa-manifest" de la seva concepció arquitectònica la casa Penina que van aixecar el 1968 a Cardedeu (Barcelona) mirant cap al jardí, així com la coneguda Casa Regàs, a Llofriu, convertida en una de les més conegudes.

CONCEPTE 'LAND ART'

A l'illa italiana de Pantelleria, van dissenyar el seu "casa més simple, més arcaica i més monumental", en una concepció integrada en el concepte de 'land art' que afegia arquitectura de la zona i que es conserva en bon estat, han remarcat.

L'exposició documenta viatges dels dos arquitectes a Itàlia, on s'escapaven sempre que podien hipnotitzats per l'arquitectura del lloc, i també testifica un viatge de Tusquets i Oriol Bohigas a la capital holandesa, on van descobrir els fonaments de l'Escola d'Amsterdam.

JOAN BROSSA A LA CASA Fullà

La Casa Rognoni a Sant Cugat del Vallès i la Casa Fullà de Barcelona, on va viure el poeta Joan Brossa fins a la seva mort, constitueixen altres dos exemples emblemàtics de les creacions de la parella d'arquitectes, que han evocat l'esperit festiu que es vivia al edifici de la capital catalana.

Cada pis de la Casa Fullà, d'obra vista, es caracteritza per tenir una planta diferent dels del voltant, i en l'època dels 70 les portes dels habitatges romanien obertes en nom de compartir experiències, "alguna cosa que s'ha perdut" , ha lamentat Tusquets.

Grans banderoles amb fotografies d'arquitectures s'intercalen en l'espai, on també es pot veure la casa Mozart-Fortuny de Sant Cugat, on va viure Narcís Serra, i que, inspirada en l'arquitectura japonesa, de dia proposa espais diàfans, que de nit es transformen en zones més recollides.

Els arquitectes, nascuts a Barcelona el 1941, van iniciar la seva trajectòria professional conjunta en 1964 amb la fundació del Studio Per, al costat d'arquitectes com Pep Bonet i Cristian Cirici.

TORNA EL MURAL DE MIRÓ

De fet, el Coac va encarregar a l'estudi l'exposició 'Miró, un altre', en el marc de la intervenció mural efímera que Joan Miró va fer als baixos de la façana del col·legi en una acció filmada per Pere Portabella, de la qual es pot veure també un vídeo i documentació en una mostra a Can Framis, de la Fundació Vila Casas.

Amb motiu de la mostra dedicada als arquitectes, el Coac ha reproduït el mural que va pintar Miró en els vidres de la façana amb l'ajuda dels quatre comissaris del Studio Per, creant el mateix efecte que va tenir 50 anys enrere, ha celebrat Marzá.

EXPULSATS DE LA FACULTAT DE MEDICINA

Tots dos han rememorat la seva victòria del concurs de la Facultat de Barcelona el 1979, i han recordat la seva alegria efímera, ja que es tracta de la primera i única obra de la qual han estat expulsats per històries fosques, que han preferit deixar al marge de l'àmbit públic.

Sobre la remodelació del Palau de la Música, Tusquets ha remarcat que el llavors director Fèlix Millet va ser professional amb els premiats treballs de la parella d'arquitectes, i ha subratllat: "A nosaltres no ens va fer signar res il·legal".

"VOLEM QUE ESTIGUI AQUÍ"

Tant Tusquets com Clotet van quedar meravellats de la conservació de l'arxiu del Coac, que atresora 2.250.000 documents i 400.000 fotografies, davant del que el primer ha explicat sobre el seu llegat documental: "Volem que estigui aquí".

Actualment, el Coac compta amb un 90% dels fons catalogats i un 10% digitalitzat, com tota l'obra de Josep Maria Jujol i del grup GATCPAC, i en l'actualitat està en procés l'obra d'Antoni de Moragas.